Oriol Nel·lo: La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana. Madrid: Díaz & Pons, 2015 (Col. Modelos para armar); 205 p. ISBN 978-84-944522-0-8.
En encetar aquesta nova producció del prolífic geògraf Oriol Nel·lo no hi trobareu pas a faltar la citació emblemàtica: “No només us cal fer ciutats i màquines i ponts i blat, també us heu de bastir la vostra vida” (B. Brecht) (*). Sense perdre de vista aquest lema, l’autor del llibre procura analitzar el paper dels moviments socials urbans per a un àmbit i un període concret: els països del sud d’Europa, encalçats per la crisi social desfermada en començar el segle XXI. Ho fa mitjançant un reguitzell, que no pas enfilall, de vint-i-un articles curts, a manera d’assaigs d’opinió, classificats en tres grans apartats temàtics, amb l’afegit d’una síntesi conclusiva i d’una orientació bibliogràfica “per a saber-ne més”.
Pretén demostrar com, malgrat les circumstàncies del moment, caracteritzades pel desballestament de les condicions de vida i la reducció de les prestacions socials d’una franja molt representativa de la població, sorgeixen grups de gent cada volta més significats per a actuar, ajudar i presentar alternatives a la situació mal vinguda. Malgrat l’empenta infinitesimal de la pràctica pública d’aquests grups, Nel·lo se sent motivat per a afirmar que “l’acció dels moviments socials urbans al sud d’Europa ha pres relleu tant a l’hora de pal·liar els efectes de la crisi sobre la població, com de condicionar el comportament d’altres actors -l’administració pública, el poder econòmic- i, fins i tot, de promoure canvis institucionals i polítics”. Posem per cas, sense el recolzament decidit d’aquests grups alternatius, els capgiraments electorals experimentats a Grècia i Espanya als darrers temps haurien estat impossibles.
Per tant, la col·lecció d’assaigs d’Oriol Nel·lo se situa en l’estela traçada pels estudis de sociologia urbana de cinquanta anys ençà. Només en repassar els continguts de la primera part de les tres en les quals s’estructura el llibre, confirmarem de ple aquesta nissaga. Concretament, hi analitza l’impacte de la crisi en les ciutats europees i explica com, en el marc d’una economia cada volta més globalitzada, els compromisos i els pactes socials que havien caracteritzat en bona mida les societats europees es troben avui decididament qüestionats. Les conseqüències d’aquesta deriva, de bracet amb les circumstàncies de la crisi desfermada l’any 2007, han desembocat en l’encongiment dels drets i de les garanties de l’Estat del benestar i un increment notable de les desigualtats socials, davant la incapacitat o la conformitat de la majoria dels governs estatals i de les institucions europees. Els factors territorials i urbans han tingut en
aquesta evolució una importància que va més enllà de les que li són pròpies, tant pel que fa a les motivacions de la situació general com pels seus efectes pràctics. Així, els àmbits tradicionals de les relacions socials i de govern han anat en doina, les regions s’han vist sotmeses a pressions competitives creixents, i les ciutats acorralades per les exigències dels actors econòmics. Tot plegat, ha suscitat, com a reacció, l’auge tant de moviments locals com el que l’autor anomena, curosament,“pulsions nacionalistes”.
La segona part s’endinsa decididament en la qüestió dels moviments urbans. S’hi defineix la seva acció col·lectiva i explora les formes que aquesta tendeix a adoptar ara mateix a les ciutats dels sud d’Europa, bo i carregant les tintes en dues tipologies de pràctiques socials: els moviments de defensa del territori (recordeu: Aquí no!) i les iniciatives d’innovació social. Les temàtiques plantejades són molt variades, per bé que, com l’autor posa en net, tenen com a tret distintiu posar l’accent en dos aspectes clau: d’una banda, la definició, els usos i la gestió del patrimoni col·lectiu de béns i drets adquirits; d’altra banda, la distribució de beneficis i càrregues entre els ciutadans i els territoris, és a dir, la justícia social i la justícia espacial.
Finalment, la tercera part se centra en els moviments urbans d’una ciutat concreta: Barcelona i el seu rodal metropolità. En tractar-se d’una de les àrees metropolitanes més grans del sud d’Europa, en la qual s’han succeït moviments socials i urbans particularment decisius, l’exemple resulta ser prou representatiu. En aquesta part del llibre, doncs, es dóna una ullada a la relació que hi ha entre les transformacions urbanes degotades durant el darrer mig segle i l’acció dels moviments objecte del llibre, el qual es clou amb la descripció de les que Nel·lo afirma que són les seves expressions més destacades: els moviments ambientals, el moviment independentista i les iniciatives d’innovació social. Certament, s’ha ampliat significativament el ventall d’agents socials de canvi, si els comparem amb els que M. Castells (La question urbaine) o J. Borja (La Gran Barcelona) identificaven fa cinquanta anys.
I un avís per a navegants. A tall de complement, no pas substitutori de La ciudad en movimiento, trobareu una bona síntesi de les temàtiques que es tracten a l’article “Set reptes per a l’estudi dels moviments urbans” (**), d’Oriol Nel·lo mateix. Paga la pena fer relació del septet: “Definir els moviment urbans”, “Comprendre les seves característiques socials”, “Identificar els temes que plantegen”, “Detectar permanències i innovacions”, “Copsar la seva significació política”, “Entendre la seva relació amb les institucions” i… “Actuar en conseqüència”. [P. Alegre, juny de 2016]
(*) L’afecció literària d’Oriol Nel·lo és prou reconeguda; a tall de mostra recent, vegeu-ne un exemple a l’article de la seva redacció: “Pasolini i el dialecte”, l’Avenç 419 (gener 2016), p. 6-7.
(**) l’Avenç 422 (abril 2016), p. 36-42.