Joaquim Ma. Puigvert i Narcís Figueras (coord.): La Mancomunitat de Catalunya a les terres de Girona. Girona: Diputació de Girona – Obra Social “la Caixa”, 2016 (Quaderns de la Revista de Girona, 179; guies, 78); 96 p. ISBN 978-84-15808-35-0.
L’origen d’aquesta obra commemorativa rau en els materials que els seus coordinadors i altres onze col·laboradors van preparar per a instal·lar l’exposició que sota el títol “La Mancomunitat de Catalunya a les terres de Girona” va ser exhibida a diverses localitats de la demarcació gironina des del setembre de 2014 fins a març de 2016. Joaquim M. Puigvert (UdG) i Narcís Figueras (UOC) s’encarregaren del seu comissariat. Tanmateix, el llibre que amb el mateix títol ha publicat la Diputació de Girona (DdGi) i l’Obra Social “la Caixa”, a la prolífica col·lecció “Quaderns de la Revista de Girona”, no n’és pas el catàleg, malgrat que s’hi acosta molt. Els plafons de l’exposició presentaven una col·lecció de fotografies, mapes i diagrames considerablement més àmplia que no pas el llibre. En canvi, em sembla endevinar que els textos del llibre són més estesos. Bé hauria de ser així, oi? Ho podreu valorar si us preneu la molèstia d’obrir la pàgina web que la DdGi va dedicar a l’exposició, la qual, malgrat no ser tampoc el seu catàleg exhaustiu, permet fer les oportunes comparances en relació amb el llibre. Fem-ne cinc cèntims.
L’articulació dels apartats del llibre segueix la dels panells de l’exposició gairebé fil per randa. Són trenta-set, els quals, amb l’afegit de sis apèndixs, que amplien cinc apartats tractats de manera insuficient a l’exposició, formen el cos del llibre a raó de dues planes per a cadascun. A més a més d’una pàgina introductòria, també figura una cronologia (1911-1925) prou útil i una bibliografia final. He pogut observar, però, alguna diferència significativa entre els títols de l’exposició i els del llibre. El més significatiu potser sigui el canvi del títol que a l’exposició va encapçalat el plafó “Natura, ciència i pàtria”, tan adient amb el rerefons ideològic del noucentisme que va predicar la Mancomunitat , convenientment remarcat per Puigvert i Figueres, reconvertit en el títol, més anodí, “El Parc Natural del Montseny” al llibre.
De tot plegat, doncs, el llibre vol aportar una visió renovada sobre el que va ser la Mancomunitat de Catalunya i sobre les principals actuacions que va desplegar entre 1914 i 1926 a l’àmbit geogràfic gironí per tot allò que fa referència al territori, les comunicacions, l’educació, la cultura, la sanitat, l’agricultura, el patrimoni i la natura. Procura apropar els lectors al que va suposar la primera experiència d’autogovern de la Catalunya contemporània, basada en la reunió de l’acció de les quatre diputacions catalanes. L’obra de Puigvert i Figueras contextualitza adequadament aquesta experiència en el marc dels fets més generals que van marcar aquell període, com poden ser la Primera Guerra Mundial o les tensions socials extremes generades en la societat catalana d’aleshores. És per això que vol superar una perspectiva centrada en la institució i oferir una visió humana i social de la Mancomunitat, dels homes i les dones que, d’una manera directa o indirecta, en van ser protagonistes. [Pau Alegre, juliol de 2016]