Jordi BORJA: “Ciutadania i drets en una nova era: Barcelona, Metròpolis, Catalunya” [3 d’octubre de 2018]
La dissertació corresponent al mes d’octubre i inaugural del curs 2018-19 va ser pronunciada pel consoci Jordi Borja Sebastià el dia 3 d’octubre. Amb el títol Ciutadania i drets en una nova era. Barcelona, Metròpolis, Catalunya, el seu parlament va resseguir la trajectòria personal que l’ha empès des d’una primerenca fascinació per la ciutat fins a actuar-hi de manera decidida i ferma. No era pas cap notícia sensacional per al nombrós públic assistent a l’acte. Com va remarcar el president Oliveras a la presentació, un pèl llarga, Jordi Borja ha estat un referent dels estudis urbans i de Barcelona, en especial, de fa més de mig segle. Precisament, tal com va recordar el conferenciant mateix, a començament d’octubre es complien cinquanta anys justos de la conferència dictada al Palau Dalmases davant d’un públic, dit a la manera d’un soci rellevant de la SCG d’aleshores, escollidíssim: “Els suburbis de Barcelona”.
Aquell octubre de 1968, Jordi Borja acabava de tornar de París, a la universitat de la qual havia completat estudis de sociologia i geografia, arrodonits amb un màster d’urbanisme. Josep Oliveras, assistent a la conferència de la SCG abans citada, va aprofitar l’avinentesa per portar-lo a Manresa, al cercle d’Art Viu, per parlar-nos de com va viure el maig d’aquell any tan assenyalat a la capital francesa. Puc parlar-ne en primera persona del plural, atès que recordo prou bé l’èmfasi que va posar el jove Borja en la descripció del marc urbà de la revolta dels estudiants. A la conferència de fa uns dies, Borja no en va parlar pas d’aquells fets, sinó que va remarcar el pòsit d’estudis i realitats urbanes que va acumular al llarg de l’estada a París gràcies, sobretot, al mestratge rebut de Pierre George i d’Yves Lacoste. Poc després, a començament dels anys setanta, Borja mateix els portaria a Barcelona per impartir sengles cicles de conferències a la universitat local.
La tornada a Barcelona, amb períodes d’ocultació ocasionats per imperatius governatius, va significar la seva plena assumpció del compromís amb la societat i les classes populars de Barcelona i de l’àmbit metropolità: la redescoberta i la reelaboració de la ciutat de la infància, feta –en paraules seves– d’injustícies, solituds, misteris, però també de festa. Els seus treballs a l’àrea d’urbanisme a l’Ajuntament de Barcelona van marcar època. La direcció del número monogràfic de la revista CAU (Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo) dedicat a “La Gran Barcelona” (1971), el qual contenia la dosi justa de denúncia de l’especulació urbanística imperant aleshores, va reforçar la seva vàlua com a estudiós solvent i compromès. Val a dir que també li valgué l’acomiadament de l’Ajuntament.
Desprès d’un pas fugaç pel departament de geografia de la UB, Jordi Borja va intensificar, a partir de 1972, la dedicació a l’ensenyament i la recerca acadèmica al departament de ciències socials de Bellaterra –una non nata, per precoç, facultat de ciències polítiques de la UAB– i, posteriorment, al departament de geografia de la universitat vallesana. La publicació de nombrosos treballs a Documents d’Anàlisi Urbana, Papers de Sociologia, a la revista del CEUMT (Centre d’Estudis Urbans, Metropolitans i Territorials), entre d’altres, corroboren aquella dedicació docent i investigadora. Però no havia liquidat pas la praxi. Al llarg de la seva intervenció, va remarcar, gairebé obstinadament, la indissolubilitat de la dialèctica entre teoria i praxi en la seva dèria urbana, barcelonina i metropolitana.
Tot just normalitzat el proveïment de càrrecs d’institucions públiques per mitjà de consultes electorals, Jordi Borja va ser escollit conseller de l’Ajuntament de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya. L’any 1984 va deixar la docència universitària per a centrar les seves activitats en la política i, de retruc, interessar-se novament pel dret, especialitat que havia iniciat a Barcelona, en acabar els estudis secundaris, i que havia deixat penjada en sortir cap a París, a correcuita, a començament dels seixanta. Tal com Borja va confessar a la conferència, els anys de la seva etapa parlamentària van significar la plenitud de l’amalgama de coneixements sobre el fet urbà i territorial adquirits fins aleshores. I el dret no hi podia faltar. Bona prova d’això va ser la seva decisiva intervenció en el projecte de divisió de Barcelona en districtes, en els debats sobre la divisió territorial de Catalunya i l’entitat metropolitana de Barcelona.
Per arrodonir el seu parlament, Jordi Borja va manifestar la seva preocupació per la Barcelona actual, en el marc de l’àmbit metropolità i de Catalunya, en cinc grans rúbriques. En primer lloc, va constatar l’efecte d’una especulació urbana creixent amb el resultat d’una minoració de la reproducció social, tal i com ja havia demostrat en els seus treballs primerencs. Un topant crucial que potser lligava amb el tema que li van proposar a l’examen final de la seva llicenciatura parisenca, “Classes socials i desenvolupament econòmic” i que, com ens va contar, va resoldre amb una agosarada dissertació sobre Bertold Brecht i Santa Joana dels escorxadors. En segon lloc i tercer lloc es va referir a la desconfiança de la societat envers els seus governs en un món en el qual el sistema financer domina els agents urbans, inclosos els electes. El creixement demogràfic i acumulació de capital ha accelerat la transformació de la ciutat com un producte en venda caracteritzat pel seu valor de canvi, amb especial rebuig del valor d’ús. La cinquena i darrera nota d’alerta, si se’n pot dir així, va anar dirigida a les actituds intolerants de les classes mitjanes i baixes en relació amb el veïnatge amb centres d’activitats imprescindibles per a la comunitat (desintoxicació de drogodependents, albergs per a jovent, casals de gent gran, etc.)
Amb l’experiència de més de cinquanta anys d’intervenció cos a cos amb la ciutat, Borja va acabar la intervenció amb una reflexió sobre el paper dels urbanistes i la responsabilitat social d’una professió que, de manera prou sorprenent, no ha elaborat un codi ètic. [Pau Alegre, 12 d’octubre de 2018]
Fotografia de P. Alegre (SCG).
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2018): “Ciutadania i drets en una nova era : BCN, AMB, CAT, resum de la conferència de J. Borja a l’IEC (3 d’octubre de 2018)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, <https://scgeo.iec.cat/ciutadania-i-drets-en-una-nova-era-barcelona-metropolis-catalunya/>