Cèsar Pasadas: Catalunya: 50 excursions als seus rius. Valls: Cossetània Edicions, 2017; 119 p. ISBN 978-84-9034-568-9.
El consoci Cèsar Pasadas és geògraf, fotògraf i muntanyenc, tal com canta la breu nota biogràfica del final del llibre que ressenyem, que n’és la millor prova. En efecte, la mirada del geògraf vallesà és present en la introducció, on es fa un curt, però interessant assaig dels rius a Catalunya des del doble biaix físic i humà, geogràfic i històric. L’esguard del fotògraf es manifesta en la munió d’esplèndides fotografies, totes seves, que acompanyen els textos, on l’excursionista-geògraf descriu, amb precisió i detall, 50 excursions per una selecció de cursos fluvials que pretén -i aconsegueix- plasmar la diversitat hidrogràfica i comarcal del Principat. Si diem això, és perquè ens afigurem que aquesta cinquantena d’itineraris és una tria, perquè sabem que l’autor en coneix molts d’altres (en parlarem un xic més avall) i qui sap si podran donar peu a una segona part d’aquest llibre. Potser serà l’índex de vendes, qui haurà de dir-ne la darrera paraula, perquè de la qualitat de l’obra, no en tenim dubtes.
El llibre comença, tal com hem dit, amb una introducció, titulada “Catalunya és una terra de rius” (p. 8-15), on es parla de la presència de cursos fluvials arreu del territori, que afaiçonen una xarxa força densa, encaixada en un relleu més o menys accidentat, on ponts i guals acaben per sargir vies de comunicacions superposades al llarg dels temps. Es tracta, això sí, de corrents d’aigua el més sovint amb cabals modestos, si es comparen amb els grans rius del món, fins i tot amb règims intermitents, que pateixen la irregularitat a l’alça de les precipitacions, la creixent retenció hídrica deguda a l’increment del bosc, i l’augment del consum antròpic. Tot plegat, tanmateix, no pot fer oblidar que aquests rius han condicionat gran diversitat de les activitats humanes de casa nostra i que, tal com bé assenyala Pasadas, “Catalunya no hauria estat mai el que és sense els seus rius, ja sigui per la bellesa, per ser una font de vida o per la seva contribució a l’evolució agrícola primer i industrial després” (p.14).
Una ràpida mirada al mapa on se situen les 50 excursions proposades (p. 15), permet copsar que la tria abasta la totalitat del territori català, per bé que n’hi ha unes quantes més de la Catalunya humida, com no pot ser altrament si un parla d’aigua. Això no obstant, l’autor hi ha inclòs una quinzena d’indrets de la Catalunya seca, que avalen el seu profund coneixement del país. Alguns d’aquests topants, val a dir-ho, no són massa coneguts fora dels ambients freqüentats per muntanyencs o geògrafs. Penso en els tolls i salts del riu Brugent, a les muntanyes de Prades, o el congost de Fraguerau, dins el massís del Montsant. N’hi ha d’altres que potser no han merescut l’atenció de l’excursionista clàssic, però sí del geògraf. Penso en la vall del Corb, riu esquifit, però que ha retingut una població constant al llarg dels segles, la qual ha conservat un valuós patrimoni històric; i també, en el pantà d’Utxesa, on l’acció de l’home ha donat lloc a un ecosistema propi de zones humides enmig del secà segrianenc.
Entrant al detall de cada excursió, destacarem en primer lloc la part fotogràfica. En cadascun dels 50 itineraris, s’hi esmercen dues pàgines, de les quals la parella és ocupada totalment per una fotografia a tot color de l’indret ressenyat, que per la seva qualitat esdevé un bon esquer per deixar-s’hi caure més aviat que tard. La pàgina senar inclou una fotografia de mida reduïda on s’il·lustra algun altre punt d’interès del recorregut. Hi ha, també, l’imprescindible croquis de l’itinerari proposat que permet de situar-hi els llocs i les referències que se citen en una precisa descripció de l’excursió a fer. Dita descripció va precedida d’una síntesi geogràfica i històrica. No hi manca la fitxa tècnica, que és pròpia de tot llibre d’excursions, perquè, malgrat les seves dimensions generoses (24,2 x 23 cm) i les cobertes dures, aquesta obra és també una guia excursionista. De cada ruta, s’hi inclouen, doncs, referències a les distàncies totals i parcials, el temps que cal per recórrer-les i el nivell de dificultat, a més d’observacions complementàries d’interès logístic.
I el pont Quebradís? Dèiem en començar aquesta ressenya que l’autor coneix molts altres paratges, en especial de la Vall de Lord, contrada de la qual va treure fa cinc anys una guia titulada Vall de Lord: 16 propostes de turisme actiu, de què ja vam donar notícia en aquest Obrador Obert. La tria d’excursions del present llibre, que es vol territorialment diversa, i, tal vegada, la voluntat de no repetir-se, expliquen prou que es despatxi aquesta comarca natural prepirinenca amb les fonts del Cardener. En qualsevol cas i al capdavall, ara que ve Sant Jordi, aquest llibre és sens dubte un bon regal per fullejar i llegir ben arrepapats al sofà, perquè, malgrat això, us vindran ganes d’agafar la motxilla (i els bastons, si sou de fer-ne servir) i fer cap als molts indrets que s’hi descriuen. Serà ben difícil que la mandra aconsegueixi que us n’estigueu. [Enric Bertran]