Calc de rajola d’arts i oficis (bastaixos de capçana) efectuat per Josep Barrillon per a la portada del fascicle 2 de l’Arxiu de Tradicions Populars (vol. I; Barcelona: 1928).
Barcelona 1898 – 1972
Soci fundador
Folklorista, ceramista i dibuixant. Fou un home molt lligat al barri de Gràcia, on va néixer i viure tota la seva vida. Escriví sobre folklore i sobre la història d’aquesta antiga vila del Pla de Barcelona. Popularitzà la frase “Si Barcelona és Barcelona és perquè té Gràcia.” Fou per dos cops president del Club Excursionista de Gràcia (1924-1929 i 1930-1935) i director del seu portaveu Mai enrera, on treballà de costat amb Enric Ribas. Sota la presidència de Barrillon i com apunta Josep Iglésies, “el Club es posa ben aviat al primer rengle de les entitats excursionistes barcelonines de barriada, i acaba esdevenint una de les més prestigioses de Catalunya”. En aquests anys, pronuncià conferències, entre d’altres, al Centre Excursionista Minerva de la Barceloneta (1927), a la Unió Excursionista de Catalunya (1933) i al Centre Excursionista de Catalunya (1936), generalment sobre temes artístics.
Josep Barrillon fou editor de Crónica de Gracia (1947-1949) i dirigí i muntà l’obra col·lectiva Gracia Artística Documental. La Fiesta Mayor de Gracia (1956), deliciós resum històric de la festa major gracienca, que comptà, entre molts col·laboradors, amb la participació de la dibuixant Lola Anglada i el fotògraf Francesc Català Roca. Amb motiu del centenari del seu naixement, el barri de Gràcia li dedicà una placa commemorativa a la façana de la seva casa natal (carrer Gran, 32), l’antiga Fonda dels Ninots, que regentava el seu pare.
Text redactat, en certa mesura, a partir de la corresponent entrada a la GEC (vol. 3, p. 267) i de l’Enciclopèdia de l’Excursionisme de Josep Iglésies (1964. [Enric Bertran].
Citat a les semblances de: Enric Ribas