Miquel Guillamón i Casanovas i Joan Soler i Gironès: L’aigua: patrimoni d’Olesa de Montserrat. Itineraris poètics (I). Olesa de Montserrat: Comunitat Minera Olesana SCCL, 2015; 367 p. Introducció de Joan Arévalo. No consta ISBN.
La Comunitat Minera Olesana (CMO) va ser fundada l’any 1868 per 144 socis amb coneixements teòrics i, més que res, pràctics, sobre l’aprofitament de l’aigua. El terme municipal d’Olesa, a causa dels contrastos geològics i edàfics que presenta el seu territori, és ric en aquest element vital, aleshores i ara, per al desenvolupament humà. El curs del Llobregat reforça encara més l’abundor hídrica. En la voràgine democratitzadora i participativa de la Revolució de Setembre, la Gloriosa, i amb el recolzament decidit de l’ajuntament progressista, la nova entitat es proposava regular de la millor manera l’extracció i ús de l’aigua del subsòl pels concessionaris acreditats.
Anys a venir, la CMO es faria càrrec dels subministrament d’aigua a tota la població olesana, de manera que, a la pràctica, esdevindria una empresa de serveis municipals. Per aconseguir una gestió i actuació el més eficaç possible, l’entitat es va transformar en cooperativa l’any 1992. En la introducció del llibre, Joan Arévalo, president de la CMO, explica que la Comunitat té projectes en curs per a recuperar la riquesa hídrica d’Olesa en un context de polítiques de sostenibilitat. Així, s’ha procedit a restaurar pous i fonts amb l’objectiu de dotar la vila amb un ventall més ampli de captacions i no dependre exclusivament del riu Llobregat.
Tant per tradició com pels seus determinis actuals, la Comunitat Minera Olesana vol deixar constància escrita i documental dels indrets i paratges de la seva demarcació enfilats per l’aigua. És per això que va encarregar el llibre present al geògraf Joan Soler i Gironès, estudiós prou acreditat del territori olesà. Soler ha resolt airosament el compromís amb el disseny i la presentació de set rutes que, de conjunt, abasten tot el terme situat a l’esquerra del Llobregat: el sector central de Can Llimona; el septentrional, fins atènyer el vèrtex de Sant Salvador de les Espases, amb la ruta alternativa pel Puig Ventós i el Puig Cendrós; cap al nord-est li toca el torn la ruta que va de les Ribes Blaves fins a la Creu de Saba per Sant Pere Sacama; i pel cantó nord-oest, la ruta fins el coll de les Espases repassa fonts i sorgiments del sector; resseguir el terme pel cantó més oriental comporta una llarga tirada i és per això que cal fer-la en vehicle; i, per acabar, la ruta del Llobregat, des del Cairat fins a la colònia Sedò (terme d’Esparreguera), bo i passant per l’antic balneari de la Puda.
En aquesta ocasió, Soler presenta els mapes de les rutes per partida doble, és a dir, sobre el fragment adient del topogràfic, d’una banda, i sobre la imatge de l’ortofotomapa, de l’altra. Atès que en cada cas apareix la zona urbana olesana en alguna de les cantonades del quadrangle, l’absència d’un mapa de síntesi i conjunt de les rutes no es fa notar gaire, tant per als olesans com per als visitants. Es poden situar prou bé. Les explicacions tècniques de la ruta i les contextuals dels fenòmens hídrics que s’hi troben, són reeixides del tot. Tal com desitjava el president de la CMO, tot plegat incitarà l’aprofundiment en la cultura de l’aigua a propis i estranys.
Tanmateix, l’encàrrec de la CMO no va ser dirigit a Joan Soler tot sol. L’obra ve a ser un concert barroc per a solista amb acompanyament de baix continu. Soler s’encarrega del llit musical. Miquel Guillamón i Casanovas executa la part polifònica del concert, la solista, amb composicions de la seva creació. Els versos que dedica a cada indret del terme amb regust aquós són música de tall popular i senzill, gairebé romanços, que sonen tant al ritme del rajolí d’una font boscana com del bram del Llobregat fora de mare. Cent vint-i-nou poemes, entre quartetes d’una o dues rimes, quintets i qualque sonet, es desgranen al llarg del llibre i en fan una experiència insòlita i atractiva alhora. I l’assumpte no s’aturarà pas aquí. Guillamon i Soler ens prometen un segon volum d’itineraris de l’aigua olesana amb cent trenta-sis poemes d’escreix.[ Pau Alegre, juliol de 2016]