Enciclopèdia de Menorca. Tom vint-i-unè. Cartografia històrica (2019) amb Vicenç M. ROSSELLÓ, Francesc NADAL i Miquel Àngel CASASNOVAS. Acte en record de Tomàs VIDAL, autor de l’obra presentada [29 de gener de 2020]
Fotografia de P. Alegre (SCG)
Hi ha coses irreversibles, i la més fastiguejant, la més bèstia i sense remei, és la mort. No hi ha res a fer, però costa d’assumir-la. Farà cosa d’any i mig, estàvem apuntats a passar un cap de setmana llarg a l’illa de Menorca. Un dels qui la coneixia més bé, el geògraf Tomàs Vidal, havia de fer-nos de cicerone. Havia preparat un recorregut que em penso que comprenia una caminada per un barranc, visitar una casa i propietat senyorial, no sé si pujar a veure el panorama des del Toro, observar la tipologia de les ciutats de l’illa i les seves cases, veure algun talaiot, i d’altres variades activitats, ara mateix no sé ben bé quines. Però no s’hi va apuntar el nombre mínim de persones de la Societat Catalana de Geografia indispensable per a què en sortissin els números i la visita es va ajornar per a una altra ocasió.
No hi va haver altra ocasió. Tomàs Vidal es va posar malalt i al cap de mig any traspassà. Ens vam quedar, per sempre, sense les seves reveladores explicacions, centrades precisament en allò que tan bé coneixia, com era el seu propi lloc d’origen. Ahir vaig redoblar l’amargor que aquesta frustració m’havia produït. Era en un acte d’homenatge al catedràtic Vidal a l’Institut d’Estudis Catalans, i va ser aquí, amb la presència de la seva muller, admiradora i enorme còmplice Rita i d’altres persones properes, a més d’una àmplia representació d’universitaris de la seva especialitat, on em vaig assabentar que la seva primera vocació no era precisament la Geografia, sinó el cine. Després d’haver-hi compartit taula en bastants viatges i sortides geogràfiques, xerrant de tot, per molt increïble que pugui semblar, considerant-me jo també un bon aficionat al cinema, no havia sortit el tema en cap conversa.
La primera pista ens la va donar ahir Vicenç M. Rosselló, qui es va entretenir a ressaltar, a més de frases de Vidal sobre diferents mapes dels quals parla al tom XXI de l’Enciclopèdia de Menorca, una sèrie d’opinions seves sobre la pel·lícula El vent de l’illa (Gerardo Gormezano, 1988). No sabia de la seva cinefília, havia assenyalat Rosselló al principi de la seva intervenció, fent-me, estranyat jo, parar l’orella…
Francesc Nadal, a qui li va tocar parlar de la cartografia editada, perquè de la manuscrita ja s’havia encarregat Rosselló, també va fer una menció al fet de l’afició al cinema i a la geografia, però va ser Miquel Àngel Casasnovas, en una intervenció de la qual sols vaig poder escoltar el començament, perquè havia de ser en un altre lloc i vaig haver de marxar, qui va desvelar que Vidal havia decidit anar a viure a Paris per a estudiar-hi cinema. Era a primers dels anys seixanta, m’afiguro que atret per la força d’arrossegament del vendaval desfermat pels joves cineastes de la Nouvelle Vague, i per això havia lligat el seu futur a l’IDHEC (Institut des Hautes Ètudes Cinématographiques) parisenc. Un parell de motius personals van intervenir llavors en contra i Vidal –qui es veu que després només va tornar a fer cine amb el rodatge d’un documental sobre la seva illa que m’agradaria molt de veure-, va truncar la seva carrera cinematogràfica parisenca per a dedicar-se a l’estudi de la Geografia.
Pel que fa a la resta, amb el record de Tomàs Vidal sempre present, la sessió fou principalment de cartografia menorquina, “una de les més cares”, segons va dir ahir Rosselló, a qui una vegada Vidal li havia dit, amb els ulls brillants de qui s’ha encomanat del virus del seu col·leccionisme i percaça, “perquè la cartografia, sempre escassa, la compra la gent del lloc, però a Menorca la compren els locals, els britànics i els turistes.” Així mateix, es va mencionar llargament un mapa que Binimelis hauria fet entre 1570 i 1590, els dibuixats pels britànics, senyors de l’illa en el segle XVIII, com a conseqüència de la guerra de Successió, etc.
Hi va haver oportunitat que Rosselló tornés a explicar la seva teoria que Menorca, tan sovintejada després gràcies a la bondat del seu port natural a Maó, fou una illa sense població abans del neolític pel senzill fet que “no es veia”. [Juan Manuel García Ferrer, dijous 30 de gener de 2020]
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Garcia Ferrer, Juan M. (2020): “Enciclopèdia de Menorca 21 : cartografia històrica, resum de l’acte en record de T. Vidal a la SCG” (30 de gener de 2020)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, <https://scgeo.iec.cat/enciclopedia-de-menorca-tom-vint-i-une-cartografia-historica/>