Lluís Solé i Sabarís

“Les grans unitats del relleu de Catalunya”, mapa de Lluís Solé en Geografia de Catalunya, vol I. Barcelona: Aedos, 1958-64, p. 29.

Gavà, 1908 – Capellades, 1985

Soci Fundador  ·  Membre Numerari de l’IEC  ·  Comptador de la Societat (1935/36)  ·  President de la Societat (1973/81)

Geòleg i geògraf. La seva infantesa transcorregué a Lleida, on la família s’havia traslladat quan el pare hi guanyà una plaça a l’Escola Normal. El 1925 Solé es diplomà com a mestre, i el 1929 es llicenciava en Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona, i inicià la seva carrera com a ajudant de laboratori i després de facultat. Amb un ajut de la Junta de Ampliación de Estudios, estudià a Alemanya, on s’interessà per la paleontologia, matèria en què es va doctorar el 1936. El 1926 féu coneixença amb Pau Vila, a través del qual establí contacte amb la Geografia. Dedicat a la docència, va guanyar una càtedra d’institut a Figueres, i més tard a Tarragona, i va ser convidat a ensenyar a l’Institut-Escola. El 1935 contribuí a la fundació de la Societat Catalana de Geografia.

Acabada la guerra, el 1940 ocupà una càtedra de Geografia Física, Geologia i Mineralogia a Granada, on inicià la seva recerca sobre les Serralades Bètiques. El 1943 obtingué càtedra finalment a la Universitat de Barcelona, des d’on donà una gran empenta a la institucionalització científica: impulsà una seu del CSIC —del qual fou cap de la Secció de Geomorfologia, i president honorari de la de Geografia, l’Institut Juan Sebastián Elcano—; també fundà l’Instituto de Estudios Pirenaicos, a l’entorn del qual va saber integrar estudiosos de les diverses ciències naturals i humanes, i els facilità el contacte amb l’estranger, en especial amb científics francesos vinculats a l’escola regional de geografia; així mateix, va endegar uns estudis propis de Geologia a la Universitat de Barcelona.

En l’àmbit científic, més enllà de les publicacions especialitzades, mostrà un gran interès per les obres de síntesi regional, entre la recerca i la divulgació. El 1952 inicià la publicació de la Geografía de España y Portugal, en col•laboració amb el geògraf espanyol Manuel de Terán., que inclou la primera síntesi del medi físic de la Península Ibèrica. El 1958 endegà una Geografia de Catalunya, en què participaren especialistes de disciplines diverses. Encara en la mateixa línia, de la col•laboració amb Terán va resultar una Geografía Regional de España (1968) i una Geografía General de España (1978). Ocupà nombrosos càrrecs en institucions científiques (com ara l’Acadèmia de Ciències de Barcelona, o el Patronat Alfonso el Sabio del CSIC), fet que l’obligà a deixar parcialment el treball de camp, i en la darrera etapa rebé nombrosos reconeixements, tant a Catalunya i Espanya com en altres països: cal remarcar la distinció francesa de les Palmes Acadèmiques, mostra del seu prestigi entre els geòlegs i geògrafs d’aquell país. Els darrers anys ocupà la presidència de la Societat Catalana de Geografia (1972-81), i el 1976 fou nomenat membre del primer Comitè d’Història de Ciències Geològiques.

Format i aviat integrat en el projecte col·lectiu de modernització de la ciència i de l’ensenyament en la Catalunya anterior a la Guerra Civil, com mostren el seu pas per l’Institut-Escola o la seva relació amb Pau Vila, aquest esperit impulsà la seva decisiva tasca en els anys postguerra, destinada a mantenir una activitat científica i docent sobretot en els àmbits de la Geografia i la Geologia, però en realitat amb una visió veritablement interdisciplinària. Aquesta empresa de cohesió la va dur essencialment des de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, així com des de la secció barcelonina del CSIC, i formà una generació de geòlegs rellevants, com ara Noel Llopis, Fontboté o Oriol Riba. Des d’aquests focus va fer sentir la seva influència també en altres àmbits, sobretot a la Facultat de Lletres on, a través del professor Salvador Llobet, un grup de llicenciats en Història (Montserrat Rubió, Vilà Valentí, Maria de Bolòs) obririen també el camí a la institucionalització de la Geografia. Més tard contribuiria igualment a la recuperació de l’IEC.

Des del punt de vista científic, fou especialment valuosa la seva capacitat d’abstracció del coneixement, fet que li permeté, per exemple, definir les grans unitats de relleu a Catalunya, avui àmpliament assimilades en el sistema d’ensenyament. Així mateix trobà en la fórmula de la síntesi regional definida per la geografia francesa un instrument per a la creació d’un coneixement complex, superior a les aportacions de les diferents especialitats, tant de les ciències naturals com humanístiques, inclosa la Història, a la qual contribuí amb les seves reflexions sobre el marc natural i les bases materials que la conformen.

Aquest esperit impulsà sobretot la seva tasca en l’àmbit geogràfic, i es reflecteix en la seva síntesi Los Pirineos. El medio y el hombre, o en els treballs sobre la Península Ibèrica i específicament Catalunya: en molts d’aquests projectes destaca, per damunt de la seva valuosa aportació científica directa, la seva feina de director, capaç d’integrar equips de diversa procedència i orientar-los amb el seu mestratge. Així, en la Geografia de Catalunya s’apleguen, amb els geògrafs Josep Iglésies, Llobet, i Vilà-Valentí, i més tard Pau Vila, les col•laboracions del botànic Oriol de Bolòs o l’historiador Ferran Soldevila, i l’assessorament d’Eduard Fontseré, Joan Coromines o Agustí Duran i Sanpere, entre altres.

D’altra banda, el seu compromís amb el país es manifestà el 1967 en la defensa de la catalanitat de les terres de Lleida, en un moment que preteses raons de caire fisiogràfic pretenien justificar-ne una segregació de Catalunya. El seu prestigi científic contribuí a impedir-ho, i la seva reflexió sobre el caràcter de les regions el portà el 1975 a escriure Sobre el concepte de regió natural i la seva evolució, un text d’una gran maduresa en què valorava la importància del component humà (històric, econòmic, funcional), sovint en contraposició amb el natural, d’altra banda tan heterogeni. Al mateix temps, el text és expressió de l’interès creixent de Solé i Sabarís, com de tot el món científic del moment, per les influències anglosaxones en detriment de les francòfones. [Antoni Durà i Guimerà]

Citat a les semblances de: Pere Blasi · Vicenç Biete · Jaume Busqué · Albert Compte · Edmon Gimeno · Joan Rebagliato · Víctor Bouvier · Enric Lluch · Josep de Sans · Josep Fernádez de Villalba · Josep Ma. Font · Maximino San Miguel de la Cámara · Jaume Marcet · Pau Vila · Pierre Deffontaines · Josep Iglésies · Josep Serra Ràfols · Lluís Casassas · Luis M. Albentosa · Salvador Llobet · Noel Llopis · Marcel Chevalier · Felip Solé · François Doumenge

Citat a les ressenyes de:

• Lostanlen (2015): Pierre Deffontaines. Journal de guerre, 1939-1944
• Paneque; Ojeda (2013): El viaje en la geografía moderna
• Boada (2013): Patrimoni natural de Catalunya
• Aldomà; Pujadas (1987): El Solsonès
• Vidal de La Blache (2012): Geografia general i regional.
• Castilló; Mateu (1981): El Pallars Jussà
• Terradas; Picamal; Serra (1981): El Gironès
• Vilà-Valentí (1989): El conocimiento geográfico de España<
• La cartografia al servei de les autonomies
• DDAA (2007): L’estany d’Ivars i Vila-sana
• Rullan (2002): La construcció territorial de Mallorca
• Plana (1985): Estudi climàtic i balanç hídric de la conca de la Noguera Ribagorçana
• Llobet (1947): El medio y la vida en el Montseny
• Barbaza (1966): Le paysage humain de la Costa Brava
• Blasi (1954): Les terres catalanes
• Galera (2008): Recull d’articles
• Vilà-Valentí (2006): Pau Vila i Dinarès. Semblança biogràfica
• Vilà-Valentí (1985): Formentera. Estudi de Geografia Humana<
• DDAA (1979): Aportacions en homenatge al geògraf Salvador Llobet
• Deffontaines (1975): La Méditerranée catalane
• Bolòs (1977): La Comarca de Olot
• Carreras (1980): Geografia humana
• Casassas (1977): Barcelona i l’espai català
• Vilagrasa (2000): Transformacions territorials a Catalunya (segles XIX-XX)
• Atles cartogràfic de les Valls d’Andorra: 1692-1976 (1999)
• Tort (1998): Viatge a la frontera de Ponent
• Casassas; Mendizàbal (1991): L·Alt Penedès
• Geografia General dels Països Catalans I. El clima i el relleu (1992)
• Gómez Ortiz et al. (1998): Las huellas glaciares de las montañas españolas
• Chevalier (2004): El paisatge de Catalunya

Triat i garbellat a les planes:

• L’estructura del relleu a la Geografia de l’AEDOS
• De l’acte d’homenatge a Vicenç Biete a l’IEC
• El paisatge en la Geografia de l’AEDOS
• Lluís Solé Sabarís, la geografia i la investigació
• V Premi Lluís Solé i Sabarís IEC : convocatòria
• Assemblees generals 2015 : paraules del president
• La Geografia de Catalunya AEDOS fa cinquanta anys II
• La Geografia de Catalunya AEDOS fa cinquanta anys
• De la presentació de La morfologia de las ciudades III
• LXXXIV Cartell IEC : Premis Sant Jordi 2015
• Les iniciatives estroncades i les voluntats que perduraren
• LXXXIII Cartell IEC : Premis Sant Jordi 2014
• Inaugurada la plaça Lluís Casassas de Barcelona
• Geografía del Medio Ambiente : de la presentació
• Lluís Solé i els estudis de geografia a Espanya
• Adjudicats els Premis Solè Sabarís i Lluís Casassas
• De l’homenatge a Josep Iglésies de 1979
• Més flaixos de Pau Vila
• La catalanitat de la terra ferma : la vindicació de 1967
• Lluís Solé i Sabarís en el record
• IIcCG : De l’acte de clausura
• III Premi Lluís Solé IEC
• La secció de Geografia del CEC fa cent anys
• Centenari Lluís Solé Sabarís : acte de recordança
• Paisatges culturals de Catalunya
• De la regulació hidrològica de la Península Ibèrica
• De teixidor a Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
• Pau Vila : 125è aniversari del seu naixement
• Recerca i país: l’aportació de la geografia
• Reeditat el Paisatge de Catalunya de Chevalier
• Atorgada la Creu de Sant Jordi a Pilar Benejam
• Del paisatge glacial de Sierra Nevada
• Los Pirineos de Lluís Solé novament en dança
• Els geògrafs en la historiografia catalana
• Premis IEC 2001
• Premi Lluís Solé IEC
• Fa vint-i-cinc anys a la Cerdanya… : identitats
• Fa vint-i-cinc anys a la Cerdanya… : foto i identitats
• Fa vint-i-cinc anys a la Cerdanya… : foto

El mapa mostra la interpretació de l’abast del glacialisme al Pirineu per Lluís Solé. Publicat a Los Pirineos. El medio y el hombre. Barcelona: A. Martín, 1951, p. 76.