| Amb les fronteres tancades, la mobilitat reduïda i el contacte social sota mínims, el turisme ha sigut un dels sectors més afectats per la COVID-19. És per això que el dijous 3 de desembre la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va celebrar la taula rodona El turisme en temps de pandèmia: impactes, mesures i reptes per a Catalunya, per analitzar la situació del sector i les expectatives de futur. |
| El primer ponent va ser el professor Francisco M. López Palomeque, de la Universitat de Barcelona, que va reflexionar sobre com pot evolucionar Catalunya com a destinació turística. El professor va destacar tres principis «imprescindibles» per al procés de construcció d’un nou turisme postpandèmia, i els va anomenar «les tres S»: «smart, que inclou innovació i digitalització; sostenibilitat, i seguretat, que és fonamental perquè els viatgers recuperin la confiança». Tanmateix, va afegir que és molt difícil preveure quan acabarà l’etapa actual, ja que és una incògnita quan el coronavirus estarà controlat.
A continuació, la professora Gemma Cànoves, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va descriure els efectes de la COVID-19 en el turisme rural. Segons la ponent, el turisme en espais interiors no s’ha vist tan colpejat com altres sectors turístics, fet que ha convertit el 2020 en l’any de les vacances de proximitat: «La seguretat, la proximitat i, sobretot, els espais no massificats han sigut tres factors clau». D’aquesta manera, Cànoves va subratllar que l’impacte de l’epidèmia en el sector també ha aportat aspectes positius: «És una bona oportunitat per a valorar espais locals, el redescobriment del mateix país i un turisme més sostenible». La tercera ponència va ser a càrrec del professor Jose Antonio Donaire, de la Universitat de Girona, que es va centrar en la situació dels museus. A partir dels resultats preliminars d’una investigació dels museus catalans en el context de la pandèmia, Donaire va apuntar cinc idees: els museus han tancat físicament però s’han mantingut més actius que mai, les valoracions de les experiències físiques individuals han millorat, els museus han pres altres rols, s’han adaptat als entorns i han après a gestionar la «llarga cua». Malgrat això, el professor va concloure que «no sabem quines situacions seran conjunturals i quines marcaran un abans i un després». Per acabar el bloc de ponències, el professor Salvador Anton, de la Universitat Rovira i Virgili, va identificar diferents indicadors i escales per a copsar els canvis provocats per l’epidèmia en el turisme. Va manifestar que Catalunya ha tingut un 75 % menys d’arribades. Així mateix, el ponent va observar alguns dels components que influeixen en l’adaptació dels diferents models turístics davant la situació de pandèmia: «La modalitat d’activitat turística, els mercats hegemònics, la tipologia d’allotjament i les densitats determinen la seva reacció a dinàmiques de reconfiguració de les mobilitats turístiques». |