Dosrius 1914 – Andorra la Vella 1995
Home de personalitat multicairada -seminarista, poeta, dramaturg, historiador i promotor cultural- i d’inquietuds polítiques i catalanistes -membre de l’agrupació Palestra de J.M. Batista i Roca, militant de Nosaltres Sols! i Estat Català, i fundador del Front Nacionalista de Catalunya.
Durant la guerra civil, Esteve Albert creà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars, des d’on s’ocupà de les necessitats dels infants i la gent gran. Amb la derrota de la República patí la presó i la clandestinitat. Això no obstant, mantingué correspondència amb membres de la Generalitat a l’exili i amb d’altres personalitats, com ara Pompeu Fabra i Pau Casals. Aclaparat per la persecució policíaca a partir de 1956, s’establí a Andorra, on esdevingué el senyor Albert d’Andorra, en paraules de Josep Pla. Des d’allí es dedicà a recórrer a fons tota la serralada pirinenca fins a completar un colossal bagatge poètic, teatral, historiogràfic, etnogràfic… Aquesta integració en el món pirinenc resta palesa en la biografia que signà el periodista vilanoví Xavier Garcia Pujades: Esteve Albert i Joan Lluís. Dos homes de cultura pirinenca (1995).
Esteve Albert promogué espectacles de teatre popular com ara el Pessebre Vivent d’Engordany o el Retaule de Sant Ermengol, espectacle medieval del qual és autor i que es representa cada mes d’agost al claustre de la catedral de la Seu d’Urgell. És autor de diversos reculls de poemes –Única amor (1945) i Petita vall (1946)-, de peces teatrals, com ara l’adaptació de la seva novel·la Solitud a muntanya (dirigida en 1954 per Ricard Salvat al teatre CAPSA) i Camí de ramats (1959), i d’una extensa obra d’assaig literari, com ara La vella Andorra vista per mossèn Cinto (1959) i Procés i projecció de l’obra de Josep-Sebastià Pons (premi Vila de Perpinyà 1983), i sobretot històric, com ara Missió de Catalunya i Occitània (premi Rei en Pere 1978, editada el 1998) i El port reial de Palamós i la rodalia (1986).
El 1990 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. [Enric Bertran]
Aportacions
1950 Dissertà sobre el tema: “Geografia llegendària de la Laietània.” [ 7 de març].