Oriol Nel·lo, Joan López, Jordi Martín, Joan Checa : La luz de la ciudad. El proceso de urbanización en España a partir de las imágenes nocturnas de la Tierra. Cerdanyola del Vallès : Universitat Autònoma de Barcelona; Departament de Geografia; Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat, 2016; 98 p. ISBN 978-84-617-6386-3.
En un dels moments més evocadors de El Jarama, l’autor narra la passejada nocturna d’una parella pel Cerro de Almodóvar, al sud-est de Madrid:
“Llegaron a lo alto de Almodóvar (…). Atravesaron a lo ancho con la luna a sus espaldas y se asomaron a la otra vertiente. Se veía Madrid. Un gran valle de luces, al fondo, como una galaxia extendida sobre la tierra; un lago de aceite negro, con el temblor de innumerables lamparillas encendidas, que flotaban humeando hacia la noche y formaban un halo altísimo y difuso. Colgaba inmóvil sobre el cielo de Madrid, como una losa morada o como un techo de humo luminoso. Se habían sentado muy juntos, al borde de la meseta, los pies hacia el talud. Diseminadas por la negrura de los campos se veían las otras galaxias menores de los pueblos vecinos. Santos las señalaba con el dedo: A tu derecha es Vicálvaro —decía— Vallecas es esto de allí…”
La novel·la de Rafael Sánchez Ferlosio va ser publicada l’any 1956. En els seixanta anys transcorreguts d’aleshores ençà, la corona lumínica de l’aglomeració madrilenya s’ha eixamplat de manera tan extraordinària que les galàxies de Vicálvaro, Vallecas i moltes altres de més llunyanes han estat engolides i integrades, a tall d’estrelles captives, en una única gran galàxia metropolitana. L’exemple de Madrid és un exponent del procés que, amb les variants que facin al cas, han afectat totes les ciutats espanyoles, fins al punt que l’extensió de la urbanització —i, de retruc, de la lluminositat— ha estat un dels vectors de canvi més rellevants de la nostra societat durant el darrer mig segle.
La investigació que es presenta en el present volum explora, justament, el tema de la relació entre el procés d’urbanització i la lluminositat nocturna a l’Espanya contemporània. Són dos conceptes els quals, quan han estat tractats des del domini dels estudis urbans, han estat enfocats essencialment des de dues perspectives. D’una banda, per la relació entre el desenvolupament de les xarxes de subministrament energètic i l’expansió de la ciutat; i de l’altra, en relació amb l’eficiència dels assentaments urbans i les tipologies edificatòries pel que fa amb el consum energètic en general i a la il·luminació en particular. Són línies de recerca que han donat resultats de gran interès i utilitat.
L’estudi, tanmateix, es proposa seguir una via menys freqüentada. El seu objectiu consisteix en mesurar i analitzar l’extensió del procés d’urbanització a partir de la lluminositat nocturna. En aquest context, l’ús de les sèries anyals de la imatge satel·litària nocturna de la Terra és relativament innovadora. Es tracta d’una font documental que permet aportar noves dades i avançar noves hipòtesis en el sempre necessari estudi del procés d’urbanització d’Espanya. Ara bé, l’ús de les imatges satel·litàries nocturnes no és pas neta de dificultats i problemes, de manera que el seu aprofitament i interpretació obliga a posar quatre ulls als aspectes metodològics. És per això que l’aportació de la investigació present és a doble vessant: l’una aporta dades sobre l’evolució del procés d’urbanització; l’altra discuteix les potencialitats i les limitacions derivades de l’ús de la font escollida.
D’acord amb els objectius exposats suara, la investigació malda per a contrastar dues hipòtesis principals. A partir de la constatació de que el procés d’urbanització contemporani a Espanya –el qual va rebre un impuls extraordinari precisament des dels anys quan Sánchez Ferlosio publicava El Jarama– ha comportat d’aleshores ençà
un creixement sense precedents de la població urbana. Un creixement acompanyat de l’expansió territorial de les àrees urbanes, la dispersió de la urbanització sobre el territori i l’especialització funcional i social creixent dels territoris que l’integren. Resultat directe d’aquestes dinàmiques ha estat l’artificialització de superfícies de sòl ingents, tal com han demostrat nombrosos estudis.
Així doncs, la primera hipòtesi de la nostra investigació propugna la idea de que l’expansió de tot allò que es podria denominar com els usos urbans del sòl (la mobilitat, les activitats periurbanes, els espais intersticials…) ha estat molt superior a la superfície del sòl efectivament artificialitada per la urbanització. Ha estat una expansió particularment notable en l’etapa de les dècades de trànsit del segle XX al XXI, període temporal cobert per l’estudi, i presenta a Espanya una intensitat superior a altres realitats europees veïnes.
La segona hipòtesi de partida de la investigació afirma que la imatge satel·litària nocturna, malgrat les seves limitacions i carències, resulta —per les seves característiques, recurrència, cobertura i escala— una font d’especial interès i utilitat per a l’estudi de l’expansió dels usos urbans sobre el territori. A més a més, es tracta, com ja ha estat dit, d’una font relativament innovadora, el desenvolupament tecnològic de la qual pot ocasionar nous i destacats avenços en el coneixement de les dinàmiques espacials en el futur.
El projecte d’investigació, sota el títol La luz de la ciudad. La delimitación, evolución y consumo del suelo en las áreas urbanas españolas a partir de las imágenes nocturnas de la Tierra (1992-2012), ha estat realitzat pel Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona sota la direcció del Dr. Oriol Nel·lo Colom durant els anys 2014, 2015 i 2016. El projecte ha estat executat en el marc del Programa estatal de investigación, desarrollo e innovación orientada a los retos de la sociedad del Pla estatal d’investigació científica i tècnica i d’innovació 2013-2016, modalitat 1: “Retos investigación”, projectes de I+D+I, en la convocatòria corresponent a l’any 2013.
El present volum abasta els principals resultats de la investigació. S’hi exposen en sis capítols. En el primer de la sèrie, es descriuen breument, com a marc de referència, els grans trets i l’evolució recent del procés d’urbanització a Espanya i s’ofereix un estat de la qüestió en relació amb la recerca sobre l’expansió recent dels usos urbans del sòl en el país. Tot seguit, s’exploren en detall les qüestions metodològiques que suscita l’ús de les imatges satel·litàries nocturnes per a l’estudi del procés d’urbanització; també s’hi expliquen detalladament els passos seguits en el seu aprofitament per a la recerca. El tercer capítol exposa els resultats assolits, tant pel que fa referència a la superfície que avui té nivells de lluminositat urbana com a la seva evolució durant les dues dècades estudiades i a la seva comparació amb les àrees de sòl que compta amb cobertes urbanes. De l’anàlisi d’aquesta comparació se’n deriva la possibilitat de construir una certa tipologia de les diverses morfologies dels usos del sòl en les ciutats espanyoles, la qual es detalla al capítol cinquè. Finalment, el capítol sisè enclou una comparativa dels resultats obtinguts a partir de l’estudi de la realitat urbana espanyola amb l’evolució de vint grans metròpolis europees. Unes conclusions breus, les quals també poden ser llegides a tall de resum executiu de la investigació, reprenen les hipòtesis de partida i tanquen el volum.
El treball incorpora també una extensa bibliografia, la qual és annexa al final de la monografia, i presenta un substanciós i ampli component gràfic, en el qual caben taules, imatges i nombroses interpretacions geogràfiques. En efecte, la idoneïtat dels mapes per a mostrar la forma i l’evolució tant de la lluminositat com de la urbanització, no només ha empès a incloure’n en gran nombre, sinó que ha condicionat el disseny formal de l’exposició. D’aquesta manera, les imatges i els mapes estableixen una relació entre iguals de diàleg amb el text al llarg de tot el volum, ben lluny de ser mers acompanyants de les descripcions i les anàlisis. Sempre que no es digui altra cosa, totes les imatges, els mapes i les taules incloses en el volum són d’elaboració pròpia de l’equip redactor.
Finalment, inclou així mateix un glossari breu dels termes emprats de manera reiterada en el treball, amb l’objectiu d’aclarir-ne la significació i el sentit amb el qual han estat aplicats.
Diversos avanços dels resultats de la investigació han estat objecte de publicació a mesura que el projecte progressava. Això ha permès, d’una banda, divulgar els fruits de la investigació i, de l’altra, rebre reaccions i comentaris de gran interès i utilitat. Un primer assaig de la metodologia, aplicada en aquella ocasió a la realitat de dues metròpolis llatinoamericanes va aparèixer en un volum editat a cura d’Oriol Nel·lo i Renata Mele, Cities in The 21st Century (Nova York: Routledge, 2016). L’explicació del procés d’urbanització a Espanya a partir de la imatge satel·litària nocturna va ser seleccionada pel Comité Español de la Unió Geogràfica Internacional (UGI) com un dels capítols del volum que va constituir la seva aportació al Congrés de la UGI celebrat a Beijing el mes d’agost de 2016. D’altra banda, una aplicació de la metodologia dissenyada per a l’estudi de vint metròpolis europees ha estat publicada fa poc (Nel·lo, O.; López, J.; Martín, J.; Checa, J. : “Energy and urban form. The growth of European cities on the basis of night-time brightness”, Land Use Policy 61, p. 102-112). Una explicació sumària de la temàtica estudiada i dels resultats obtinguts, amb finalitats didàctiques, es pot trobar al volum Geografía de España (València: Tirant lo Blanch, 2016) coordinat per Joan Romero. Finalment, en escriure aquestes ratlles, es troba en curs de publicació una lectura dels resultats de la investigació en relació amb la problemàtica energètica i la qüestió del canvi climàtic, la qual ha d’aparèixer durant l’any 2017 en el llibre editat a cura de Francesc M. Muñoz i Francesco Musco, Redefining urban resilience: towards climate-proof cities (Milà: Franco Angeli).
Al llarg dels més de dos anys durant els quals ha estat desenvolupada la investigació, els membres de l’equip que l’han portada a terme han tingut l’oportunitat, així mateix, de contrastar els seus avanços en diversos fòrums científics i acadèmics. Cal destacar-ne, en primer lloc, els seminaris d’investigació Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, els membres del qual no només han efectuat comentaris i aportacions al projecte, sinó que han proporcionat un càlid i imprescindible acompanyament. El treball ha estat també objecte de discussió amb els nostres col·legues del Grupo de Investigación de Análise Territorial de la Universidade de Santiago de Compostela —Rubén C. Lois, Maria José Piñeira i Maria Anxeles Piñeiro— amb el qual hem col·laborat en el marc del programa Retos. En tercer lloc, un avanç dels resultats de la investigació va ser presentat i debatut en la trobada de la Comissió d’urbanisme de la UGI celebrada a Xangai el mes d’agost de 2016. Finalment, el grup d’investigació ha organitzat una Jornada monogràfica de debat a Barcelona el mes de desembre de 2016 amb l’objectiu específic de presentar i contrastar els resultats finals de la investigació; en aquesta trobada, organitzada en col·laboració amb la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, han participat experts de set universitats espanyoles i estrangeres, així com membres de diversos instituts i centres d’estudis. L’equip d’investigació vol expressar el seu agraïment als participants a totes aquestes trobades, les aportacions a les quals han permès enriquir i perfeccionar els resultats del treball. Són intercanvis que destaquen el caràcter d’esforç col·lectiu que cal donar a qualsevol procés d’investigació, i encara més quan es finançat amb fons públics, per bé que no eximeixen de cap manera els membres de l’equip d’investigació i al seu director de la responsabilitat final envers els resultats. [Oriol Nel·lo, Joan López, Jordi Martín, Joan Checa]