Monòlit dedicat a Josep Maria Batista i Roca, fet amb travertí i bronze, degut a l’escultor Francesc Carulla (carrer de Batista i Roca, al barri de les Corts, de Barcelona).
Barcelona, 1895 – 1978
Historiador, etnòleg i polític. Estudià Dret i Lletres a la Universitat de Barcelona i Antropologia a Oxford. Contribuí a crear l’Arxiu d’Antropologia i Folklore de Catalunya (1917). Excursionista molt actiu, fou un dels introductors de l’escoltisme a casa nostra. Fundà els Minyons de Muntanya (1927) i l’agrupació patriòtica Palestra (1930), organitzacions cabdals en la formació de l’esperit cívic i nacional de Catalunya. Durant la Guerra Civil, anà a Londres com a delegat de la Generalitat de Catalunya i delegat personal del president Companys en una missió de caire internacional.
Exiliat a Anglaterra, exercí de professor d’història al Trinity College de Cambridge. Durant el seu llarg exili, Batista i Roca romangué sempre al servei de Catalunya: fou impulsor i secretari del Consell Nacional de Catalunya, creat a Londres (1940) sota presidència de Carles Pi i Sunyer, representà el Pen Català, defensà els drets de Catalunya a la UNESCO i a d’altres instàncies internacionals, fou un dels promotors de l’Anglo Catalan Society, presidí més endavant el Consell Nacional Català sorgit de la I Conferència Nacional Catalana celebrada a Mèxic (1953) i donà nombroses conferències arreu d’Europa. De tornada de l’exili, el 1976, continuà esmerçant esforços en la seva lluita nacionalista, fruit de la qual fou la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català. [Enric Bertran]
Aportacions
1936 Dissertà sobre el tema: “El blat i la població de la Cerdanya al segle XVIII.” [4 de maig, ressenya]
Citat a les semblances de: Esteve Albert · Carles M. Espinalt
Triat i garbellat a les planes:
- Les fotografies del Fons Pau Vila a l’abast de tothom
- De l’homenatge de l’IEC a Josep M. de Casacuberta
- La secció de Geografia del CEC fa cent anys