Miguel Solana (coord.), Anna Badia, Àngel Cebollada, Anna Ortiz i Ana Vera: Espacios globales y lugares próximos. Setenta conceptos para entender la organización territorial del capitalismo global Barcelona: Icaria, 2016 (Antrazyt; Análisis Contemporáneo, 446); 335 p. Pròleg de Joan Nogué. ISBN 978-84-9888-703-7.
“Però si tot això és prou conegut! Bé prou que ho han remenat els acadèmics i els activistes. ¿Cal realment un nou llibre? ¿Per quins set sous ens cal un nou glossari farcit de conceptes?” Ens ho adverteix la gent que es va embarcar per tirar endavant aquesta obra, professorat de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el propòsit d’oferir les pautes geogràfiques imprescindibles per a una lectura global dels esdeveniments socials que sacsegen el món actual. Per bé que hi hagi una abundosa oferta de diccionaris, l’objectiu dels quals és facilitar una visió integral del món, autores i autors constataven que a gairebé tots els mancava la dimensió espacial. Asseguren, però, que des de la dècada dels anys noranta, s’ha esdevingut allò que alguns estudiosos han denominat el gir espacial de les ciències socials, de manera que el territori resulta ser un element essencial en la conformació de fenòmens, transformacions, resistències o identitats. En altres paraules, la globalització, la reestructuració econòmica, l’augment de la població urbana, el sorgiment d’una societat en xarxa, entre altres, són processos espacials.
Aleshores, conceptes bàsics de la ciència geogràfica, com poden ser espai, territori, regió, frontera o lloc, prenen una nova dimensió i perden la qualitat d’elements passius dels processos socials, o escenaris anodins on les societats protagonitzen els seus conflictes quotidians per a passar a formar part activa de la dinàmica de la societat. L’espai i el territori són construccions socials alhora que llocs viscuts, reblerts de simbolismes i significacions atorgades per les persones que els perceben i habiten. No són uns suports físics qualssevol de la societat, no són només un reflex social. Ha estat l’absència d’aquests conceptes a la major part de les obres que tenen, com aquesta que ara presentem, una vocació d’eina per a la comprensió crítica dels embats soferts per la població mundial contemporània, allò que va decidir els cinc consocis SCG a posar fil i agulla a la redacció d’aquesta obra.
El llibre abasta setanta-un conceptes. La tria d’aquests conceptes ha estat feta expressament per l’autoria col•lectiva i, per tant, és subjectiva: els conceptes haurien pogut ser uns altres, però l’elecció efectuada respon a una voluntat prou clara d’explicar críticament els processos actuals. Podríem distingir entre els conceptes que procuren mostrar facetes concretes de l’organització espacial del capitalisme global dels que malden per donar resposta a les dinàmiques del sistema, molt sovint de forma embrionària i que són o poden ser les beceroles d’alternatives diverses.
Els conceptes han estat agrupats en sis capítols. En el primer es presenten les gran línies de debat al voltant de set conceptes bàsics per a la geografia i a la reformulació que avui se’n dóna: espai, territori, regió, lloc, frontera, paisatge i mapa. És un capítol marcadament introductori, al qual segueix el gruix del llibre en els altres cinc. Cadascun d’aquests s’aboca a àmbits temàtics ben diferenciats: “Els espais del poder”, “Els espais de producció global”, “Els espais de reproducció social”, “Els espais de distribució i consum” i “El sistema socioecològic”. El desenvolupament de cada concepte ha estat guiat per la temàtica més general del capítol en el qual s’encabeix. En alguns casos, no hi ha gairebé marge de discussió sobre la pertinença de l’adscripció d’un determinat concepte en un capítol. Però molt sovint, el concepte proposat pot anar a raure en dos o més capítols, atès que les fronteres dels diversos àmbits temàtics són, a voltes, molt esvaïdes. Com els lectors i lectores podran observar, els tres primers àmbits s’avenen amb dominis clàssics de la geografia (i de les ciències socials en general) en fer referència a la geografia política, al domini del treball productiu i al de l’esfera domèstica, respectivament. Al capdavall, autores i autors han convingut afegir-hi altres dos: el primer fa referència als territoris del consum, als fluxos i a la virtualitat. El darrer se centra en la evolució de conjunt que experimenten la societat i la natura contemporànies. Salta a la vista que aquests dos capítols darrers podrien tenir una lectura tranversal respecte dels tres primers.
Els cinc autors confessen que potser se’ls podien haver estalviat. Tanmateix, i finalment, per la seva entitat i conflictivitat en el món d’avui, van decidir emplaçar-los com a dos capítols amb entitat pròpia.
A cada capítol, els conceptes es presenten ordenats amb un criteri generalista, del més ampli al més concret. És per això que els autors reclamen la lectura del llibre com una obra global i integral de la matèria i no només com a obra de diccionari de consulta, la qual cosa també ho és. La majoria dels conceptes van acompanyats d’una forma o altra de suport gràfic. En alguns casos, l’autoria ha convingut en decantar-se pel mapa com a representació visual, normalment planisferis. I no desaprofiten l’avinentesa per a discursejar sobre els avantatges i inconvenients de diverses modalitats de projecció cartogràfica. En el benentès que “tot passa en algun lloc i tot es pot cartografiar”, per bé que, paradoxalment, “la majoria dels conceptes definits en aquest llibre podrien localitzar-se en una infinitat de llocs”, aquesta obra de Solana, Badia, Cebollada, Ortiz i Vera és una plasmació excel•lent de l’ambient acadèmic del qual participen i que ells mateixos etiqueten com Escola de Bellaterra: “un espai compartit de formació, de debat, de producció i d’exercici militant de la geografia”. Els seus adherents i seguidors, així com tota persona interessada en les ciències polítiques i socials, en trauran bon partit. [Pau Alegre, desembre de 2016]