Montserrat Cuxart: El camí dels normands. Del mont Gargano al Mont-Saint-Michel. Barcelona: Editorial Alrevés, 2013; 249 p. ISBN 978-84-15900-27-6.
El duc de Normandia Guillem el Bastard va deixar enrere tan indecorós renom en vèncer el rei Harald, darrer monarca anglosaxó, a la batalla de Hastings (1066) i ser coronat rei d’Anglaterra. A partir d’aleshores fou conegut com el Conqueridor, apel·latiu més favorable a qui havia de formar part d’una tradició monàrquica mil•lenària, només truncada per algunes revolucions. Però tot això és història d’Anglaterra i no té massa a veure amb el tema d’aquest llibre. Aquí es parla d’uns altres normands, aventurers poc coneguts, que van fer cap Itàlia, atrets pels relats d’aquella terra de “mel i llet.” El Camí dels normands relata l’aventura dels normands del llinatge Hauteville, que arribaren a consolidar un regne al mezzogiorno, aplegant les terres del sud de la península italiana i l’illa de Sicília. La seva època abasta un segle i mig si fa o no fa, des dels temps de Robert Guiscard (1015-1085), duc de Pulla, fins a la mort de Guillem II el Bo (1155-1189), rei de Sicília.
Val a dir, d’entrada, que el llibre de la consòcia Montserrat Cuxart no és un assaig històric, tot i el rigor amb què hi són exposades les dades, sinó un llibre de viatge. S’hi narren els viatges realitzats per aquesta geògrafa de Cornellà de Llobregat (a voltes acompanyada per Elena Blanco, Remei Cuxart, Olga Rivaud o Pepi Segura) durant els estius de 2010 i 2011. Com és obligat en una obra d’aquesta mena, es para atenció a una gran diversitat d’aspectes temàtics, perquè es tracta de copsar i transmetre la imatge del país. Ací les fotografies de l’autora ens semblen escasses, ensems que el blanc i negre no fa justícia a la perícia que li coneixem (ben segur que les limitacions editorials ens en donarien raó). Al capdavall, res millor que definir l’obra com un relat geogràfic, oi? Vegem-ho, doncs!
Després d’un pròleg, titulat Silenci sorprenent, on es palesa l’escàs interès de cronistes i historiadors per les gestes dels normands Hauteville i d’un arbre genealògic d’aquesta nissaga, imprescindible per situar els personatges que se succeeixen en el text, apareix un primer mapa (aquest i els successius són dibuixats per l’arquitecte Antonio Pérez). S’hi marca el recorregut de Cuxart per la Campània i la Pulla, des de Nàpols a Tàrent, passant pel Mont Gargano, Bari i Bríndisi. Al llarg de set capítols, un pot resseguir l’empremta de Robert Guiscard, ensems que llegir relats de llegendes i centres de pelegrinatge, descripcions geogràfiques, històriques i arquitectòniques, que alternen amb referències literàries i fins i tot cinematogràfiques.
El segon mapa del llibre és el de l’itinerari traçat a la Calàbria, més o menys prop de les mars Jònica i Tirrena, des del golf de Tàrent fins la costa amalfitana, passant per Crotona, Catanzaro, Reggio de Calàbria i Salern. Al llarg de vuit capítols més, les referències històriques es remunten com no podia ser altrament a la Magna Grècia, les colònies hel·lenes bastides amb finalitats comercials, on es desenvoluparen les arts i les ciències cosa de no dir. S’hi parla dels mites i les llegendes de l’Aspromonte. S’hi descriuen els paisatges durs de la vall del Crati i del massís del Pollino. Ací el personatge històric que fa de fil conductor és Roger I (1031-1101), comte de Sicília.
El tercer mapa del llibre correspon a l’illa de Sicília. L’itinerari comença Cefalú, a la catedral. “L’eclecticisme i l’excepcional tolerància dels monarques normands troba en aquesta catedral el primer emblema important. L’elecció de l’arquitectura normanda, permeable a les influències de l’art islàmic com a primer pas vers una síntesi artística i espiritual que culminaria en els mosaics autènticament bizantins.” [p.158]
La cita vol remarcar el caràcter d’uns homes que, malgrat ser despietats a la guerra, esdevingueren tolerants amb els costums dels seus adversaris. El camí, ara amb el guiatge de Roger II (1095-1154), rei de Sicília, volta l’illa cap a l’est, fins Messina, i el sud, fins a Catània; ací deixa la costa i s’enfila vers les muntanyes centrals, amb l’Etna omnipresent; aleshores, pren rumb al sud, per Caltabellota fins a Marsala —el perfum dolç del marsala ens evoca el record del professor Cusimano—, a la banda est, per acabar a la capital, Palerm, a la costa nord. La localització de les tombes de diversos Hauteville serveix de cloenda a aquesta aventura normanda.
El llibre es clou, a tall d’epíleg, amb un parell de capítols dedicats a Normandia, d’aquí el subtítol: Del mont Gargano al Mont-Saint-Michel. Es tracta d’una anada als orígens d’una colla de cavallers normands que, sense gaire pretensions ni massa recursos, es plantaren al mezzogiorno, abans de la primera croada, hi arribaren a fundar un regne i hi deixaren un pòsit que forma part del patrimoni històric i cultural del sud italià. [Enric Bertran]