Caseres 1923 – 2014
El passat diumenge, vetlla dels Reis, el Diari portava la notícia de la mort de l’Edmon Gimeno, a Caseres, tocant la ratlla de l’Aragó, quan tenia ja 90 anys. La crònica feia notar d’aquesta persona que era un dels últims supervivents dels camps de concentració nazis, ja que li havia tocat la desgràcia d’estar presoner a Buchenwald, a Dora i a Bergen-Belsen; i la gran sort de sortir-ne viu per a poder-ho explicar. El que l’escrit no exposava era la feina que a nivell científic i cultural havia fet aquest home, una feina divulgativa de la geografia mundial i d’una manera molt més precisa de la seva comarca, la Terra Alta. És que l’Edmon Gimeno en ser alliberat s’havia pogut reunir amb la família a l’exili de Montpeller. Allà es va llicenciar en Filosofia i Lletres, s’especialitzà en Geografia i es doctorà amb un treball sobre Conditions physiques et humaines de la mise en valeur de la province de Tarragona.
Quan va poder retornar a Espanya va ser becari del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, on tenia per cap al catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, que era el doctor Lluís Solé i Sabarís, però en veure els inconvenients que podia tenir per a la seva carrera haver estat un exiliat polític, i per no jurar els Principios Fundamentales del Movimiento, que en aquella època ho havien de fer tots els funcionaris, va estimar-se més anar a treballar a l’editorial Salvat, on s’ocupà dels temes relacionats amb la Geografia i les anomenades Ciències de la Terra. Molts dels articles dels diferents Diccionario Enciclopèdico Salvat estan escrits per ell; també col·laborà amb l’Enciclopèdia Catalana i en una Geografía de España de l’editorial Danae; així mateix realitzà traduccions de l’alemany i del francès per l’editorial Labor i per revistes científiques.
Amb altra gent de la feina es relacionà amb la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual es va fer membre. Aquestes relacions el portaren a escriure el capítol sobre la Terra Alta en el tercer volum de la Geografia de Catalunya de l’editorial Aedos, escrit en els anys seixanta, una obra que encara avui dia és bàsica per a les persones que es volen dedicar als estudis territorials.
El seu capítol el titulà “Terra Alta i Matarranya”, perquè per a l’Edmon Gimeno, les fronteres són uns fets artificials i el riu Algars, no separa dues unitats geogràfiques i de vida, pel fet que els elements de la geografia física tenen continuïtat a l’altra banda del riu i al llarg del temps han ocasionat “una sèrie de contactes que s’han traduït en una analogia de costums, de llengua i de folklore”. Per això poblacions de l’altra banda com Maella, Calaceit o Favara formarien part de la mateixa unitat natural i humana.
Per a l’Edmon, seguint amb l’ensenyança de l’escola de Vidal de la Blache, de la qual va ser deixeble dels seus deixebles, la Geografía física condicionava la Geografía humana, per quan aquesta aprofitava determinades possibilitats que la primera li oferia. D’aquesta manera l’estructura humana i econòmica de la Terra Alta estaria condicionada pel seu clima i el seu sòl no massa fèrtil per a l’agricultura. El relatiu allunyament de l’eix de l’Ebre i altres vies fonamentals de comunicació comportarien per a la comarca unes comunicacions deficients i un cert aïllament, una població en general agrupada per fer front a l’escassesa d’aigua, que junt a una agricultura endarrerida i una manca d’indústria, obligaria a una migració constant de joves cap els llocs on hi havia oferta de treball. Aquests serien uns trets fonamentals de la diagnosi que feia de la seva comarca, una contrada objectivament estudiada i subjectivament estimada.
Ara bé, no tot el que analitzava era negatiu, ni de bon tros; veia en la Terra Alta uns trets positius que li podien ser profitosos en el futur. La terra estava generalment força ben repartida cosa que permetia una relativa estabilitat social; una base molt sòlida de la seva agricultura mediterrània fonamentada en l’olivera, la vinya i l’ametller, i menys en els cereals; una economia rural que no era rica, però tampoc miserable, la producció de la qual creia que podia incrementar no solament en quantitat sinó també en qualitat; i finalment veia que hi havia notables possibilitats turístiques.
Sobre la vinya l’Edmon Gimeno opinava que l’estructura lleugera dels sòls, formats per arrossegalls de còdols procedents de la disgregació de les roques, permetia junt amb la forta insolació de la comarca i una pluviositat relativa en moments oportuns, l’obtenció d’un vi de forta graduació. Aquests vins són ara, al cap d’uns cinquanta anys d’haver escrit l’Edmon el capítol que es comenta, els que estan donant unes noves possibilitats de desenvolupament, junt amb un turisme cultural que té connotacions especials, sigui lligat al paisatge (Horta de Sant Joan com a exemple), al coneixement de la nova viticultura (Gandesa, Batea, Bot), o a la memòria de la Guerra Civil (Gandesa, Corbera, Camposines).
L’Edmon, que patí dues guerres, una repressió violenta i un exili ens ha deixat a canvi una visió del món, una defensa de la humanitat i la llibertat, i una explicació rigorosa i alhora plena d’estima de la seva comarca, la Terra Alta. [Josep Oliveras i Samitier; President de la Societat Catalana de Geografia (IEC); article publicat al Diari de Tarragona l’11 de gener de 2014, p. 25]
Citat a les semblances de: Joan Rebagliato
Citat a les ressenyes de:
Carreras (1980): Geografia humana
Tort; Tobaruela (1999): L’home i el territori: vint converses geogràfiques
Triat i garbellat a les planes:
Assemblea general 2014 : paraules del president
Dels noranta anys d’Edmon Gimeno
Les quatre il·lustracions fotogràfiques han estat recollides al “Catàleg de masies i cases rurals” en sòl no urbanitzable de Caseres (2013), el qual és disponible en línia al web de l’Ajuntament de Caseres. D’esquerra a dreta: 1. Les vinyes també van escalar els rostos de Caseres i la Terra Alta en altres temps, com arreu de la muntanya mitjana de Catalunya. 2. L’Algars, en sortir de Caseres cap a Caleceit. 3 i 4. “La terra estava generalment força ben repartida…”, “…agricultura mediterrània fonamentada en l’olivera, la vinya i l’ametller”, “…l’estructura lleugera dels sòls”, “…veia en la Terra Alta uns trets positius que li podien ser profitosos en el futur”
Podeu ampliar el coneixement sobre Edmon Gimeno a l’entrevista que Joan Tort i Pere Tobaruela publicaren a Treballs de la SCG núm. 45.
