Els itineraris d’Eugenio Morales pel Sàhara en un mapa inclòs en l’article “El problema de la langosta en los territorios africanos de influencia española” [Boletín de Información, Dirección General de Marruecos y colonias, 44 (Madrid, 1948)] de la seva autoria. El reproduïm d’Antonio Buj: El Estado y el control de plagas agrícolas (Madrid, 1996, p. 138), obra en la qual es repassa la recerca de Morales Agacino a gratcient (vegeu pp. 310-314).
Zoòleg i entomòleg de renom internacional, resultat de la seva lluita contra la llagosta del desert i la troballa, en aigües del Sàhara, de l’única colònia existent del raríssim vell marí. Nascut a Barcelona, on era destinat el seu pare, inspector mèdic de l’Armada, acabà residint a Madrid, on treballà al Museo de Ciencias, amb Ignacio Bolívar i Odón de Buen, i hi estudià la carrera de Ciències Naturals. Realitzà nombrosos viatges científics per la península Ibèrica i arreu del món (arribà a fer més de 5.000 km en camell per Algèria, el Marroc i Mauritània), tot compaginat el treball al laboratori amb la tasca pròpia d’un naturalista de camp, de la qual era ferm defensor.
Morales Agacino, entre les moltes activitats que desenvolupà, fou comissionat per la FAO per a estudiar les plagues de llagosta a l’Amèrica Central i a l’Iran, col·laborador de l’Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias i subdirector general d’ICONA, on desenvolupà estudis pioners de biogeografia i de conservació del medi natural. En 1998 la Universidad Autónoma de Madrid l’investí doctor honoris causa. Al final de la seva vida escriví Memorias de un naturalista, esplèndid recull de la seva trajectòria vital i professional. La seva figura ha estat estudiada per Antonio Buj. [Enric Bertran]
Triat i garbellat a les planes:
Sàhara Occidental : desert, cartografia i política