“Sant Pere salvat de les aigües” (1411) de Lluís Borrassà (església de Santa Maria de Terrassa), pintor estudiat per Madurell tal com consta en el repertori d’obres de la semblança.
Gràcia 1893 – Barcelona 1983
Arxiver de la secció històrica de l’Arxiu de Protocols de Barcelona, el fons del qual catalogà, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Josep M. Madurell fou un historiador autodidacta, que es dedicà a la recerca durant més de seixanta anys, fins arribar a publicar una obra molt extensa, xifrada en mig miler de títols, entre llibres i articles, esparsos, aquests darrers, en revistes com ara Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Hispania, Anuario de historia del derecho español, Anuario d’Estudios Atlánticos, Estudios históricos y documentos de los archivos de protocolos, Boletín de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, entre d’altres.
Escriví sobre qüestions tan diverses com la vida i l’obra d’artistes (El pintor Lluís Borrassà, 1950-59), la història del llibre i de la cultura (Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona, 1474-1543, en col·laboració amb Jordi Rubió, 1955), la història de professions i oficis (Privilegios y ordenanzas históricos de los notarios de Barcelona, de conjunt amb Raimon Noguera, 1965), el comerç i les seves tècniques (Los seguros de vida de esclavos en Barcelona, 1453-1523, 1955) o història política (Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, 1435-58, 1963).
El 1986 la Fundació Noguera li publicà, pòstumament, Societats mercantils medievals a Barcelona, escrita en col·laboració amb Arcadi Garcia Sanz. Es tracta d’una obra cabdal per conèixer el comerç de la ciutat fins als temps medievals.[Enric Bertran; aquest text aprofita, en part, l’entrada corresponent de la GEC (vol. 9, p. 424), signada per M. Teresa Ferrer i Mallol.]
Aportacions:
1975 “La firma de treves al vescomtat de Castellbó”. Treball publicat a Miscel·lània Pau Vila.