Felip Solé va defensar la comarca del Mig Segre, amb capital a Ponts, a la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya. Va ser endebades. Una figuració d’aquesta altra comarca va aparèixer al Diccionari enciclòpedic de la llengua catalana amb la correspondència castellana IV (Barcelona: Salvat, 1935) encartat entre les planes 438-439. Aquí la reproduïm de Jesús Burgueño: Història de la divisió comarcal (Barcelona: Dalmau, 2003; p. 156).
Barcelona 1880 – Lleida 1947
Mestre i pare de Lluís Solé i Sabarís, fou un dels impulsors de les Converses, trobades precursores de les escoles d’estiu, a principis del segle XX. Aviat es dedicà a la història, la filologia i la crítica literària. Establert a la ciutat de Lleida fou catedràtic i director de l’Escola Normal de mestres, on esdevingué un dels principals impulsors de la renovació pedagògica d’aquesta institució. Plenament integrat en la societat civil ilerdense, fou president del Centre Excursionista de Lleida, de la delegació de Lliga Catalana i de l’Ateneu Lleidatà. Se’l considera com un dels artífexs de la transformació de la vida cultural lleidatana d’abans de la guerra, aleshores amarada d’un cert localisme, fins a definir una política basada en el rellançament d’institucions culturals com les que dirigí.
És autor d’una Ortografia Catalana (1922), destinada a l’ensenyament primari. Col·laborà en revistes com Vida lleidatana i Butlletí del Centre Excursionista de Lleida i en obres com el volum de Lleida de l’Àlbum Meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya (1929). Representà les terres de Lleida en la ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya (1932-34) i acompanyà Pau Vila en diversos viatges informatius per aquesta província. Després de la Guerra Civil escriví sobre literatura a la revista Ilerda (Mosén Jacinto Verdaguer: su poesía y notas sobre sus relaciones con las tierras de Lérida, 1946).
[Enric Bertran]
Citat a les ressenyes de:
Iglésies; Santasusagna (1929): Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra de la Llena