Jaume Mateu i Giral. Mestre i Geògraf dedicat a la terra i les seves gents
Xosé A. Armesto López, Departament de Geografia, Universitat de Barcelona
Va ser ara fa trenta anys quan vaig conèixer al professor Jaume Mateu i Giral (Vallfogona de Balaguer, 5 d’octubre de 1948-el Masnou, 21 de gener de 2024). Jo era estudiant de segon curs de la llicenciatura en Geografia a la Universitat de Barcelona i, entre d’altres matèries que havia de cursar aquell any, estava la Geografia d’Europa. Un dels professors encarregats de l’assignatura era el doctor Jaume Mateu. Recordo que el seu aspecte desenfadat, el seu marcat accent ponentí i el seu discurs clar i planer ens va captivar des del primer moment; el que podia haver estat una assignatura a l’ús amb la clàssica descripció regional on el docent sempre corre el risc d’esdevenir un xic monòton, va esdevenir una de les millors assignatures dels curs. El professor Mateu era capaç d’engrescar una audiència ampla i diversa amb la seva immillorable cadència expositiva. Seria precisament aquesta habilitat innata, el seu interès per aplicar noves metodologies i la seva passió per la docència, heretada des dels temps en els que el magisteri havia estat la seva dedicació principal, el que faria que aconseguís un projecte d’innovació docent on va aplicar la Teoria General de Sistemes a una anàlisi regional de les comunitats autònomes d’Espanya des d’una vessant educacional constructivista. Aquesta experiència innovadora va acabar sent un punt de partida per a qui us escriu amb emoció aquestes paraules, després d’haver tingut la sort de ser deixeble i company seu a l’antic Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona, on Jaume Mateu treballà de 19xx a 20xx. El seu caràcter afable i la transmissió dels seus valors de positivitat i afectivitat vers els llocs i les persones van fer la Universitat un lloc més humà i habitable.
Des de la seva discreció, en Jaume Mateu, no descuidava la seva recerca. El seu treball va ser intens i va establir les línies més clares fins a la data per a comprendre l’evolució territorial de les terres irrigades pels canals d’Urgell. Primer, a finals de la dècada dels setanta, el seu estudi sobre la pagesia urgellenca abans del canal i, després, a començaments de la dècada dels 90, la seva tesi doctoral sobre les perspectives de l’activitat agrària al Pla d’Urgell, totes dues sota la direcció del professor Vilà Valentí, van ésser fites cabals entre els treballs dedicats a la temàtica fins aleshores. L’interès pel món agrari no va ser en la seva carrera quelcom circumstancial, mai no va oblidar el seu compromís amb les terres que el van veure néixer i créixer. Llibres com ara L’enginyer Domingo Cardenal (1825-1901): entre la pagesia de ponent i la burgesia de Barcelona (2000); El Castell del Remei: terra, aigua i cultura del vi a la Plana d’Urgell (2012); La Vida econòmica a les terres de Lleida (1850-2005) (2005) o el guió del documental Història i evolució del cooperativisme agrari a Catalunya (2008), entre d’altres aportacions, així com també les seves col·laboracions amb diverses institucions agràries d’arreu del país, donen prova fefaent del seu compromís amb la terra i les seves gents.
Per al meu record romandran per sempre les imatges d’en Jaume Mateu a les terres de Ponent explicant als estudiants de Geografia el sistema d’irrigació des de la Casa de les comportes. Recordaré les seves paraules per tal de fer comprendre als alumnes les dificultats que es van haver de salvar des de la perspectiva tècnica per a la construcció del Túnel de Montclar i com els camps de Vallfogona de Balaguer havien canviat la seva fesomia gràcies al Canal auxiliar d’Urgell i a la Sèquia segona del Canal. Però, sobretot, el que sempre recordaré serà que el professor Jaume Mateu va ser, és i serà un referent per la seva bonhomia.
Gràcies per tot Jaume.
Barcelona, 23 de febrer de 2024