Barcelona 1933 – 1993
Artesà vidrier de professió i arqueòleg de vocació, cursà estudis nocturns sobre el món antic al Museu Arqueològic de Montjuïc, juntament amb la seva muller, M. Dolors Làzaro i Palau, amb qui compartia aficions pel passat remot. Posteriorment, ambdós es diplomaren en Arqueologia Hispànica a la Universitat de Barcelona.
Ben aviat, el 1963, en una expedició local amb els professors Brasó i Piera, membres tots plegats del Centre Excursionista de Gràcia, a la valleta de Gausac, hi trobaren un forn ibèric amb restes de ceràmica, prop de l’ermita de Sant Medir (Sant Cugat del Vallès).
El matrimoni Castellà – Làzaro recorregué diversos jaciments prehistòrics d’Occitània i Catalunya fins anar a raure als Prats de Rei, on desenvoluparen un important treball d’arqueologia, amb la recuperació de nombrosa ceràmica d’època ibèrica i romana (segles III aC – III dC). Els primers resultats d’aquesta afició són inventariats a l’obra coral Campanyes d’excavacions arqueològiques a Els Prats del Rei (1972-1975), publicada en 1986 i signada per Josep Castellà, entre d’altres. En reconeixement d’aquesta generosa dedicació a la història antiga d’aquest poble de l’Alta Segarra, l’Ajuntament de Prats de Rei inaugurà en 2006 el Museu Arqueològic Municipal Josep Castellà i Real.
[Enric Bertran, a partir, en bona part, de l’hemeroteca digital de La Vanguardia]Aportacions
Els Prats de Rei: façana de la Casa de la Vila.
1988 Sortida d’estudi al Riubregós, Torà i Vallferosa [10 de desembre]. Va intervenir, de conjunt amb la seva esposa, sobre el tema: “Una visita a Prats de Rei i al seu Museu Municipal d’Història”. La notícia de la sortida va ser publicada a Treballs de la SCdG, 15
Triat i garbellat a les planes:
L’Alta Segarra, una altra comarca!