“Noms mossàrabs del sud del Principat i del nord i el centre del País Valencià”, de Joan Coromines a Estudis de toponímia catalana. Barcelona: Ed. Barcino, 1965; vol. I, p. 259.
Barcelona, 1905 – Pineda de Mar, 1997
Soci Fundador · Membre Numerari de l’IEC
Fill de l’escriptor i polític Pere Coromines, estudià a les facultats de Dret i de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge. Rera diverses estades fora de Catalunya (Montpeller, Madrid, Zuric i París), es doctorà a Madrid amb la tesi Vocabulario aranés, el 1931.
El 1930 Pompeu Fabra l’incorporà com a secretari a les oficines lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), feina que compaginà amb la de professor de Filologia romànica a la Universitat de Barcelona. El 1931 s’encarregà, amb Josep Ma de Casacuberta i el mateix Fabra, de la redacció del nomenclàtor de municipis de Catalunya i inicià els treballs científics d’una obra en què treballà la resta de la seva vida, l’Onomasticon Cataloniae (1989-1997), recull onomàstic exhaustiu que enregistra i analitza etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats als Països Catalans (en visità tots els municipis i hi recollí més de 400.000 topònims).
Féu la guerra al bàndol republicà, com a traductor a l’Estat Major. En acabar la contesa, s’exilià primer a París i després a l’Argentina on exercí de professor de castellà i llatí a la Universitat de Cuyo, gràcies a les gestions de Menéndez Pidal. El 1948 fou nomenat professor a la Universitat de Chicago, on tingué càtedra fins a la jubilació, el 1967.
A partir de 1947, es dedicà gairebé exclusivament a la seva monumental obra en quatre volums titulada Diccionario crítico-etimológico de la lengua castellana (1954-57). El 1950 fou nomenat membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica, i des de 1952 combinà les activitats docents als EUA amb estades de recerca científica a Catalunya. El 1965 i el 1970 publicà, respectivament, els volums I i II dels Estudis de toponímia catalana. El 1967 tornà a Barcelona. El 1971 publicà Lleures i converses d’un filòleg, guardonat amb la Lletra d’Or. El 1978 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de la Sorbona, fet que suposà el reconeixement mundial de la seva obra.
Joan Coromines tenia un profund domini del català, del castellà i de l’occità, tant en l’aspecte de la història documental i literària com de la dialectologia; coneixia a fons la bibliografia fonamental de la romanística, de la qual era una autoritat mundial, i també la lingüística indoeuropea (cèltica, llatina i germànica) i la lingüística aràbiga. Amb aquest bagatge, encetà l’empresa científica més ambiciosa, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua Catalana (1980-91), diccionari en nou volums, molt ric en dades toponímiques.
Entre els nombrosos guardons que li foren concedits destaquen la Medalla d’Or de la Generalitat (1980), el Premi d’Honor Jaume I (1981), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1984), el Premio Nacional de las Letras Españolas (1989), el Premi Sanchis Guarner (1989), el Premi Nacional de Cultura, 1995, la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1996) i el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes (1996). [Enric Bertran; text redactat a partir de la biografia signada per Antoni M. Badia i Margarit a la GEC, vol. 5, p.623.]
Citat a les ressenyes de:
- Soler (2012): Olesa de Montserrat i entorns. Guia excursionista.
- Pòlux (1982): Toponímia del Gironès.
- Amigó (2011): Onomàstica i llenguatge. De cap a cap del país.
- Blasi (1954): Les terres catalanes
- Moreu-Rey (1975): Toponímia catalana. Assaig de bibliografia
- Solé (1958): Geografia de Catalunya I
- Amigó (1995): Siurana de Prades
- Tort (1998): Viatge a la frontera de Ponent
- Llobera (1956, 1998): Toponímia de Cornellà de Llobregat
- Borbonet; Sanglas (1999): Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc
- Amigó (2006): La Mussara, un vell afecte
- Coll; Amigó (2010): Onomàstica del terme municipal de Pratdip
Triat i garbellat a les planes:
- LXXXIV Cartell IEC : Premis Sant Jordi 2015
- Toponímia de l’Aleixar i del seu terme (1959)
- LXXXIII Cartell IEC : Premis Sant Jordi 2014
- De l’homenatge de l’IEC a Josep M. de Casacuberta
- XXIV Congrés ICOS : els noms en la vida quotidiana
- El Col·loqui de la Societat d’Onomàstica a Montblanc
- Pau Vila : 125è aniversari del seu naixement
- La Barcino i Josep M. de Casacuberta : exposició
- En el centenari de la naixença de Joan Coromines
- Onomàstica, toponímia, cartografia i : col·loqui XXXI
- Els geògrafs en la historiografia catalana
Aportacions
1991 “Per al recull dels noms de lloc de Catalunya” (1936), publicat a Treballs de la SCdG, 28-29. Realitzat en col·laboració amb Enric Ribas i Virgili.
1975 “L’origen dels noms de Gistau, d’Odèn i d’altres noms de lloc catalans i aragonesos conexos”. Treball publicat a Miscel·lània Pau Vila.
1971 La Societat li va reeditar el treball: Normes per al recull de noms de lloc (1936) realitzat en col·laboració amb Enric Ribas i Virgili.
1967 Lleida és part integrant de la Catalunya estricta. Va dissertar sobre el tema: “El català, llengua de la Ribagorça.” [13 de febrer].
1953 Dissertà sobre el tema: “Toponímia d’Andorra.” [ 2 de juny].
1936 Dissertà sobre el tema: “L’Onomasticon Cataloniae.” [20 d’abril]La Societat li va editar el treball: Normes per al recull de noms de lloc realitzat en col·laboració amb Enric Ribas i Virgili.
Citat a les semblances de: Lluís Solé · Pau Vila · Josep Ma. de Casacuberta · Enric Ribas
Li hem ressenyat:
Itineraris (Barcelona: Ajuntament de Barcelona – Ara llibres, 2014).
