Carles Guirado, Natàlia Valldeperas i Antoni F. Tulla: L’agricultura social a Catalunya. Desenvolupament local i ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió social. Valls: Cossetània, 2017 (Prisma, 41); 159 p. ISBN 978-84-9034-651-8.
L’agricultura social (AS) és un terme relativament nou i poc estudiat. Per això mateix, en presentar un estudi específic de la seva implantació a Catalunya, no resulta paradoxal que la seva conceptualització resulti ser encara tortuosa. L’AS és un fenomen derivat de l’anglès social farming i arrossega una acusada imprecisió terminològica. El fet que no hi hagi una definició acadèmica consensuada del concepte, ha motivat que els autors d’aquest estudi s’hagin vist obligats a establir-ne una de prou operativa per a delimitar l’àmbit i els criteris del treball. Així, han entès l’AS com el conjunt d’iniciatives productives que empren els recursos locals, agraris o naturals, per a promoure la salut, l’ocupació i la promoció de col·lectius en risc de marginació social i la creació de serveis sociosanitaris, sobretot a les zones rurals i periurbanes, per mitjà de l’activitat agrària i de les que se li associen. Bona prova que no era fàcil de definir i delimitar el domini d’estudi del treball és la necessitat de dedicar tot un capítol, el segon, per a aferrar-lo del tot.
Abans de passar a donar notícia de l’articulat de l’estudi, val la pena destacar que el procés de promoció social i pública ?els autors en diuen “empoderament” ? associat a l’AS és un dels principals valors que cal atribuir-li, atès que facilita la possibilitat d’integrar amb normalitat a la societat un contingent considerable de persones desafavorides, a partir de la justa valoració de les seves capacitats, la millora de les seves condicions de vida i l’establiment de relacions entre iguals amb altres persones. L’ocupació i la realització de tasques agràries diverses els permet interactuar amb la natura, sigui directament amb plantes o animals, o mitjançant tasques de transformació de la matèria primera, i alhora establir relacions amb altres persones fora del seu cercle social habitual.
La recerca efectuada sobre l’AS a Catalunya ha permès identificar un total de noranta-nou experiències. Per tal d’afinar la classificació de les iniciatives, els autors les han discriminat en tres grans categories. En primer lloc, les que realitzen activitats només en el sector de la jardineria, de les quals ha comptabilitzat quaranta-set. Són les més conegudes, si més no de portes enfora, atès que, sovint, ofereixen la seva producció i serveis al públic en botigues especialitzades com, per exemple, els garden center. En segon lloc, les experiències que abasten el ventall d’activitats agràries més ampli, de les quals han trobat trenta-tres. Els autors les consideren com dedicades pròpiament a l’AS. Finalment, les iniciatives que combinen les dues modalitats són nou. A banda d’això, hi ha altres entitats, en nombre indeterminat, que desenvolupen activitats de jardineria de manera preferent, però amb l’afegit d’altres activitats, com poden ser serveis de neteja o jardineria. Com ho demostren els mapes de les pàgines de 121 a 126, la ubicació geogràfica de les experiències és estesa per tot Catalunya, amb una notable concentració de la dispersió a l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona.
En el capítol tercer es detalla l’estructura actual de les noranta-nou experiències identificades, localitzades i estudiades. Es classifiquen, successivament, pel nombre de treballadors que ocupen, per la seva antiguitat i la forma jurídica sota la qual estan constituïdes (Empresa d’Inserció, Centre Especial de Treball, etc.). També estableixen tipologies d’experiències per les modalitats de col·lectius beneficiaris: persones discapacitades, físiques o mentals, o les dues alhora; persones amb risc d’exclusió social en procés de rehabilitació o reinserció; joves procedents de centres de menors o en situació de fracàs escolar. Un altre espectre tipològic prou important que facilita l’estudi és el relacionat amb l’economia i els recursos econòmics: el detall de les activitats efectuades, la comercialització i distribució dels productes i serveis, i, la mare dels ous, les fonts de finançament (Banca Ètica, Grups d’Estalvi Solidari Territorial, les fundacions públiques i privades, el micromecenatge, etc.).
Les dades quantitatives es complementen amb una bona síntesi de les apreciacions manifestades pels dirigents de les iniciatives en les enquestes particularitzades: l’èxit en la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social a través de les AS, l’impacte de la conjuntura socioeconòmica sobre les iniciatives i la perspectiva del gènere. Ja en el capítol quart, es recullen les valoracions de les persones entrevistades en relació amb l’evolució experimentada pels projectes d’AS i de les perspectives de futur que albiren. Els entrevistats també van ser interpel·lats sobre el paper que haurien de jugar els agents implicats en el desenvolupament de l’AS a Catalunya. És així com al capítol cinquè es pot presentar un resum de les demandes de les experiències cap al sector públic, el sector privat, el Tercer Sector Social i la societat en general.
L’anàlisi de les entrevistes als agents clau del sector de l’AS a Catalunya, ha permès de destacar les seves característiques internes (fortaleses i debilitats) i els elements de l’entorn (amenaces i oportunitats) que afecten directament o indirecta el sector de l’AS. Amb tot això, al capítol sisè es presenta la diagnosi que fa al cas, amb l’afegit de propostes d’acció estratègica. Al capdavall, aquest era l’objectiu que els autors s’havien proposat en encetar el treball: “analitzar la situació actual de l’Agricultura Social i establir les bases que remetran implementar una estratègia d’impuls d’aquesta activitat a Catalunya” [p. 5]. Cal recordar, per acabar, que l’obra va ser guardonada amb el II Premi d’Assaig Món Rural (2017), promogut per la Fundació del Món Rural, bona prova de la solidesa i interès d’aquesta investigació acadèmica amb un biaix marcadament socioeconòmic i aplicat. [Pau Alegre, 25 de gener de 2018]