Mapa Tectónico de la Zona volcánica de Olot-Gerona per Jaume Marcet amb dades geològiques de M. San Miguel i elements topogràfics de M. Chevalier; mapa desplegable publicat a Excursión C4 : Cataluña : Cuenca potásica : Cretáceo de Berga : Región volcánica de Olot (Madrid: Instituto Geológico de España, 1926) del XIV Congrés Internacional de Geologia.
Barcelona 1894 – 1963
Soci Fundador
Es va formar en un ambient familiar abonat per a la cultura atès que el seu pare dirigia el Colegio Ibérico. Després de completar els estudis de batxillerat a l’Institut Balmes, va cursar la llicenciatura de Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona al final de la qual aconseguí el premi extraordinari (1916). Es va especialitzar en petrografia al costat de Maximino San Miguel de la Cámara, el primer catedràtic de geologia de Barcelona. L’any 1921 va ampliar estudis sobre la determinació de constants òptiques dels minerals, mètode del qual va ser l’introductor a Espanya, amb Louis Duparc a Ginebra. Es va doctorar a la Universitat de Madrid l’any 1925.
Tot just acabada la llicenciatura va trobar feina de professor a l’Institut de Lleida, i, més endavant, al Balmes de Barcelona. També va fer d’ajudant i auxiliar de la càtedra de San Miguel a la Universitat fins el 1930. L’any 1932 va guanyar la càtedra de Ciències Naturals de l’Institut Maragall de Barcelona, ocupació que mantindria fins a la mort. Al llarg de la seva vida va col·laborar professionalment amb el Museu Martorell de Geologia (secció de petrografia), l’Institut Geològic Provincial, l’Instituto Geológico y Minero —per al qual va compilar els fulls de Sant Boi, Barcelona i Girona del mapa geològic a 1:50 000—, l’Instituto Lucas Mallada del CSIC i va ser membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 1928.
Durant els anys vint també va col·laborar amb Pau Vila en el Seminari de Geografia dels Estudis Normals de la Mancomunitat i com a professor de fisiografia de Catalunya en el Curs d’Iniciació Geogràfica organitzat pel Centre Excursionista de Catalunya en el qual Vila va impartir les sessions de geografia. Tanmateix, el seu Estudi Fisiogràfic de Catalunya, premiat per la Fundació Patxot el 1930, ha restat inèdit.
El seu coneixement de la geologia catalana fou molt complet. En fan referència bona part dels més de dos-cents títols de la seva publicació i les seves primícies sobre el seus trets tectònics varen influir decisivament en l’escola que encapçalaria Lluís Solé i Sabarís. Els cinc volums sobre La Géologie de la Méditerranée occidentale, iniciats arran del XIV Congrés Internacional de Geologia de 1926 tenen un especial relleu per la intensitat i qualitat del treball que hi esmerçà. [Pau Alegre]
Citat a les semblances de: Noel Llopis · Maximino San Miguel · Marcel Chevalier
Citat a les ressenyes de:
Solé (1958): Geografia de Catalunya I
Triat i garbellat a les planes:
- La secció de Geografia del CEC fa cent anys
- La Cartoteca del CEC agafa embranzida
Bloc diagrama per a orientar l’excursió que des de Sant Joan de les Abadesses fins a Girona va discórrer per la zona volcànica d’Olot i l’estany de Banyoles com a activitat del XIV Congrès Geològic Internacional de 1926. Aquest dibuix de Jaume Marcet, publicat a Excursión C4 : Cataluña : Cuenca potásica : Cretáceo de Berga : Región volcánica de Olot (Madrid: Instituto Geológico de España, 1926), és una mostra excel·lent de la seva habilitat en la comunicació gràfica.