Joan Binimelis (1595): Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles. Edició crítica a cura de Juli Moll i Gómez de la Tía. València – Barcelona: Universitat de València – Institut Cartogràfic de Catalunya, 2014; 359 + CV p. + CD (Monuments d’Història de la Corona d’Aragó, V). Pròleg d’Eulàlia Duran, IEC. ISBN 978-84-370-9350-5 i 978-84-393-9114-2.
En aquesta obra, la Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles es presenta en la seva primera edició crítica. Essencialment, es correspon amb el contingut del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis i Garcia (Manacor 1539/1540-Palma 1616), la qual és la primera història del Regne de Mallorca (1595). Historiador, metge, astrònom, matemàtic, geògraf i cartògraf, l’autor aboca en aquesta obra tots els coneixements disponibles sobre l’illa en el seu temps. Tanmateix, amb seny i mesura, com corresponia a la formació equilibrada i molt completa adquirida per l’autor a la Universitat de València, a Roma i a Mallorca mateix. Resumeix prou bé una fal·lera multicairada de coneixements, pròpia de l’humanisme tardà. És per tot això que la professora Eulàlia Duran, mentora acadèmica del curador de l’edició, pot presentar encertadament la figura de Binimelis com la d’un un gran exponent del Renaixement a les Illes Balears i una figura cabdal del moviment renaixentista a la Corona d’Aragó.
El 1583 Binimelis rebé, de les autoritats del Regne de Mallorca, l’encàrrec de fer un mapa de Mallorca amb la descripció detallada de la costa. Les ràtzies dels corsaris magribins eren al seu apogeu i calia desplegar mesures de protecció sistemàtica. Aquest mapa (1593, avui perdut) fou l’origen del posterior encàrrec de la història del Regne, que completà en set llibres: llibres I i II (situació de Mallorca al món i història de Mallorca des del Diluvi Universal fins a Roma; i de Roma a la Conquesta de Jaume I); Llibre III (de Jaume I fins a Felip I d’Aragó i II de Castella); Llibre IV (esglésies de la ciutat de Mallorca; tractat sobre la precedència entre Espanya i França; institucions mallorquines); Llibre V (descripció geogràfica de Mallorca); Llibre VI (mallorquins il·lustres); i Llibre VII (la Guerra de les Germanies).
El Llibre V de la Història general, o Llibre que tracta de la Descripció particular de la illa de Mallorca e viles e altres coses en ella s’han seguides, és compost de quatre parts ben diferenciades. En la primera, Binimelis efectua la descripció geogràfica de l’illa, en la segona una descripció mèdica, en la tercera descriu el repartiment efectuat l’endemà de la conquesta catalana i la subsegüent colonització, i la quarta fa la descripció geogràfica de cadascun dels termes parroquials. Cada terme riberenc és acompanyat d’un mapa. La descripció comprèn les jurisdiccions senyorials, les afrontacions amb els termes veïns, els accidents del relleu, les produccions agràries, les esglésies i convents, les aigües de què disposa i altres singularitats.
“De la descripció de la illa de Mallorca segons los climes e la sua figura”, és el primer dels capítols del Llibre V. És esmerçat a la descripció general de l’illa, amb especial èmfasi del port de Ciutat i l’antiga drassana. Així mateix, pondera la potència de la topografia entre plans i muntanyes i les produccions agràries més destacades, entre les quals sobresurt la de l’oli d’oliva.
El segon dels capítols del llibre porta un títol ben suggeridor, “Del propi e particular temperament de la illa de Mallorca e a quins mals estan subjectes los seus habitadors”, el qual ens podria fer pensar en el determinisme ambiental. Res d’això. Com bé explica el curador de la present edició, l’aplicació de la “concepció hipocràtico-galenista de la constitució corporal dels mallorquins constitueix la introducció i la base explicativa dels plantejaments mèdics de Binimelis que li veiem aplicar en la seva interpretació de les epidèmies que en aquell temps afectaven Mallorca” [p. 51]. No hem d’oblidar que l’autor disposava d’una formació mèdica completa, per bé que no l’exercí professionalment en passar a l’estat sacerdotal.
El tercer i darrer capítol dedicat a la generalitat de l’illa de Mallorca és titulat “Dels primers pobladors de Mallorca aprés de presa per lo rei don Jaume”. Rere una presentació, més o menys aconseguida, de les vicissituds històriques anteriors a la cristianització, passa després a relatar la conquesta de Jaume I de l’any 1229 i el subsegüent poblament “de millor gent de catalans: de Montblanc, de Lleida, de Barcelona, de Tortosa, de Vilafranca, de Cervera, de Girona, de Caldes, de Prades, de Tarragona, de Manresa, de Marsella”. En aquest topant, el curador valora la importància del manlleu de dades efectuat per Binimelis del Llibre de Repartiment de Mallorca per a formar els llistats dels assentaments atorgats després de la conquesta.
La resta dels capítols, del IV al XXXVIII, són dedicats a la descripció de cadascuna de les parròquies de l’illa, tant les matrius com les sufragànies, d’acord amb un model predefinit, en el qual destaquen les dades de producció agrària. Com també assenyala justament el curador de l’obra, aquesta descripció del territori constitueix la diferència més destacada de la Descripció de Binimelis respecte a la gairebé coetània Història o descripció natural, ço es de coses naturals de Cathaluña de Pere Gil (1600), en la qual manca aquest nivell de detall. Val a dir que la condició d’administrador d’obres pies de la diòcesi mallorquina, va facilitar a Binimelis la recollida d’informació econòmica privilegiada, amén d’un coneixement de primera mà de cada parròquia per les visites, diguem-ne professionals, que hi efectuava.
La Història general del Regne de Mallorca, i el seu llibre V en particular, va restar manuscrita. Una versió castellana, efectuada per Binimelis mateix (1597-1600), també va córrer la mateixa dissort. Al capdavall però, aquesta aparegué publicada l’any 1927 a Mallorca mateix, tanmateix sense aparat crític. Sortosament, el buit de la publicació de la versió catalana original ha estat cobert per aquesta publicació en coedició de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i la Universitat de València. L’edició ha anat a cura de Juli Moll, qui n’ha redactat una extensa i profitosa introducció [p. 17-72] i ha efectuat la transcripció del text a partir de la còpia manuscrita de Jordi Fortuny (mitjan segle XVII) –l’original és perdut–, la qual ha confrontat exhaustivament amb uns altres cinc manuscrits (dels segles XVIII i XIX) per a obtenir-ne l’aparat crític, clos amb un extens índex de noms propis. El llibre, de molt acurada producció, es distribueix amb un CD adjunt que conté una ampliació de la introducció, l’edició anotada del text arquetípic en ortografia normalitzada i cinc apèndixs. [Pau Alegre]