Carles Carreras Verdaguer (Maó, 1948-2024). A recer de l’ombra llarga d’un món que s’acaba
Lluís Frago Clols
Departament de Geografia, Universitat de Barcelona
El professor Carles Carreras i Verdaguer (Maó, 03/09/1948-26/01/2024) va començar la seva vinculació a la Universitat de Barcelona com a professor ajudant l’any 1972, amb vint-i-quatre anys d’edat. Dotze anys més tard, el 1984, va guanyar la titularitat i, posteriorment, el 1986, va accedir a la càtedra. L’any 2008 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de les Bones lletres. El 2018 va passar a ser professor emèrit. Al llarg d’aquesta tasca acadèmica i científica també va realitzar moltes altres tasques, destacant la seva intensa relació amb el món editorial, que, val a dir, també s’inicià molt aviat. Va començar les seves tasques com a redactor de Geografia a l’Editorial Salvat l’any 1968, i ja el 1972 passà a ser responsable de la secció de Geografia universal de la Gran Enciclopèdia Catalana. Serà amb aquesta editorial, Enciclopèdia Catalana, amb la qual publicarà algunes de les seves grans obres entre els últims anys del segle XX i els primers del XXI.
La seva tesi de llicenciatura, titulada Hostafrancs. Aportación al estudio de un barrio, fou presentada el 1972 i publicada per l’editorial Selecta l’any 1974, fruit d’haver guanyat el Premi Catalònia de la Festa de Maig de les Lletres Catalanes, sota el títol Hostafranchs. Un barri de Barcelona. La seva tesi de doctorat, defensada el 1978 i titulada Estructura de la propietat, agent bàsic en la producció de l’espai urbà. El cas dels barris obrers del sud-oest de Barcelona, és considerada la primera tesi que introdueix en l’àmbit de la Geografia urbana l’enfocament marxista radical a Espanya, sota la influència dels pensadors marxistes francesos i els urbanistes marxistes italians.
En primer lloc, cal remarcar que el professor Carreras fou conegut i reconegut sobretot per ser un especialista en temes urbans, i en aquest camp han excel·lit les seves anàlisis de la ciutat de Barcelona, entre les quals destaquen el seu llibre Geografia Urbana de Barcelona. Espai mediterrani, temps europeu, publicat el 1993. Anàlisis sobre Barcelona que en alguns casos s’han fet utilitzant el mètode comparatiu i, per tant, proposant paral·lelismes amb d’altres ciutats sobre les quals també n’ha arribat a tenir un ampli i profund coneixement, com per exemple la brasilera São Paulo. El professor Carreras va treballar des d’aspectes globals referits al fet urbà i la ciutat, com d’altres de caire més concret, des del rol de la propietat en la configuració de les ciutats fins al paper de la planificació urbana, o el dels barris com a element organitzador de l’espai urbà, i fins i tot en d’altres menys coneguts, com l’illa de calor de la ciutat de Barcelona. Les seves aportacions també s’han fet des de l’àmbit aplicat, participant en la comissió que va dissenyar l’actual divisió en barris de la ciutat de Barcelona (2005-2007), o com a membre de la Comissió assessora del 22@ (2001-2003), o com a assessor tècnic de la Comissió del Pla Director del Portal Diagonal (2000-2001), entre d’altres.
En segon lloc, també es poden ressaltar les seves aportacions a la Geografia humana, amb nombroses participacions en obres enciclopèdiques o també orientades a l’educació, i amb la publicació de manuals, entre els quals cal destacar el primer manual de Geografia humana en català, publicat el 1980 per l’editorial Dopesa, o també el manual universitari Geografia humana publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona i que es manté, avui, com un dels únics manuals de geografia publicats en català. En aquest mateix àmbit també es poden destacar les seves aportacions a la Geografia de Catalunya i a la dels Països Catalans. L’anàlisi i el debat de la divisió territorial i administrativa de Catalunya ha estat un dels seus temes predilectes, amb diverses aportacions i propostes. També són destacables la publicació de diverses obres sobre la Geografia de Catalunya i la participació en nombroses obres de tipus enciclopèdic, d’entre les quals cal posar en relleu la direcció entre els anys 1992 i 1996 de la Geografia General dels Països Catalans, publicada per Enciclopèdia Catalana. El debat sobre els Països Catalans, i l’aportació des de la Geografia, també serà una de les seves preocupacions, ja des d’una primerenca publicació sobre el tema amb Lluís Casassas el 1978, fins poc més de vint anys després, el 1999, amb la seva participació en el llibre Balears, catalans i valencians. Reflexionant, encara, sobre els Països Catalans.
En tercer lloc, les aportacions a la Geografia comercial i del consum, on a partir de finals dels anys vuitanta va encetar una línia de recerca nova, tal com proposava en el seu article “Per una nova Geografia comercial” (1989), publicat a la Revista Catalana de Geografia, que dirigia a l’Institut Cartogràfic de Catalunya (1984-1996). Va inaugurar aquesta línia de recerca amb un projecte finançat per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, i publicat l’any 1990 amb el títol Les àrees de concentració comercial de la ciutat de Barcelona. Barcelona ciutat de compres i que va donar origen al Barcelona shopping line. Com a punt àlgid va tenir la publicació l’any 2003 de l’Atles Comercial de Barcelona, i com un dels seus llegats quedarà la creació d’una xarxa internacional que agrupa professors i investigadors de Brasil, Argentina, Mèxic, Itàlia, França, Portugal i Espanya, entre d’altres, i que avui encara continua molt activa organitzant de manera bianual el Seminari Internacional Ciutat, Comerç i Consum (figura 1). Fruit d’aquesta xarxa internacional, aquest mateix febrer de 2024 sortirà publicat l’últim llibre editat pel professor Carreras de manera col·lectiva La ciudad y el consumo tras la globalización. Perspectivas intenacionales del comercio urbano, publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona i derivat del seminari organitzat el setembre de 2021 a Barcelona. El reconeixement i especialització en geografia comercial i del consum el va portar també a ser un agent destacat en la homologació d’un grau oficial a l’Escola Superior de Comerç i Distribució (ESCODI) centrat en el comerç urbà amb un fort pes d’assignatures de Geografia (2015).
Figura 1.- VII Seminari internacional Ciutat, Comerç i Consum de la xarxa que va crear Carles Carreras l’any 2006. L’any 2019 es va celebrar a Buenos Aires sota el lema “Abriendo nuevas perspectives para los estudios geográficos” i fou organitzat per la Dra. Maria-Laura Silveira. Autor: Ll. Frago.
En quart lloc, es posen en relleu les seves aportacions a la relació entre la Geografia i la Literatura, i més concretament a l’ús dels textos literaris en Geografia. Aquest àmbit entronca amb la seva especialitat en els estudis urbans, ja que moltes vegades se centra en la relació entre ciutat i literatura, però també li permet posar en valor els seus coneixements literaris i la seva capacitat lectora. Sobre aquesta relació entre geografia i literatura va realitzar nombroses conferències i publicacions, entre les quals se’n poden destacar dues. D’una banda, l’any 2003, el llibre La Barcelona literària. Una introducció geogràfica. I d’altra banda, La ciudad en la literatura: un análisis geográfico de la literatura urbana, l’any 2013. En la primera, Barcelona continua essent el seu cas d’estudi predilecte, mentre que a la segona ja ofereix una sèrie de reflexions teòriques i metodològiques sobre aquest ús dels textos literaris i les potencialitats que pot tenir en la Geografia.
I finalment, en cinquè lloc, també cal destacar les aportacions a la Cartografia. La seva concepció del mapa com un element indispensable per al geògraf i els seus treballs i publicacions, com a instrument d’anàlisi, com a resultat final d’una recerca, però al mateix temps també com el punt inicial per a noves preguntes, ha estat a la base de les nombroses obres cartogràfiques que ha dirigit. Algunes, com l’Atles Universal, 1999, 2009, 2015, internacionalment reconegudes, atès que va rebre el premi Excellence in Cartography concedit per la International Cartographic Association (ICA). La seva màxima que tot es pot cartografiar la va portar fins a les últimes conseqüències a l’Atles de la Diversitat, una obra totalment innovadora en què va aconseguir posar en joc múltiples variables que fins aleshores no havien estat cartografiades, i on va fer pensar de manera cartogràfica a col·legues i especialistes de disciplines molt diverses, per mostrar el món i la seva diversitat (figura 2).
Figura 2.- Presentació de les recerques sobre toponímia que es presentaren en el marc dels Juliols de la UB de l’any 2011, amb els col·legues Sergio Moreno (esquerra) i Sergi Martínez-Rigol (dreta). Font: Ll. Frago.
Hi ha d’altres àmbits o temes en els quals Carles Carreras ha realitzat aportacions diverses, com la Geografia econòmica, l’estudi de les ciutats soviètiques, l’impacte de les infraestructures o la Geopolítica, però no se’n pot fer aquí una anàlisi exhaustiva, sinó només una pinzellada dels més rellevants.
Dues facetes més també han estat destacades. D’una banda, la seva tasca com a divulgador: ha pretès sempre fer arribar a la societat el coneixement que es generava a la universitat, com una forma més de transferència. A través de les seves col·laboracions amb els mitjans de comunicació, o amb el món editorial, sobretot amb Enciclopèdia Catalana, i també amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Aquestes relacions amb l’entorn empresarial o institucional no només han estat una via per poder difondre i donar a conèixer la Geografia, sinó que també ha estat una oportunitat d’aprenentatge i laboral per a molts i moltes joves llicenciats i llicenciades. A més, aquesta tasca divulgadora ha anat més enllà de la Geografia i ha abastat el coneixement en general, a través de la creació i organització d’universitats d’estiu a Barcelona (Els Juliols, 1996), Menorca (Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei —UIMIR—, 1996), Sarajevo (Barcelona-Sarajevo Joint Summer University —BSJSU—, 1999-2000) i l’Havana (Encuentros).
També cal posar en relleu la seva tasca com a persona compromesa amb la gestió de la institució acadèmica de la qual ha format part, la Universitat de Barcelona, i en la qual ha tingut nombrosos càrrecs, des de director del Departament de Geografia Humana (1987-1990), del qual en fou el primer director, fins a coordinador del màster en Planificació Territorial i Gestió Ambiental, o del programa de doctorat de Geografia, vicedegà de Recerca i Doctorat de la Facultat de Geografia i Història (2008), director acadèmic de l’Agència de Projectes Institucionals i vicerector de Relacions Internacionals i Adjunt al Rector (2008-2011). A més d’altres encàrrecs de diversos rectors. Sempre compromès amb una manera d’entendre la universitat pública, l’any 2018 va crear i dirigir un Màster propi d’estudis urbans que el va fer retornar als fonaments del marxisme (figura 3).
Figura 3.- Cartell de la conferència realitzada a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres l’any 2017 en commemoració de la revolució bolxevic. Font: Grup d’Estudis Urbans i Comercials.
Va ser un professor amb una visió ampla de la Geografia i del conjunt de les Ciències Socials que sempre es va preocupar per oferir una docència que es centrés en els fonaments del coneixement sense oblidar la diversitat cultual de cada lloc ni el rigor històric en l’anàlisi. Aquest fet el va conduir a dirigir treballs de camp amb alumnat de grau i de màster en ciutats com Sarajevo, Alexandria o Lió, encaminats a afinar la intuïció i a posar en funcionament les teories explicatives que s’havien treballat a classe (figura 4).
Figura 4: Treball de camp a Alexandria, el juny de 2007, amb l’alumnat i professorat de la primera promoció del Màster Oficial en Planificació Territorial i Gestió Ambiental. Font: Lluís Frago
En totes les seves facetes la promoció dels joves, la publicació com a resultat i la internacionalització han estat elements molt presents. Ha estat una constant el fet de donar oportunitats als joves, en promocionar-los i en posar en valor la necessària intergeneracionalitat en el moment de fer funcionar equips docents que barregessin la tradició amb la innovació. Tant a l’hora de fer classes com de participar en congressos i seminaris, com de dur a terme recerques, o en la seva tasca divulgadora, sempre ha tingut un espai per als que s’iniciaven. D’altra banda, bona part de les seves activitats en els àmbits de la recerca i la divulgació, sobretot, han buscat com a resultat la publicació. Lluny, però, dels índexs d’impacte i de l’actual febre per la publicació en revistes de primer nivell, del publish or perish. I també ha estat una constant la internacionalització. Ha cercat constantment el contacte i l’intercanvi amb els i les col·legues d’arreu del món tant quan els rebia i convidava a fer estades a la Universitat de Barcelona com quan era convidat. A la llum dels temps imposats per la globalització, Carreras s’esforçà per fer confluir les principals teories explicatives del fenomen urbà nascudes al món anglosaxó, a Amèrica Llatina i Europa. En aquest sentit, va ser el professor padrí del Doctorat Honoris Causa atorgat a Milton Santos a la UB, sent també el director de la primera obra traduïda al castellà d’aquest prolífic geògraf brasiler, amb el llibre De la totalidad al lugar (1996). Va formar part dels projectes europeus Canadian and European Cities in MegaRegions: Planning for the Global World (Megapolitan), Chronotope: Time-Space Planning for Resilient Cities?, projectes d’Itàlia com el PRIN – Commercio, consumo e città. Pratiche, pianificazione e governance per l’inclusione, la resilienza e la sostenibilità urbane o del Brasil com Fragmentação socioespacial e urbanização contemporània (figura 5).
Figura 5.- Reunió del Grup d’Estudis Urbans i Comercials (GECU ) que dirigia el professor Carreras amb col·legues d’universitats portugueses, franceses i sueques dins el marc del projecte europeu Chronotope a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Font: Arnaud Gasnier, 2011.
Ha participat en seminaris, congressos i cursos a molts llocs del món, i quan els ha organitzat a Barcelona ha comptat generalment amb participació de professors i professores d’arreu. Una internacionalització entesa com una possibilitat d’aprenentatge, d’innovació, d’intercanvi, que motiva la comprensió, l’acceptació de l’altre i de la diferència. Una internacionalització que està a la base del que vol dir ser universitari i formar part de la universitat. Una internacionalització que fou facilitada, sens dubte, pel coneixement i el domini de diverses llengües que a més del català i el castellà inclouen el francès, l’anglès, l’alemany, l’italià i el portuguès, més algunes nocions d’àrab. I una àmplia base de llatí i grec, fruit de la seva formació preuniversitària.
Els últims anys es va centrar en recerques sobre la història familiar i la seva relació amb la illa de Menorca: Andreu Avel·lí Verdaguer Llambias, un menorquí il·lustrat del segle XX (2019), El manuscrit trobat entre la pinassa: Sonata verdagueriana d’estiu (2021). El 2021, un seguit d’amics i col·legues editarem un llibre en reconeixement al seu mestratge De Barcelona al món. Les ciutats de Carles Carreras (2021) que recull els textos de trenta-sis autors des de catorze ciutats del món. Part d’aquesta necrològica parteix del que ja vam escriure en aquella ocasió (figura 6).
Figura 6. Portada del llibre col·lectiu en reconeixement al seu mestratge (2021).
Bibliografia
Frago, Ll.; Martínez-Rigol, S.; Morcuende, A.; Moreno, S. (2021) De Barcelona al món. Les ciutats de Carles Carreras. Lleida: Milenio, 2021. 454 pàg.