Jornada temàtica

Jornada temàtica coorganitzada amb l’Asociación de Geógrafos Españoles [6 de juny de 2018]

El 6 de juny de 2018 va tenir lloc a l’IEC una Jornada conjunta convocada per la Societat Catalana de Geografia i la Asociación de Geógrafos Españoles (AGE). Duia per títol “La situació de la Geografia en altres àmbits universitaris i noves experiències en la formulació de Plans d’Estudi”, i anava dirigida especialment als responsables de departaments i ensenyaments de Geografia d’universitats i escoles universitàries. La bona participació (entorn a una seixantena de docents i investigadors, més enllà dels 46 inscrits) va ser un dels indicadors de l’encert de la convocatòria.

La Jornada va ser promoguda conjuntament com a continuació de la reunió mantinguda entre les dues entitats el proppassat 24 de gener, també a l’IEC, a proposta del nou equip directiu de l’AGE. D’aquella reunió en va sortir una voluntat de cooperació en diversos àmbits, entre els quals ocupa un lloc destacat la qüestió de la docència universitària. En aquest sentit, l’actual equip de l’AGE continua el procés que durant l’anterior mandat va donar lloc a la constitució d’una Comissió interuniversitària, els treballs de la qual han donat lloc a la documentació disponible al portal web de l’AGE sota l’epígraf “La reforma de las enseñanzas universitarias“. Així mateix, la Societat havia auspiciat en anys anteriors diverses reunions dels Departaments de Geografia de Catalunya per discutir aquestes qüestions.

El programa de la jornada va incloure la presentació d’un conjunt de models de desplegament de la geografia universitària a diferents països (Estats Units, França, Regne Unit, Països Baixos, Brasil, i Àustria i l’àmbit germànic), així com una taula participativa amb opinions a partir de diferents experiències a Catalunya i l’Estat espanyol.

L’acte va ser obert per Josep Oliveras, com a president de l’entitat amfitriona, qui va donar la benvinguda als assistents i destacà la vocació de la Societat per defensar la Geografia, també en l’àmbit de l’ensenyament. A continuació Jorge Olcina, president de l’AGE, va agrair a la Societat la idea inicial de la jornada conjunta com a continuació de la trobada del gener. Olcina explicà que s’està en una primera fase de recopilació d’informació, per donar lloc després de l’estiu a una comissió de treball sobre els plans d’estudi, que es centrarà sobretot en els graus, però també en els màsters. Finalment anuncià l’aparició del document de continuïtat del Manifest per a una Nova Cultura del Territori de 2006. Ambdós presidents felicitaren Rubén Lois (Universidade Santiago de Compostela, USC) com a nou vicepresident de l’Unió Geogràfica Internacional (UGI).

Montserrat Pallarès, professora a la UAB, amb l’experiència de formació de màster i doctorat a la Universitat de Boston, va parlar de la situació de la Geografia als Estats Units d’Amèrica, on el col·lectiu és molt dinàmic i també obert a altres disciplines. L’Associació Americana de Geògrafs és la més dinàmica del món (9.423 participants a la reunió anual de 2017). El mapa universitari compta amb 189 programes de grau (67% del total d’Amèrica), i també el nombre i varietat de doctorats de qualitat és important. Als EUA l’ocupabilitat dels titulats –administració pública, món privat- és força elevada i sovint amb sous de qualitat (mitjana de 90.000 $ / any), que permeten compensar els elevats costos dels estudis (7.200 $ per curs a la universitat pública, i 43.165 a la privada). Pallarès exposa tres models diferents: Boston, Clark i Harvard, totes universitats privades, per bé que la darrera només com a investigació, en no haver-hi estudis de Geografia. Boston ha evolucionat cap a una especialització en un Major (grau principal en els estudis americans) en Earth & Environment, a partir d’uns estudis més clàssics. A Clark es manté un model més clàssic de Geografia. Pallarès valorà molt la permanència dels plans d’estudi, basats en l’existència d’uns cursos centrals (16 a Boston, 4 a Clark) combinats amb altres durant 4 cursos. Això allibera en gran manera dels continus debats sobre canvis en els plans. Els cursos de grau (nivells 100 a 400) es complementen amb 3 més (500 a 700) i una tesi per obtenir el doctorat. Del Center for Geographic Studies de Harward, orientat a les tecnologies geoespacials, en destacà el seu suport transversal a una àmplia llista de disciplines, entre les quals sobresurt l’àmbit de la salut. Acabà valorant algunes virtuts de l’ensenyament als EUA: capacitat d’aprendre dels errors, disciplina de treball, suport humà als departaments…

Aquesta perspectiva va ser complementada per Benito M. Zaragozí, doctorat a la Universitat d’Alacant (UA) i actualment professor lector a la Universitat Rovira i Virgili (URV) especialitzat en Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG), que exposà la seva experiència durant 4 mesos al Departament de Geografia de la Universitat del Nord de Texas (Austin). Posà en relleu l’elevada interdisciplinarietat en els graus, gràcies a la combinació de Majors i Minors, amb especialitzacions que van de la psicologia a la geologia, passant per l’ensenyament, i fins i tot el reconeixement d’itineraris a través de certificats (tipus menció), com és el cas de les assignatures relacionades amb els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG o GIS). Els graus o Bachelors s’estructuren bàsicament en Ciències experimentals i en Ciències Socials i Humanitats. Al màster hi ha una orientació a la Geografia Mèdica, i el GIS hi té pes. Es donen dos perfils: professional i recerca, i els alumnes de màster poden participar en els projectes del departament. Al doctorat hi ha també diversitat, amb 3 programes: Ciència de la Informació, Ciència Ambiental, i Filosofia. Per últim, Zaragozí va confirmar la capacitat d’acollida dels Departaments americans, que estan formats per molt personal estranger (en aquest cas Xina i països africans), fet que també es dóna entre l’alumnat. Valorà també el nivell d’exigència i la disponibilitat horària de les instal·lacions, així com l’autonomia dels alumnes, obligats contínuament a decidir sobre els seus itineraris curriculars.

Asunción Blanco, professora i actual coordinadora de grau a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), donà una visió del caràcter i l’estructura de la geografia universitària a França, a partir de la seva experiència durant 5 anys, en particular a la Universitat d’Ais de Provença-Marsella. El model francès, a diferència de l’americà, està molt més centrat en si mateix, i la seva estructura de plans d‘estudi és més semblant a la nostra.

La geografia és molt present a l’ensenyament primari i secundari, si bé se l’associa igualment a un coneixement descriptiu. Els graus són de 3 anys, seguits de 2 de màster i 3 més per a obtenir el doctorat. Quant a les assignatures, cal escollir una segona disciplina, que es segueix en altres facultats o departaments, fet que ajuda als estudiants a orientar-se a especialitzacions i futures feines més diverses. Les universitats s’han especialitzat en oferir alguna branca particular, i cada estudiant escull la seva universitat en funció d’aquesta orientació, optant a un sistema de beques molt exigent. La diversitat de màsters contribueix a l’especialització de les universitats. És important en aquest nivell la formació per a l’ensenyament, amb dos cursos per a fer de professor de primària (a la qual també es pot accedir, doncs, des de graus diversos i no només magisteri) o de secundària. Hi ha especialitzacions d’enginyeria, donat que a França aquest concepte és més obert.

Les ponències van donar pas a les intervencions d’un públic que en conjunt reunia una gran experiència en els temes tractats, i que va debatre amb els ponents qüestions d’interès, com ara la necessitat que la UGI guanyi un major pes a nivell internacional, el problema a casa nostra de la manca de continguts de geografia (i en general) a l’actual màster de professorat, o la preocupació per la formació del professorat de secundària i la presència de la Geografia en aquest nivell.

El matí es va completar amb una taula participativa, presentada per Rubén Lois, tractant experiències recents en els plans d’estudi de l’Estat espanyol. Antoni Durà, darrer director del Departament de Geografia a la UAB, exposà la proposta d’uns nous plans de grau a partir de la constatació que la Geografia tenia un problema de visibilitat i de reconeixement social, i de que la nova oferta d’altres titulacions condueix a una competitivitat cada vegada més gran.

Es va fer una proposta en dos graus amb una base compartida i una voluntat de major comprensió per part dels estudiants de secundària: “Geografia, Medi Ambient i Planificació territorial” (4 anys) i “Globalització i Sostenibilitat” (3 anys), aquest darrer aturat per l’Agència de Qualitat Universitària (AQU). La proposta s’ha completat amb un programa de formació per a professorat i estudiants de secundària, i una acció conjunta amb els altres departaments de Geografia de Catalunya de difusió de la recerca als mitjans. Onofre Rullan, professor a la Universitat de les Illes Balears (UIB), exposà la seva experiència en l’elaboració i seguiment del pla d’estudis de 1994, que al seu entendre va ser capaç d’incorporar la nova perspectiva més aplicada, però que potser havia oblidat àmbits com els estudis regionals, la geografia política o la sostenibilitat, que proporcionen també qualificacions importants als geògrafs. Òscar Saladié, coordinador del grau a la URV, presentà la seva opció recent per un grau en “Geografia, Anàlisi del Territori i Sostenibilitat”, mantenint el terme de Geografia i, en relació a la complementarietat amb Turisme, incrementant el pes de la nostra disciplina. A més, el pas d’assignatures de 6 a 4 crèdits els ha permès incorporar assignatures de projectes, apostant així per una major capacitació professional. Ana Camarasa, que va ser coordinadora de grau a la Universitat de València (UV), explicà l’èxit excepcional de la reconversió en un grau de “Geografia i Medi Ambient”, que ha suposat que per al curs vinent ja s’ofereixin dos grups a primer. L’èxit s’atribueix d’una banda a una oferta més atractiva, però que va ser acompanyada d’una forta promoció (campanyes i formació a secundària, presència mediàtica d’algun professorat…). Quant als continguts, defensà un equilibri entre matèries genèriques i instrumentals, així com els Treballs de Final de Grau (TFG) i les pràctiques externes, i també una actitud positiva respecte a la part d’alumnat que arriba molt poc qualificada. Mari Cruz Porcal, professora a la Universitat del País Basc (UPV) i actual vocal de docència universitària a la Junta de l’AGE, va explicar en primer lloc que la informació sobre graus i màsters que s’està recopilant dels departaments ha de servir tant per a una anàlisi global com per a l’elaboració d’un banc de bones pràctiques. Porcal va assenyalar els reptes de l’etapa actual de globalització com una oportunitat en la qual la Geografia hi té molt a dir, tant professionalment com en el camp de l’ensenyament: com a exemples, assenyalà les humanitats digitals, la dimensió espacial de molts problemes actuals, la preocupació creixent pels problemes territorials i ambientals, el desenvolupament de les TIG, i l’interès pel paisatge. També valorà l’aportació del pensament crític en la disciplina, i defensà una troncalitat compartida en els estudis de geografia de l’Estat, així la presència a la secundària. Per últim, Rubén Lois feu esment al nou Pla d’Estudis de Paisatge ofert a Galícia juntament amb altres disciplines, i destacà la dicotomia entre una educació universitària dirigida a formar una ciutadania crítica (model alemany) i una altra pensada per a preparar treballadors qualificats (model nordamericà, fomentat darrerament des de la Unió Europea). En aquest context, proposà 3 vies per a la Geografia: formació de formadors, geografia aplicada i geografia tècnica. Els graus i màsters haurien de poder equilibrar aquesta oferta. La taula va ser seguida igualment per un actiu debat en el què es van posar de relleu oportunitats i debilitats de l’oferta educativa en geografia, del col·lectiu, les relacions amb la secundària, etc., fet que demostrà el viu interès de les qüestions tractades.

Després de dinar, la jornada es reprengué a la tarda amb noves ponències dedicades als estudis universitaris de geografia en l’àmbit internacional.

Jesús Granados, professor de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Girona (UdG), fou l’encarregat de parlar del model britànic, i en particular escocès, a partir del cas de la Universitat de Glasgow, on va exercir uns anys de professor. En el context de graus de 4 anys, oferts per Schools o Colleges (en el seu cas, la School of Geography and Earth Sciences), hi ha una gran flexibilitat en els itineraris, que en el cas de Geografia s’estructuren en Bachelors de Ciències, humanitats o Ciències Socials. En realitat, l’estudiant va escollint combinacions que el condueixen a una de les moltes possibilitats de grau combinat (des de Sociologia o idiomes específics a Matemàtiques o Música), confirmant en aquest nou cas la responsabilitat de l’alumne (degudament tutoritzat) en l’elecció del seu currículum acadèmic. També assenyalà un major pes dels continguts de geografia en la formació de professorat (hi ha un itinerari específic), i el fet que l’oferta de places de geografia es fa en funció del càlcul de necessitats a la secundària, assegurant així la dotació adequada i diferenciada d’aquests professionals.

A continuació intervingué Ernest Ruiz, actualment responsable de la secció d’estudis territorials de la Direcció d’Urbanisme de la Corporació Metropolitana de Barcelona, presentant la seva experiència en l’estudi de SIG a la Universitat d’Utrech, que fa unes dècades va ser una de les pioneres en aquest àmbit. Els estudis de Geografia es troben en aquest cas en una Facultat de Geociències, on es creuen continguts de Ciències, ambientals, energia, etc. Els graus, de 3 anys, permeten també gran diversitat d’especialització. Ruíz va presentar també els resultats de Gustavo D. Buzai sobre els estudis de geografia a l’Argentina, on entre altres aspectes, va posar de relleu la forta incidència dels continguts associats a les TIG.

Miriam Zaar, geògrafa brasilera i actual coordinadora del lloc web de Geocrítica, feu referència a la situació de la geografia al seu país. El mapa universitari ha experimentat una expansió extraordinària des dels seus orígens als anys trenta. Avui es compten quasi 70 universitats federals, i en total (públiques i privades) superen les 200. Zaar presentà alguns resultats d’un estudi sobre la Geografia a 6 grans universitats: Sao Paulo, Federal de Santa Catarina, Federal de Goiás, Federal de Rio de Janeiro, Federal de Paraíba, i Estatal de Rio Grande do Sud. Les xifres d’alumnes augmenten o es mantenen en totes, amb excepció de Paraíba, i són importants els cursos nocturns. Els màsters i doctorats s’han consolidat. Cal dir que les places ofertes tenen competència per omplir-se. Com a factor negatiu, la Geografia ha deixat de ser obligatòria a secundària, on només es mantenen el portuguès, les matemàtiques i l’anglès. Les assignatures tenen força semblança amb les nostres, amb perfils cap a humana, física o ambiental, i amb una notable valoració de les TIG, així com de les pràctiques externes i els TFG. Va destacar així un rebuig a l’estadística, que després aclarí pel problema que era impartida per estadístics poc adaptats al perfil dels estudis de Geografia. En el mercat professional, destacà, entre altres sortides habituals, el paper dels geògrafs en les avaluacions dels impactes ambientals.

Finalment intervingué Alexis Sancho, jove investigador sortit de la UB i actualment desenvolupant la seva carrera a la Universitat de Viena, el qual traçà al seu torn un perfil de la Geografia a la universitat de l’àrea germànica. Destacà en primer lloc una clara divisió entre la geografia física i la humana, essent poc presents en canvi els estudis regionals, que havien tingut tradició. Comptà 47 departaments a Alemanya, 5 a Àustria i 9 a Suïssa, i posar de relleu que l’associació de geògrafs germanòfons agrupa uns 25.000 membres, i es fan congressos en aquest àmbit. A més, bona part del professorat a Àustria és d’origen alemany. En quant als continguts, el perfil del professorat en cada departament dona lloc a certes especialitzacions. Centrat en Viena i Graz, va assenyalar l’especialització en didàctica per a la secundària a partir d’un doble grau, i també la combinació entre Geografia i Economia. La planificació ambiental i les TIG eren continguts importants, i menys en canvi l’ordenació del territori. Com en altres llocs, el SIG ha estat una via important per a l’ocupabilitat, sobretot en l’àmbit de les consultories. Finalment es va referir al “precariat benestant”, investigadors relativament joves amb contractes mai indefinits i sous prou bons.

Novament, el debat entre públic i ponents fou viu i interessant. En acabar, Macià Blàzquez (professor a la UIB i membre de la Junta de l’AGE), va facilitar unes primeres conclusions. Finalment, per cloure la llarga i profitosa jornada, Jorge Olcina i Josep Oliveras van tancar l’acte fent bons propòsits per a continuar col·laborant. [Antoni Durà]

Les fotografies són de C. Miralles

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Durà Guimerà, Antoni (2018): “Amb els plans d’estudis de geografia sobre la taula, resum de la jornada d’estudi de la SCG i l’AGE (6 de juny de 2018)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, <https://scgeo.iec.cat/jornada-tematica/>