Joan Soler i Riber

Barcelona 1913 – 1979

Hom definí Joan Soler i Riber com a cooperador convençut —els anys seixanta era el delegat per a Catalunya i les Balears de la Cooperativa Económica y Cultural—, i com a reconegut geògraf. Aquest prestigi se’l guanyà a través de l’anàlisi de les estructures territorials dels Països Catalans, tot realitzant diferents treballs, alguns dels quals, dissortadament inèdits. Entre aquests treballs no publicats, paga la pena destacar un notable fitxer de documents geogràfics, històrics i d’economia territorial, compilat durant quatre anys gràcies a un ajut de la Fundació Patxot.

A principis dels seixanta, Soler i Riber, en col·laboració amb Enric Lluch i assessorat per Manuel Sanchis Guarner i Antonio López Gómez, féu una proposta de divisió comarcal per al País Valencià que anys més tard fou divulgada pel Nomenclàtor geogràfic del País Valencià… i adoptada com a canemàs territorial de L’estructura econòmica del País Valencià, estudi dirigit per Ernest Lluch.

A partir de 1968, elaborà els quadres comarcals i municipals de la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) , on s’assenyalen els àmbits territorials a què pertany cada municipi i en què és dividida cada comarca. Prenent com a base aquests quadres i el treball “Estructures mercantils bàsiques als Països Catalans” (article publicat en 1975 a Miscel·lània Pau Vila), Enric Lluch i Oriol Nel·lo traçaren el mapa Les rodalies del Principat de Catalunya segons Joan Soler i Riber, encartat a l’Edició d’Estudis, Propostes i Documents (1939-1983) sobre El Debat de la Divisió Territorial de Catalunya (1984).

A la GEC, Soler i Riber hi definí les veus comarca (“unitat de vida col·lectiva que forma part d’una unitat superior -el país, la nació, l’Estat- indispensable com a entitat intermediària en l’ordenament del règim local”), rodalia (“territori que comprèn un petit grup de centres de poblament amb afinitats directes màximes, en el sentit humà i de l’economia elemental, centrats per una població que exerceix atracció sobre la resta del grup”) i d’altres de relacionades amb temes territorials.

Aquest interès pels afers territorials és palès en la seva participació a l’assemblea de l’àmbit d’Ordenació del Territori del Congrés de Cultura Catalana (la Seu d’Urgell, 14 de març de 1976), on llegí la comunicació “Estructures territorials bàsiques: la rodalia”, així com en l’encesa polèmica sobre aquestes qüestions que mantingué amb d’altres estudiosos des de les pàgines de Serra d’Or.

Joan Soler i Riber fundà en 1971, juntament amb Eugeni Giral, Enric Lluch i Pilar Riera, el Grup d’Estudis Territorials, que donà lloc a l’Institut Universitari d’Estudis Territorials (1978), vinculat al Departament de Geografia de la UAB. Soler i Riber hi participà en diversos treballs relacionats amb l’estructura funcional del territori català, com ara Àrees funcionals a la vegueria de Girona: una primera aproximació (1981), amb Pau Alegre, Rosa Ascon, Helena Estalella, Ma. Dolors Garcia, Eugeni Giral, Ma. Carmen Gonzalo, Enric Lluch, Pilar Riera, Lluís Riudor, Montserrat Terradas i Antoni F. Tulla.

[Enric Bertran. Les dades aportades provenen de la breu semblança publicada a Serra d’Or (núm. 241, 1979) i de El Debat de la Divisió Territorial de Catalunya (1984), d’Enric Lluch i Oriol Nel·lo, i de les informacions facilitades per Dolors Soler, filla del biografiat].