Julie Wilson i Salvador Anton Clavé (a cura de) : Geographies of Tourism. European Research Perspectives. Bingley: Emerald, 2013 (Tourism Social Science Series, 19); 260 p. ISBN 978-1-78190-212-7.
Aquest llibre procura un ampli repàs del domini acadèmic de la geografia del turisme, geografies del turisme o geografia turística al continent europeu, amb l’objectiu de donar a conèixer, en la mida del possible, les escoles, les tradicions i les perspectives d’estudi apartades dels canals més habituals de transmissió del coneixement. És així perquè, malgrat l’extraordinària extensió de l’anglès durant els darrers decennis com a llengua vehicular dels avenços científics, a Europa encara hi ha un pòsit no gens negligible d’estudis especialitzats publicats en altres llengües. La presència en aquest àmbit d’una notable diversitat lingüística i cultural, fa necessària i útil l’exploració menada per Julie Wilson i Salvador Anton.
Amb aquest objectiu més general, els curadors de l’obra han aconseguit recollir set aportacions amb l’estat de la qüestió sobre estudis de geografia del turisme a altres tants àmbits culturals i lingüístics del nostre continent. A fi i efecte d’aconseguir la màxima homogeneïtat temàtica dels textos finals i, d’aquesta manera, facilitar la redacció de les corresponents conclusions, els seus autors i autores van atenir-se a un guió de treball facilitat pels curadors. Tot i el toc personal de cadascú i cadascuna, es nota prou bé la plantilla al llarg de la lectura de les aportacions. Tot seguit en faig una presentació telegràfica per deixar constància, a més a més, de l’autoria de cadascun.
El text del professor finès Jarkko Saarinen presenta les tendències de recerca en turisme, i de la seva geografia en particular, a Escandinàvia, on, per bé que l’anglès sigui d’ús corrent a les universitats i a les publicacions científiques pròpies, hi ha també un bon contingent de treballs en finès, suec, noruec i danès. La professora Carine Fournier i l’inquiet, polifacètic i mediàtic professor Rémy Knafou no tenen problemes de diversitat lingüística en el repàs de la història dels estudis de geografia del turisme i el seu estat actual a les universitats de França, atès que donen per descomptat que, quan no és en anglès, només és en francès. Així, poden apreciar i donar a conèixer debats epistemològics hexagonalsque, d’altra forma, haurien restat ocults. No ho tenen tan fàcil, els professors alemanys Nicolai Scherle i Hans Hopfinger a l’hora de relatar les escoles i treballs dels seu àmbit, el qual és pluriestatal: Alemanya –partida en dues fins el 1991–, Àustria i la part germanòfona de Suïssa. Tot i així, aconsegueixen, al meu modest entendre, de profà absolut en la matèria, el report més ben articulat. El dels professors Paris Tsartas, Harry Coccossis i Magdalena Vasieliou, té l’al·licient d’apropar-nos una producció bibliogràfica en una llengua ben poc coneguda fora de Grècia, d’altra banda prou interessant, en tractar d’un àmbit geogràfic amb una activitat turística molt important per al producte interior brut del país. Com també fa al cas a Itàlia i a Espanya. La trajectòria de la recerca en italià, i de la docència associada, és relatada per la professora Alessia Mariotti. El professor Salvador Anton, per la seva banda, s’encarrega d’apropar-nos l’activitat científica ibèrica en geografia del turisme, en castellà, català i basc, amb incursions a la producció portuguesa en l’idioma compartit amb els gallecs. El delit d’Anton per a abastar la diversitat lingüística de la nostra península és compartit, bé cal suposar-ho, per la professora Myriam Jansen-Verbeke, en relació amb els estudis de geografia turística als Països Baixos i Bèlgica i servir-nos abundosa bibliografia en holandès, en flamenc i en el francès de Valònia.
A la introducció de l’obra, els curadors es dolen de no haver pogut estendre la panoràmica als països i llengües de l’Europa Oriental i dels Balcans, malgrat provar-ho, en no trobar els corresponsals adients, no pas per absència de treballs en geografia del turisme. Sigui com vulgui, les sis-centes cinquanta referències de llibres i articles recollits en les aportacions abans citades, constitueixen un cos bibliogràfic important, el qual enllaminirà la fal·lera bibliològica tan arrelada en els estudis de geografia en general. Tanmateix, Geographies of tourism és en anglès, i una bona colla de les referències aportades pels redactors dels set textos monogràfics també ho són, atès que eren imprescindibles per a caracteritzar, contextualitzar i emmarcar correctament la producció en altra llengua. En tots els àmbits lingüístics revisats es publica en anglès i en més d’una de les llengües locals. Així, no és d’estranyar que els curadors hagin esmerçat un dels capítols de llibre a presentar l’estat de la qüestió sobre geografia del turisme als dos països anglosaxons per antonomàsia, els Estats Units d’Amèrica i El Regne Unit, la producció dels quals és, naturalment en anglès. El professor C. Michael Hall s’encarrega de fer-ho.
Per acabar aquesta breu notícia d’una obra destinada, sobretot, als especialistes en geografia del turisme, val la pena deixar constància dels cinc apartats fonamentals de les conclusions. En primer lloc, els curadors constaten una gran similitud de l’estatus acadèmic i les tipologies de recerca científica a les àrees lingüístiques revisades. En segon lloc, les tradicions en l’estudi i desenvolupament de la geografia del turisme és força relacionada amb el nivell de l’activitat turística i la seva gestió empresarial. Tercer, s’evidencien, tanmateix, algunes línies d’especialització d’un país a altre. Quart, les especialitzacions detectades guarden relació amb la institucionalització dels estudis de geografia del turisme als departaments de geografia i universitats. I, en cinquè lloc, consideren necessària una major difusió global de la recerca acadèmica amb la finalitat d’aconseguir, també, un major reconeixement de la seva qualitat fora de la propi domini lingüístic. Els curadors reiteren, doncs, com havien avançat a la introducció, una proposta d’equilibri creatiu entre la publicació internacional en anglès i en la pròpia llengua. [Pau Alegre]