Pilar Paneque Salgado i Juan Francisco Ojeda Rivera (ed.): El viaje en la geografía moderna. Sevilla – Madrid : Universidad Internacional de Andalucía – Asociación de Geógrafos Españoles, 2013 (Coloquio del Grupo de Historia del Pensamiento Geográfico; 2010, Baeza); 564 p. ISBN 978-84-7993-236-7.
És el recull de les aportacions científiques presentades al V Coloquio del Grupo de Historia del Pensamiento Geográfico de l’Asociación de Geógrafos Españoles (AGE), celebrat a la ciutat andalusa de Baeza durant els dies 11, 12 i 13 de novembre de 2010. Sota el lema El lugar de la excursión en la Geografía Moderna, s’hi van llegir disset comunicacions preparades per vint-i-nou autors i autores, repartides en dues ponències, i tot plegat precedit per una conferència inaugural, “Geografia y viajes”, dictada per Eduardo Martínez de Pisón, en la qual va reivindicar el pòsit romàntic (Rousseau, Goethe, Scott, etc.) de les descripcions de paisatges més o menys remots, efectuades en el transcurs del viatge, un enfocament al qual, ara caic ara m’aixeco, s’hi afegiran diversos comunicants. L’obra ha estat editada acuradament pels professors Pilar Paneque Salgado i Juan Francisco Ojeda Rivera, els quals van rebre el suport local de Vicente José Gallego Simón a qui agraeixen l’ajuda rebuda. En acabar la breu presentació del volum [p. 9-11] els dos curadors acadèmics no obliden el que havia de ser el tercer curador, el professor Buenaventura Delgado Bujalance, malauradament traspassat en el lapse transcorregut entre la celebració del col·loqui i la publicació de les aportacions. Dediquen l’obra a la seva memòria i ens hi adherim.
Els textos de la conferència, de les ponències i de les comunicacions constitueixen el gruix del volum [p. 13-459], i potser n’hi hauria hagut ben bé prou. Tanmateix, els organitzadors de la trobada no van tirar curt i van afegir el grup temàtic de l’AGE a l’homenatge que la Universidad Internacional de Andalucía dispensava aquells dies a Michel Drain. Així, van participar en la sortida de camp per les campes andaluses sobiranes (campiñas altas andaluzas), la qual va anar com anell al dit per a enllaçar les activitats del col·loqui i l’homenatge al geògraf francès, qui, justament, va tancar-lo amb una dissertació sobre les seves recerques actuals en relació amb la gestió de l’aigua a França. La guia de la sortida per les campes de Jaén i serra Mágina, preparada pels professors Eduardo Araque, Alfonso Mulero i José Naranjo, els textos de les intervencions laudatòries de les activitats de Drain per Andalusia i de la seva personalitat científica, a càrrec de Florencio Zoido, Antonio Miguel Bernal, Rafael Mata i Leandro del Moral, amb el coronament del de la conferència de Michel Drain, constitueixen la segona part [p. 445-564], ben diferenciada de la primera, del llibre.
El Grupo de Historia del Pensamiento Geográfico de l’AGE és un col·lectiu de professors i professores d’universitat molt ben avingut amb la Societat Catalana de Geografia (SCG). No caldria recordar l’èxit que va obtenir el III Col·loqui del grup a Barcelona i Palafrugell l’any 2006, celebrat amb la col·laboració de la nostra Societat. A hores d’ara, la bona sintonia entre les dues entitats no ha pas minvat d’intensitat, ans al contrari. A més a més dels nombrosos socis numeraris -i una d’honorària- participants actius en el col·loqui de Baeza, també hi van fer cap una bona colla de col·laboradors que, en una o altra ocasió, hem tingut el plaer d’escoltar a la tribuna mensual parada per la SCG al carrer del Carme de Barcelona. Si no vaig errat de comptes, dels trenta-un ponents i comunicants aplegats a El viaje en la geografía moderna, set són socis i altres quatre col·laboradors. I a la nòmina d’aquests darrers encara caldria afegir-hi el conferenciant Martínez de Pisón i els memorialistes Zoido i Mata. Tant de bo es pogués teixir tan bona peça amb altres grups temàtics de l’AGE!
La primera tanda de comunicacions, aplegada sota el lema “Potencialidades del viaje o excursión geogràfica: medio de contacto directo y comprensión de la realidad”, va ser introduïda per Manuel Mollá. El repàs de la tradició de l’excursionisme geogràfic i del procés formatiu de l’estudiant de geografia per mitjà de l’excursió, així com l’ús de tècniques de registre especialitzades, com la fotografia, i el recurs a la literatura, són els temes clau endevinats pel ponent en les deu aportacions que segueixen.
La substitució del llibre pel territori, com a material d’estudi en geografia, impregna l’ideari de la comunicació de Nicolás Ortega, “Excursionismo y retórica excursionista en la tradición geográfica moderna” [p. 33-51]. En aquest context, la filière Humboldt, Reclus, Vidal de La Blache i De Martonne pren un relleu destacat. Juan V. Caballero no surt d’escola en la comunicació titulada “Elementos para una teoría hermenéutica del paisaje. La aportación de las etapas iniciales de la geografía moderna” [53-75], en la qual sotmet el Tableau de la géographie de la France de P. Vidal de La Blache a una interpretació textual aprofundida i extensa. Un tint semblant impregna la comunicació de Joan Tort, “Antonio Machado, el ‘camino’ como metáfora de la vida” [103-120], en relació amb la lectura geogràfica d’una poètica tan singular. I també en aquest context de reflexió teòrica, més que res, cal classificar la comunicació “La utilización de la literatura de viajes en la indagación geográfica: aportaciones españolas sobre el Marruecos colonial” [203-240], signada per Rosa Cerarols. Amb el recurs a l’orientalisme, el postcolonialisme, l’imperialisme -per l’estil de l’historiador Ucelay Da Cal- i altres “ismes”, l’autora esprem les possibilitats d’intersubjectivitat científica d’aquell territori nord-africà minúscul, província espanyola tinguda per a l’entrenament i esbarjo dels militars rebels de 1936.
La resta d’aportacions a la primera ponència posen l’accent tant en la comunicació d’informació factual com en la seva contextualització en el marc del tema del col·loqui. No hi manca, tampoc, la reflexió teòrica. Però queda més en segon terme. A més a més, les de Virginia Jabardo i Jacobo García y Daniel Marías aporten materials de primera mà, inèdits. L’aportació de Jabardo ho indica a les clares en el títol, “El trabajo de campo como herramienta metodológica para el análisis de conflictos por la ocupación del territorio” [77-101]. L’autora destaca el paper que ha tingut el mètode de l’entrevista en profunditat per al millor coneixement de la societat de la regió de Los Llanos de Mojos, a l’Amazònia boliviana. Els altres dos autors citats rememoren la trajectòria vital de Valeriano Salas (Béjar 1898 – Madrid1962) a “Tras las huellas de España en el mundo: los viajes fotográficos de Valeriano Salas” [121-148]. D’aquest personatge benestant, apassionat pels viatges i de la fotografia, adherent “inquebrantable” de Franco, destaquen el concepte que el personatge tenia del viatge, des de les seves aventures juvenils fins a les patriòtiques, a través de la Revista Geogràfica Española i l’Archivo Fotográfico Hispánico que ell mateix va fundar, els fons del qual, com lamenten els autors, és, ara per ara, introbable.
Amb la comunicació “Ganar en exactitud y credibilidad: el viaje de Juan Bautista Labaña (1555c-1624) por tierras aragonesas” [149-173], Agustín Hernando recupera les passejades d’observació topogràfica d’un personatge que ell mateix havia tractat extensament en una altra publicació, com a mínim: Juan Bautista Labaña y su mapa de Aragón (1610-1620) [Saragossa: Institución “Fernando el Católico”, 1996]. “El excursionismo como base del conocimiento geográfico del Montseny (Cordillera Prelitoral Catalana)” [175-201] és tema molt mastegat per a Josep Ma. Panareda i Maravillas Boccio, autors de la comunicació. El repàs bibliogràfic i cartogràfic sobre el Montseny, amb l’afegit de notes biogràfiques dels principals estudiosos i naturalistes que s’hi ha referit, seran un material de profit per als paisatgistes iberoamericans. Una utilitat semblant tindrà la comunicació de José Luis Villanova sobre “Los turistas españoles en el Kairouan colonial: una élite intelectual” [241-266], una temàtica ventilada en la bibliografia catalana dels darrers anys i a la qual l’autor afegeix detalls d’interès i una contextualització més àmplia. En fi, Marina Frolova, a “Las expediciones de la Academia Imperial de Ciencias: emergencia del viaje científico en Rusia” [267-283], ens dóna complida notícia de les activitats viatgeres dels acadèmics russos dels segles XVIII i XIX amb l’afegit de les influències europees que els van empènyer a decidir-s’hi.
La segona ponència, “Potencialidades del viaje o excursión geogràfica: instrumento pedagógico”, aplega set aportacions. La comunicació signada per Josefina Gómez i Concepción Sanz, “La excursión geográfica universitaria con fines formativos e investigadores: su consolidación en la Escuela Española” [289-328], és a dir, des de l’acabament de la Guerra Civil 1936-1939 fins a les acaballes de la dècada dels seixanta, s’emmarca en la recerca històrica més àmplia que, d’una anys ençà, porten a terme les autores. Destaquen l’antecedència dels naturalistes i dels geòlegs madrilenys del XIX per a donar forma a l’excursió i el treball de camp geogràfic, fins que Manuel de Terán els va conferir el caràcter humà adient. El paper crucial d’aquell professor de geografia madrileny per a diversificar temàticament les excursions també és remarcat per Manuel Mollá i Rodrigo Torija en la seva comunicació: “Manuel de Terán y la excursión como forma de aprendizaje de la Geografía” [329-335]. En ambdós textos, es posa de relleu la renovació de l’estil excursionista de Terán per deixebles de diverses generacions: García Fernández, Cabo Alonso, Martínez de Pisón, etc. Per bé que les referències a les activitats excursionistes a Catalunya sovintegen en els textos precedents, sobretot a la primera, amb dilatades referències a Solé i a Llobet, la comunicació de Josep Oliveras, “El papel de la excursión en los planes del Instituto de Geografía Alpina de Grenoble y sus repercusiones en Cataluña” [377-393], els posa en el seu lloc just. N’hem donat notícia a una altra banda d’aquestes pàgines.
La resta de comunicacions de la ponència tenen un caràcter més aplicat, atès que reflexionen sobre propostes concretes de visites, excursions i viatges. Els professors José Gómez i Pascual Riesco defensen una normativització dels materials de la sortida de camp a “La interpretación de los paisajes en Geografía. De la excursión tradicional al establecimiento de itinerarios y diseño de fichas para la aplicación del Convenio Europeo del Paisaje” [337-358]. Elia Canosa, Ángela García, Nieves López i Emilia Martínez, proposen i comenten en profunditat una bona colla de “Excursiones en la frontera luso-española. Paralelismos, contrastes y paradojas como recursos para el entendimiento del paisaje” [395-427]. Seran de molt bon aprofitar. Finalment, Buenaventura Delgado, Francisco José Torres, Antonio García y Juan F. Ojeda també presenten una proposta de sortida a “El viaje como aprendizaje significativo y pertinente. Crónica de una experiencia andaluza” [429-443], per bé que la contextualització teoricopaisatgística ocupi un gruix molt considerable de l’aportació.
A cavall de les dues orientacions generals preses per les comunicacions de la ponència, la de Fernando Arroyo, “Carlos Vidal Box y la Guía de los Recursos Pedagógicos en Madrid y sus alrededores” [359-376], traça una laudatio, mesurada i encomiàstica alhora, d’aquell naturalista i inspector d’Ensenyament Mitjà. La seva obra pòstuma (1976), citada al títol, formada i redactada durant els anys seixanta, és contemporània d’altres obres de suport didàctic del professorat editades ja en ple franquisme desarrollista, alguna de les quals hem revisat en aquestes planes de l’Obrador Obert. De ben segur que Vidal Box les va propiciar i promoure des del seu càrrec institucional mentre aplegava materials per a la pròpia obra.
Valguin, doncs, aquestes breus referències de cadascuna de les aportacions al Coloquio per a incitar els estudiosos especialitzats a la seva lectura extensa i aprofundida, de la qual, de ben segur, en trauran un bon profit. [Pau Alegre, agost de 2014]