Margarida Castañer (dir); Moisès Jordi i Montserrat Mercadé (coor): Deu anys d’Anuari Territorial de Catalunya (2003-2012): una dècada de transformacions, projectes i debats. Barcelona: Societat Catalana d’Ordenació del Territori, 2014; 198 p. ISBN 978-84-9965-239-9.
L’Anuari Territorial de Catalunya va ser publicat durant deu anys seguits, des del 2003 fins al 2012, per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori amb l’ajuda decisiva de la Generalitat i, sobretot, la Diputació de Barcelona. Ha estat una publicació de referència obligada per al seguiment acurat de la dinàmica territorial de Catalunya al llarg dels anys assenyalats pel creixement econòmic, de la gran inversió pública en infraestructures i del boom immobiliari, per a desembocar en la sotragada, encara no superada, de la crisi econòmica, creditícia i immobiliària. La publicació en paper de l’Anuari també en va patir les conseqüències. Malgrat els esforços dels mecenes, calgué restringir la seva publicació al format purament digital, així com limitar el personal dedicat a la seva confecció. En fi, el capgirament de les forces polítiques a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona també ha estat un factor de pes per a donar una nova orientació a l’Anuari.
A la “Presentació” d’aquest llibre commemoratiu, els presidents de la SCOT en el càrrec durant el període de 2003 a 2012, Mita Castañer i Josep Ma. Llop, consideren que “tots aquests ingredients,
convenientment agitats, han estat el caldo de cultiu no només del sorgiment de conflictes territorials (que queden ben exposats al llibre), sinó sobretot de la intensificació del debat sobre el model territorial que volem per al nostre país. És aquest l’aspecte que més volem subratllar en aquest llibre: les transformacions territorials haurien d’incorporar, tant com es pugui, les visions que tenen els diversos agents que intervenen en el territori, però sense perdre de vista que els poders públics han de vetllar pels interessos generals, la cohesió social, l’eficiència econòmica i la sostenibilitat ambiental”. [p. 7]
Durant aquell període, vam tenir cura de ressenyar o resumir diverses de les seves aparicions en aquest Obrador Obert SCG. Ara, la SCOT es complau d’oferir-nos una síntesi dels projectes i debats territorials recollits per aquella publicació. Perquè l’objectiu de la publicació és, precisament, el de sintetitzar, analitzar i interpretar els projectes i debats territorials presentats i desfermats a Catalunya entre els anys 2003 i 2012. A manera d’un reader, els compiladors han seleccionat i contextualitzat les aportacions clau del període en la base documental acumulada per les successives edicions de l’Anuari Territorial de Catalunya, així com al portal web Territori (http://territori.scot.cat). D’entrada, però, la directora i els coordinadors ens ofereixen un resum acurat [p. 9-15] del que ha estat el projecte: l’origen de la publicació, abans fins i tot de 2003, la seva adaptació a l’entorn de crisi i recordar breument tot allò que l’Anuari ha tractat en els seus deu anys de recorregut efectiu.
En la perspectiva, abans esmentada, de “sintetitzar, analitzar i interpretar”, la recopilació de materials es reparteix en tres grans apartats: “Deu anys de projectes i debats territorials” [p. 17-85]; “Deu projectes i debats territorials” [p. 87-147]; i l’Anuari Territorial de Catalunya, deu anys després. Notes per a un balanç” [p. 149-165]. Al final [p. 167-198], hi han afegit l’índex antroponímic d’autors, l’índex dels articles i la classificació dels articles per grans grups temàtics dels deu volums publicats, instruments tots els quals en facilitaran la consulta.
La síntesi aprofundida dels continguts de l’Anuari es presenta a la primera secció, “Deu anys de projectes i debats territorials”. La directora i els coordinadors ho han estructurat a quatre bandes: urbanisme, mobilitat, medi ambient i bon govern o, altrament dit, governança. Bloc a bloc, efectuen un recorregut per les principals temàtiques que han afectat el territori català. En el cas de l’urbanisme, centren la panoràmica en les modalitats de creixement i transformacions urbanes, tant en el vessant de l’activitat econòmica com en la millora dels equipaments. La síntesi dels projectes i debats sobre mobilitat resumeix les actuacions, molt nombroses, sovintejades i polèmiques en les infraestructures viàries, ferroviàries i aeroportuàries. La gestió i el transport dels residus, dels recursos hídrics i de l’energia és la temàtica senyera del bloc dedicat al medi ambient, sense oblidar l’impacte que les actuacions poden tenir en els espais oberts i d’interès natural. El bloc dedicat al bon govern (governança) territorial repassa suscintament les característiques dels plans territorials, els plans directors urbanístics i els catàlegs de paisatge empesos pel govern de la Generalitat tripartida, a l’encalç d’un model d’organització territorial just i sostenible. A tall de balanç, Castañer, Jordi i Mercadé rematen la primera secció de síntesis amb una interessant reflexió sobre els contextos polític, econòmic i social que emmarquen els deu anys de l’Anuari Territorial de Catalunya.
La segona secció, de to analític, recupera els debats més controvertits al llarg dels deu anys de publicació de l’Anuari Territorial de Catalunya. S’enceta amb l’autovia B-40, el Quart Cinturó, projecte del govern de l’Estat, la dificultat tècnica de la qual, afegit a l’oposició local i les disputes polítiques i institucionals han demorat la materialització del projecte, el qual encara avui resta inacabat. Més sort ha tingut la carretera C-37, l’eix Vic-Olot pel túnel de Bracons, malgrat la viva polèmica que va aixecar a la Garrotxa. Altres dos projectes controvertits i relacionats amb les comunicacions, en aquest cas amb el Tren d’Alta Velocitat, van ser els de la transformació urbana del sector Sant Andreu-la Sagrera de Barcelona i l’ordenament de la floca de traçats ferroviaris del Camp de Tarragona. Amb un caient més aviat de metabolisme territorial, sense oblidar els impactes de tota mena que generen, el canal Segarra-Garrigues i els traçat de la línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) Sentmenat-Bescanó-Baixàs, són altres dos projectes repassats. Les tensions generades, de manera indefugible, per la redacció d’un pla urbanístic es podrien analitzar en qualsevol de la munió de documents d’aquesta mena redactats a Catalunya durant el període de referència. Els curadors n’han escollit tres d’àmbit, escala i significació ben diferenciats: l’estació d’esquí de Baqueira-Beret i plans urbanístics adjacents (Naut Aran i Alt Àneu); la millora urbana de Ca n’Anglada (Terrassa); i els plans urbanístics al delta de l’Ebre. Finalment, l’ampliació del port de Barcelona, gràcies a la desviació del riu Llobregat, és considerat com un dels projectes territorials de més relleu dels darrers anys, tant per l’envergadura de les actuacions realitzades com pel paper crucial que aquesta infraestructura representa per a la dinàmica econòmica del país.
De la interpretació de les aportacions efectuades per l’Anuari Territorial de Catalunya, se n’encarreguen sis professionals prou destacats, els quals han seguit de prop l’evolució completa de la seva singladura: Juli Esteban, Josep Báguena, Roser Campeny, Carme Bellet, Xavier Boneta i Marta Ball-llosera. Són textos curts, dedicats, al cap i a la fi, a valorar en clau positiva, no caldria sinó, la feina feta per les noranta persones participants en l’equip de redacció i direcció del projecte i el suport que li van donar les institucions, tant de la administració com acadèmiques, per a mantenir-lo viu i actiu. En tancar la presentació del volum, els presidents Castañer i Llop confien en la seva continuïtat, per bé que “convé repensar el projecte per a continuar endavant. En funció de les trajectòries, referides en aquesta publicació, i en el marc del programa que es derivi del Fòrum SCOT”. [Pau Alegre, juny de 2016]