Lluís Creus i Vidal

“Línies a molt alta tensió de Catalunya”, un dels nombrosos mapes desplegables inclosos a Visió econòmica de Catalunya.

Barcelona, 1904 – 1990

Soci fundador

Enginyer, publicista i cofundador de la Societat Catalana de Geografia. Pertanyia a una família acomodada d’advocats establerts a Vilanova i la Geltrú. Va realitzar estudis a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, on va obtenir el títol d’enginyer industrial i on anys més tard va obtenir-ne el doctorat. De jove va afeccionar-se a l’excursionisme i es va fer membre del Centre Excursionista de Catalunya, al qual va pertànyer fins els darrers anys de la seva vida. També va formar part de la primera generació d’esquiadors de fons de Martinet, a la Cerdanya. En el seu primer treball, va participar en l’equip per a la construcció de la primera central hidroelèctrica d’Andorra, que va permetre d’il•luminar la ciutat fins els anys cinquanta del segle XX, empresa encarregada per FHASA.

Val a dir que durant la primera meitat de la dècada dels trenta del segle passat Lluís Creus es mostra com un jove catalanista vinculat al corrent noucentista i compromès amb la realitat del moment, cosa que queda palesa per les moltes aportacions que fa de caràcter tècnic o de divulgació científica referents a Catalunya. La tardor de 1932 participa en el I Congrés d’Unió Democràtica de Catalunya, amb la presentació d’una ponència sobre “Política econòmica de Catalunya”. A principis de gener de 1933 publica al diari La Nau un projecte de divisió territorial de Catalunya en nou vegueries. L’any 1934 surt a la llum Visió econòmica de Catalunya, obra en dos toms de 400 pàgines cadascun, autografiada pel president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià i prologada per l’escriptor noucentista Ramon Suriñach i Senties; aquest mateix any rep un premi de l’Agrupació de Barcelona de l’Asociación Nacional de Ingenieros Industriales pel seu treball sobre “Les possibilitats hidràuliques de Catalunya”, i un altre de la Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País (SEAP de Barcelona) per l’obra Visió Econòmica de Catalunya. L’any 1935 publica La immigració a Catalunya, treball premiat per la Institució Patxot el mateix any. El 1936 rep el premi Agell de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona per un avantprojecte sobre “El ferrocarril de Puigcerdà a la Seu d’Urgell”.

Lluís Creus era un home de dretes, de profundes arrels religioses i de conviccions catalanistes. Des de 1932 a 1939, col·labora a la revista econòmica de la Lliga, amb articles de caire econòmic. L’esclat de la guerra civil espanyola i, especialment, l’assassinat del seu germà gran, per qui sentia una gran estima i complicitat, devien provocar-li una transformació interior completa, de manera que trasbalsat i decebut va començar a apropar-se al bàndol franquista. Aconseguí enviar la dona i els fills a la ciutat italiana de San Remo, on ell va fer cap l’any 1937 i s’hi està fins uns mesos abans d’acabar la guerra espanyola. El 1939 Lluís Creus passa a l’Espanya franquista, a Bilbao, i aquest mateix any ja treballa com a tinent enginyer a l’empresa metal•lúrgica basca SA Echevarría, que havia estat militaritzada. Cal ressaltar que la postguerra va ser dura també per a Lluís Creus. Va haver de comparèixer davant d’un tribunal franquista per passar comptes, entre d’altres coses, per les seves publicacions catalanes i, especialment, per Visió econòmica de Catalunya, que el 1942 li va causar un expedient pel qual va ser “desaconsellat” per optar a la càtedra d’“Economía Política y Legislación Industrial y Organización y Contabilidad de Empresas Industriales”.

A les primeries dels anys quaranta demana i obté la delegació de l’empresa SA Echevarría a Barcelona, ciutat on va viure fins a la seva mort. Aquesta feina a Barcelona, on ell tenia el seu propi despatx i no depenia de ningú, li va permetre disposar del temps i la solitud necessaris per escriure, una altra de les seves afeccions que no va deixar mentre va poder. Ara les seves publicacions són en llengua castellana i, o bé estan impregnades d’un profund i sistemàtic sentiment religiós, o bé prenen un caire cientificotècnic, quan no totes dues coses a la vegada. Aportacions d’aquesta altra etapa de la seva vida són Paganismo y cristianismo en la economía de l´any 1938, primer llibre que escriu en castellà i que dedica a la memòria del seu germà. El 1944 cofunda la revista Cristiandad, d’espiritualitat jesuítica i hi publica quatre articles l’any fins el 1987. El 1946 publica a Ariel La vuelta a los altares, llibre sobre la història de l’hecatombe de l’Europa contemporània, amb un missatge fonamentat en la doctrina cristiana, il·lustrat per l’arquitecte i pintor Ignasi Maria Serra i Godoy. L´any 1948 surt a llum ¿Conoces el acero? , breu visió històrica, general i tècnica de la indústria siderúrgica. El 1949 publica a Edicions Salvat un treball de 300 pàgines titulat Primeras materias y productos industriales. L´any 1951, Ariel li edita Interrogantes sobre el continuo y el infinito matemático i aquest mateix any edita a París Le problème de l´evidence de la religion, dedicat a la memòria del bisbe d´Urgell i copríncep d´Andorra Justí Guitart Vilardebò. L´any 1957 publica una Introducción a la apologética, discurs de quasi 400 pàgines.

Del tomb tan radical que va fer Lluís Creus, també van ressentir-se altres parcel·les de la seva vida. Així, doncs, abandona l’excursionisme i es dedica a viatjar amb la seva dona arreu del món. Certament, aquesta mena d’inquietud no es deixaria fins als darrers anys de la seva vida, la qual alternaria amb l’activitat de publicista. A partir dels anys seixanta comença la seva activitat viatgera. Va recórrer tot el continent americà, bona part d’Àfrica, Terra Santa i Europa, inclosa Rússia, gràcies a un salconduit expedit per l’ambaixada espanyola a París. Viatjava amb vaixell o amb transport terrestre i mai no va agafar cap avió. La seva curiositat intel·lectual el feia adoptar una actitud sempre amatent, sociable i no exempta de sentit de l’humor. En arribar a casa sempre tenia històries per explicar que fills i néts escoltaven amb interès, els uns, i fascinació, els altres.

Aprofitant que tot just s’ha rememorat el centenari de la mort de Jules Verne, per qui Lluís Creus sentia una extraordinària admiració, i com a humil contribució, goso exposar una anècdota contada pel seu nét, Eduardo Creus, que il·lustra l’esperit que el seu avi adoptava quan voltava pel món. En un dels seus viatges a Islàndia, en Lluís Creus i Vidal conversava apassionadament amb el capità del vaixell en el qual viatjava sobre el volcà on Jules Verne va situar la porta d´accés del Viatge al centre de la Terra. S’esplaiava, així, explicant, amb una expressió anglesa dificultosa, a un oient, de comprensió anglesa també dificultosa, com el professor Lidenbrock, el seu nebot Axel i l’ajudant Hans van entrar pel cràter del volcà islandès que els havia de conduir al centre de la terra. Quan hores més tard el vaixell salpava del port de Reykjavik i navegava rumb nord pel golf de Faxaflói, el capità tot cofoi va exclamar: “miri senyor Creus l’Sneffels, el volcà on vostè va entrar per anar al centre de la terra!” [Montserrat Cuxart i Tremps]