Eduard Fontserè i Riba

“Temperatures mínimes promig durant els mesos d’hivern els dies que la mínima de Vilatorta ha estat 7 graus o més per sota de la de l’Observatori Fabra. Corresponen a matinades subsegüents a nits de calma i cel serè”, per Eduard Fontserè en L’anomalia tèrmica de la Plana de Vic (1937); fig, 11.

Barcelona, 1870 – 1970

Soci Fundador  ·  Membre Numerari de l’IEC  ·  Delegat de l’IEC a la Junta (1935/69)

Es llicencià en ciències físico-matemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894. Guanyà la càtedra de geodèsia de la Universitat de Barcelona, però fou suprimida, i el 1900 li fou adjudicada la de mecànica racional, fins que, el 1932, hom li reconegué la de geodèsia i astronomia, que exercí fins a la jubilació. Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir de 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys. Impulsà l’establiment de l’observatori Fabra a la muntanya del Tibidabo on va ser-hi construït efectivament el 1905. La seva gran obra va ser el Servei Meteorològic de Catalunya, duta a terme a partir del 1913 amb la creació de l’Estació Aerològica de Barcelona i amb la denominació definitiva a partir de 1921 sota la protecció del l’IEC i de la Mancomunitat de Catalunya. El mateix any 1921 va ser admès com a membre de l’Institut. Des del 1942 fou president de la secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, i des de 1958 hi restà com a president honorari. La Universitat de Tolosa de Llenguadoc el nomenà doctor honoris causa. El 1934 fou nomenat president de l’Ateneu Barcelonès. Eduard Fontserè va ser el promotor capdavanter de la Societat Catalana de Geografia i el valedor de la seva admissió com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

La seva bibliografia es compon d’uns 180 títols, entre els quals hom pot destacar Atlas elemental dels núvols (1925), L’anomalia tèrmica de la Plana de Vic (1937), Elements de geografia (1938), i Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906 (1970). [ Josep Iglésies GEC 7:585-6, 1974]

Citat a les semblances de: Josep Iglésies · Lluís Solé · Àngel Morell

Citat a les ressenyes de:

• Clavero; Raso (1983): Los climas
• Panareda (2007): Descobrim el Montseny
• Plana (1985): Estudi climàtic i balanç hídric de la conca de la Noguera Ribagorçana
• Blasi (1954): Les terres catalanes
• Solé (1958): Geografia de Catalunya I

Triat i garbellat a les planes:

• LXXXIV Cartell IEC : Premis Sant Jordi 2015
• Acte d’homenatge a Rafael Patxot a l’IEC
• Entrevista a Pau Vila arran la fundació de la SCG
• LXXXIII Cartell IEC : Premis Sant Jordi 2014
• La conquesta de l’Orinoco i el capità Fèlix Cardona
• De les conferències furtives de la SCG a ca n’Iglésies
• XVI Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè
• Nous productes descarregables a la Cartoteca Digital
• De quan mestre Vila conegué el patró Blanchard i…
• Notícia de la sessió inaugural de la SCG (1935)
• De la Sociedad de Geografía Comercial de Barcelona
• L’estudi del poblament de Catalunya : de la presentació
• Del debat d’un article sobre el Delta de l’Ebre
• La secció de Geografia del CEC fa cent anys
• Pau Vila : 125è aniversari del seu naixement
• Els geògrafs en la historiografia catalana
• Servei Metereològic de Catalunya: fons històric

Li hem ressenyat:

• Elements de Geografia. Barcelona: Gustau Gili, 1938, amb la col·laboració de Josep Iglésies. Ressenya de P. Vila (1938).
• Meteorologia de l’excursionista. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1962.
• Elementos de meteorología. Barcelona: Gustavo Gili, 1943.
• La tramuntana empordanesa i el mestral…. Barcelona i Ginebra: Institució Patxot, 1950.
• Dos mots de comiat als estudiants catalans. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1977.
• Del text a 1939, els núvols confiscats (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2017), de J. Batlló i M. Busto.