Barcelona, 1901 – 1977
Destacat heraldista, publicà nombrosos treballs, entre els quals Orígens de l’escut català (1961) i El veritable escut de la ciutat de Barcelona (1964), en defensa de la composició a base de quatre pals reials, i no dos, en els quarters segon i tercer, Els comtes-reis catalans. Història i heràldica de la casa de Barcelona (1964), L’escut de Tarragona (1966) i L’escut de Santa Coloma de Queralt (1973). Té, també, un Tractat general d’heràldica (1973), on s’ocupa de la història dels escuts i dóna normes per formar-los i llegir-los. Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, col·laborant al butlletí d’aquesta societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, participà a les assemblees intercomarcals d’estudiosos i escriví articles en revistes com ara Ilerda i Serra d’Or, generalment tractant qüestions d’heràldica. Com a sigil·lògraf, reuní una col·lecció de més de mig milió de segells documentals, marques, escuts i monedes.
[Enric Bertran; text ampliat a partir de l’entrada corresponent de la GEC (vol. 3, p. 302), signada per Agustí Duran i Sanpere]
Aportacions:
1959 Dissertà sobre el tema: “Historiografia dels castells catalans.” [18 de febrer].