Abel Albet i Núria Benach: Doreen Massey. Un sentido global del lugar. Barcelona, Icaria editorial, 2012 (col. Espacios Críticos, núm. 2), 309 p. ISBN: 978-84-9888-441-8.
El llibre va ser presentat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a començament de juliol amb una conferència de la professora Massey. M’ha semblat que la presentació que en va fer la professora M. Dolors Garcia Ramon, resumeix de la millor manera el sentit de l’obra de Massey tal com queda reflectida en aquesta publicació de divulgació. [P.A.N.]
Bona tarda.
És una gran satisfacció per a mi poder fer la presentació de la professora Doreen Massey i és un privilegi per a tots nosaltres poder-la tenir aquí a Barcelona en ocasió de la presentació del llibre d’Abel Albet i Núria Benach Doreen Massey: un sentido global del lugar.
Doreen Massey és catedràtica emèrita de geografia de l’Open University al Regne Unit departament que pràcticament ella ha configurat totalment. Ha estat una de les persones més influents en la geografia internacional en els últims 25 anys amb un gran nombre d’articles i més d’una vintena de llibres amb traduccions que s’han difós per tot el món.
És una figura central del pensament espacial crític contemporani i al meu parer, la seva contribució nuclear és que en la seva obra la dimensió social i l’espacial s’han de conceptualitzar conjuntament, superant així una de les mirades clàssiques de la geografia i, en general, de les ciències socials, que veuen en l’espai un simple escenari passiu on es desenvolupen els fets socials. Per ella, l’espai i el temps no són categories neutrals i apriorístiques, sinó components implícits del món del natural i del social”. En la seva reconceptualització d’espai i lloc destaquen les profundes relacions entre espai i poder, les íntimes connexions entre local i global i les idees últimament exposades sobre la responsabilitat de determinats llocs de poder.
Amb ella es fa evident que el paper de l’intel·lectual no s’acaba amb el treball de l’acadèmia sinó que hi ha un compromís social que va més lluny, més enllà de la feina professional. Els acadèmics tenim un lloc privilegiat des del qual es poden analitzar, entendre i elaborar propostes per canviar la societat. Crec que per a Doreen Massey va ser molt important la seva implicació en la famosa vaga dels miners britànics en l’època Thatcher (1984-85), i aquesta experiència va mobilitzar en gran manera el seu pensament i activisme. Li agrada autodefinir-se com a
“activista intel·lectual” i la seva experiència quotidiana la utilitza tant per les seves recerques teòriques com pel seu treball empíric. En conseqüència ha publicat nombrosos articles en revistes no acadèmiques d’esquerra, sobretot a la britànica Soundings, revista de la qual és cofundadora.
Una de les seves investigacions inicials es va centrar en l’estudi de la divisió espacial del treball des d’una perspectiva radical i feminista a Spatial Division of Labour:Social Structures and the Geography of Production (1984, Macmillan). Doreen va ser una de les primeres persones a parlar de la substitució de la mà d’obra masculina a temps complet per treball femení a temps parcial i amb baixos salaris en el procés de reestructuració econòmica dels anys 1980 al nord-est d’Anglaterra, precisament després del tancament de les mines.
Al mateix any (1984,Cambridge University Press) es va publicar un dels llibres que l’han fet més coneguda, Geography Matters i que representa tota una fita en aquesta línia. El títol del llibre va fer “fortuna” (Geography Matters, la geografia o el lloc importa), i potser és una de les expressions mes repetides en la geografia i ciències socials dels nostres temps. Es tracta d’una declaració de principis que no sols ajuda a definir el paper de la geografia (donant-li un rol rellevant dins de les ciències socials) sinó que ajuda a donar-li sentit: el que passa en l’últim racó del món importa i interessa analitzar-ho i conèixer-ho, perquè és rellevant no només allà sinó també aquí i ara mateix.
No interessa la simple fotografia o descripció dels llocs sinó que el que importen són els processos, i el que hem de fer és comprendre les estratègies de poder que hi ha al seu darrere, i per tant “geography matters” és també, en últim terme, una invitació a la lluita política.
Com ja he dit Massey és la persona que en la geografia anglosaxona ha contribuït més a la resignificació, des d’una perspectiva crítica, del concepte de lloc però també de regió, dins d’un món en procés de globalització. Per Massey, els lloc i les regions són el producte d’una intersecció complexa de processos que operen a diferents escales des de la local a la global. És a dir són el resultat de fluxos i moviments i no només de la tradició i de l’arrelament al lloc. Alguns llibres seus posteriors en aquesta línia serien: Space, Place and Gender (Polity, 1994) i Re-thinking the Region, (Routledge, 1998).
El seus estudis sobre alguns barris de Londres, de d’aquesta perspectiva local/global, han tingut gran ressò en l’àmbit de la societat civil. Per exemple, és autora d’un important capítol del Catàleg del Museu Modern Tate Modern: the Handbook (2000), en el qual es refereix a aquest barri del sud del Tàmesi, capítol que es titula “Bankside:International/local”). En aquesta línia d’estudis urbans destaca també el seu llibre Cities for the many not the few (Policy Press, 2000).
Doreen té molt d’interès de demostrar que el lloc i l’espai tenen una gran importància en la nostra vida diària però també en la política, entesa en sentit ampli. Alguns dels seus darrers llibres tenen un component notori d’aquesta pràctica política For Space (Sage, 2005) i World City (2007), sobretot en aquest últim, on argumenta en contra del domini financer de Londres i del Regne Unit sobre la resta del món i ens parla de la necessitat d’una “geografia de la responsabilitat” dels llocs, molt lligada a la seva identitat tant actual com històrica.
Com veureu Doreen Massey parla castellà, millor dit espanyol, perquè el va aprendre en un semestre sabàtic als anys 1980 a Managua a l’Instituto Nicaragüense de Investigaciones Económicas y Sociales. Recentment, ha tingut ocasió de tornar-lo a practicar a Veneçuela on el concepte seu de “geometries variables de poder” ha estat integrat per la revolució chavista que l’ha adoptat com el quart (dels cinc) motors de la revolució i la renovació política, conjuntament amb la reforma constitucional i l’educació popular (les seves publicacions d’alta divulgació sobre el tema a Veneçuela són de les més conegudes fora del món acadèmic).
Deixeu-me al final que us digui que vaig conèixer els treballs de Doreen Massey en un llunyà 1975 quan estant a Clark University (Massachussets) vaig llegir i comentar en un seminari el seu article d’Antipode “Towards a critique of industrial location theory”. Per a mi va ser tota una revelació, ja que plantejava tota una crítica als enfocaments predominats en aquells moments, el de la geografia teorètico-quantitativa dins del quals jo havia acabat de presentar la meva tesi doctoral. Més endavant em va fer molt d’impacte el seu pròleg al llibre Gender and Geography. An introduction to feminist geography de 1984 en el que Doreen plantejava un reguitzell d’idees molt innovadores per a entendre el feminisme en geografia d’una manera oberta i antiessencialista.
El curs 1985-86 vaig conèixer a Londres una amiga comuna, la Dina Vaiou d’Atenes, que llavors vivia al seu apartament de Londres (ella crec que era a Nicaragua) a l’Ariel Road del barri londinenc de Kilburn, i que Massey ha fet tant famós en els seus escrits sobre els llocs locals/globals. Parlàvem molt sovint d’ella i dels seus escrits i era com si ja la conegués personalment. Més endavant ens hem trobat en diversos congressos internacionals, sobretot els de l’Institute of British Geographers, i sempre la recordo com la gran defensora de la visió crítica i compromesa de la geografia.
El juliol de 2004 vaig tenir el privilegi d’estar al tribunal d’una tesi doctoral dirigida per ella sobre viatgeres europees al Orient Mitjà (un dels temes a què m’he dedicat) i vaig poder conèixer per dins el paper tan determinant i únic que la Doreen ha jugat en els estudis de geografia de l’Open University.
La Doreen ha tingut la gentilesa d’acceptar la invitació de visitar-nos a Barcelona dues vegades, a més d’aquesta. Al setembre del 2003 va donar la conferència plenària del XVIII Congreso de la Asociación de Geógrafos Españoles celebrat a Barcelona, i al 2010 una conferència a la UAB per a celebrar el número 50 de la revista Documents d’Anàlisi Geogràfica. Totes dues conferències s’han publicat en forma d’article en revistes nostres i si bé és cert que a la Doreen se li han traduït els seus treballs en diverses llengües (en particular al castellà, portuguès i grec) també hem de dir que el primer article de Doreen publicat a Espanya va ser en català al 1990 a la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia amb el títol “L’estudi de localitats en geografia regional”.
I finalment, només em resta remarcar que aquesta col·lecció de llibres titulada “Espacios Críticos” (de la qual avui es presenta el segon volum) ens invita a pensar en la geografia, i en l’espai de forma veritablement crítica, un exercici molt necessari en una disciplina on el component tècnic, suposadament neutre, s’ha anat fent hegemònic en les darreres dècades.
Però estic segura que el llibre no només serà d’interès per la geografia sinó també per molts d’altres científics socials, i per tant pot ajudar aquí a casa nostra a que la geografia i el pensament crític espacial estigui al centre del debat en el nou gir espacial de les Ciències Socials.
Felicito doncs efusivament als editors, i espero que els pròxims volums de la col·lecció “Espacios Críticos” siguin de la mateixa qualitat i surtin ben aviat. [Ma. Dolors Garcia Ramon]