Mapa de Montserrat a escala 1:50 000 de Josep Closas Miralles, publicat el 1936 a “Géologie des Pays Catalans” i reimprès el 1958 a la Geografia de Catalunya de l’Editorial Aedos, vol. I, p. 106.
Barcelona 1900 – 1962
Soci fundador
Nasqué el 29 de desembre de 1900 a Barcelona. Estudià topografia però la seva formació fou estroncada pel conflicte bèl·lic del Marroc. Fou cridat a files el 1923 i gràcies als coneixements bàsics de topografia que havia adquirit, fou destinat a la construcció de carreteres a la rereguarda. Finalitzada la guerra del Marroc es casà amb Maria Redonnet i Tintoré. En els anys quaranta i cinquanta treballà en diverses empreses d’enginyeria. Així, establí el traçat de la línia elèctrica per les comarques del Priorat, la Terra Alta, els Ports i el Matarranya. També treballà per a l’empresa “La Alquímia”, a càrrec de la qual va prospectar bauxites a Catalunya i a la Guinea Equatorial (aleshores Guinea Espanyola).
Josep Closas Miralles fou una persona molt interessada per la geologia i la geografia. Durant les dècades de 1920-1930 fou un membre actiu del Club Muntanyenc Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i de la Institució Catalana d’Història Natural. D’aquest període destaquen nombroses notes sobre mineralogia catalana publicades al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. Des del punt de vista de la Geografia cal destacar el seu treball pioner en l’aixecament de les primeres cartografies detallades del Massís de Montserrat i de la Cova de la Fou de Bor (Bellver de Cerdanya).
Passada la Guerra Civil, els anys quaranta i cinquanta, publicà diversos articles especialitzats sobre geologia entre els quals destaquen dues monografies dedicades a la geologia econòmica dels carbons de Catalunya i a les bauxites de Catalunya. Aquest darrer treball fou presentat i publicat al Congrés Geològic Internacional d’Alger (1954). No obstant això, en aquests anys, la gestió de la llibreria “Suministros Escolares y Científicos”, fundada amb la seva esposa, Maria Redonnet, ocupà la major part del seu temps. Morí prematurament a Barcelona, l’agost de 1962. La seva interessant col·lecció de minerals, que inclou especímens de jaciments avui inaccessibles, fou llegada per la família al Museu Valentí Masachs de l’Escola de Mines de Manresa. [Carles Martín Closas]
Citat a les semblances de: Josep de Sans · Víctor Bouvier
Triat i garbellat a les planes:
- Les iniciatives estroncades i les voluntats que perduraren
- La secció de Geografia del CEC fa cent anys