Joan Soler i Gironès: Caminant per Vacarisses. Vacarisses: l’Ajuntament, 2015; 218 p. Pròleg de Francesc Muntada. No consta ISBN.
Ja fa molts anys em van contar una anècdota prou curiosa i edificant. Resultava que calia adjudicar una plaça de xef a l’hotel Ritz i els examinadors, per tot examen, van demanar l’elaboració d’una truita a la francesa als concursants, tots ells cuiners de fama reconeguda. El més possible és que es tracti d’una boutade amb missatge: n’hi ha ben bé prou amb una prova simple i senzilla –en aparença– per a jutjar les capacitats dels aspirants, ja sigui per a un premi, una recompensa o una feina.
La contalla em va venir a la memòria a finals de juny proppassat, en valorar els treballs de final de grau (TFG) al Departament de Geografia (UAB). Una estudiant havia gosat plantejar-se’l amb l’objectiu de planificar les excursions, o sortides de camp, convenients per a girar visita dels molins fariners subsistents, més o menys dempeus, en una determinada comarca de Catalunya. És a dir, una volta efectuat l’inventari descriptiu dels molins, proposava diversos circuïts per arribar-hi, tots ells ben documentats, tant amb text com amb mapes. En els quatre cursos que el grau de geografia i ordenació
del territori de la UAB porta jutjant TFG, em penso que era la primera vegada que un alumne plantejava aquesta mena d’aplicació geogràfica. Vaig felicitar l’autora per la seva iniciativa i vaig deixar caure que amb la planificació d’una sortida de camp n’hi hauria ben bé prou per a valorar l’aptitud de l’aspirant a graduat o graduada per a la pràctica professional de la geografia. És la prova de la truita a la francesa d’una sensibilitat geogràfica positiva i aquilotada.
L’aplicació geogràfica desplegada per Joan Soler i Gironès, graduat de fa poc a la UAB, reincideix de fa temps en la preparació i la publicació d’aquestes propostes destinades a aprofundir la complicitat dels humans amb la natura i el paisatge. Tan senzill com això, però molt més difícil de materialitzar del que sembla en la idea d’aconseguir un producte digerible i a l’abast per a qualsevol persona interessada. De la perícia desplegada en la preparació de sortides de camp, Soler ens en va donar una primera mostra a la guia excursionista d’Olesa de Montserrat i entorns, la qual vaig comentar en aquestes mateixes planes. Ara, li arriba el torn al municipi veí de Vacarisses.
Caminant per Vacarisses presenta dotze recorreguts estesos dintre del terme municipal estricte, i altres quatre que s’encavalquen amb termes veïns, Monistrol, Olesa, Rellinars i Viladecavalls, sempre amb el teló montserratí de fons. Gairebé totes les excursions proposades són a l’abast de qualsevol excursionista sense pretensions de menjacamins, tant per temps de durada com per les dificultats tècniques que ofereixen. No caldria dir que les indicacions sobre el seguiment de les rutes són esmerades i clares de seguir. D’algunes ho puc certificar per experiència pròpia. Així mateix, les fotografies i els mapes són un complement ben avingut amb el text descriptiu, com ja ho eren en el cas de la guia d’Olesa. D’altra banda, els textos afegits sobre edificacions, fonts i altres punts remarcables disposats al llarg dels recorreguts són més abundosos, documentats i incisius que no pas en la publicació anterior, de la qual cosa cal felicitar l’autor. Les fitxes sobre els espècimens botànics amb els quals es pot ensopegar al llarg de les caminades són les justes i ben exposades. A més a més, ha sabut engrescar una bona colla de col·laboradors i col·laboradores per a reeixir en la comesa. Sense menystenir de cap manera l’ajuda rebuda de tots ells, vull remarcar la bona feina desplegada per Montse Farré en el disseny i la composició del llibre. Per tot això, la truita ha estat molt ben girada i farà les delícies de qui la tasti.
De tot plegat, però, la truita presenta una mancança significativa. El públic natural del llibre, els vacarissans, no la notarà pas. Els examinadors, el públic en general, sí. Bo i reprenent l’anècdota amb la qual encapçalava aquesta notícia, Soler no hauria aconseguit la plaça de xef al Ritz. Quina és? Ja ho advertia a la revisió d’Olesa de Montserrat i entorns : “un mapa resum de les vint rutes, de la localització general del terme, …no hi hauria pas sobrat”. Ara, tampoc no he trobat cap mapa de conjunt del terme de Vacarisses i voltants. El trobo imprescindible per a orientar adequadament els visitants forans, que bé n’hi ha i per molts anys així sigui. No n’hi ha prou amb la classificació de les rutes en els tres sectors, nord, central i sud, o remetre els lectors al web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Potser l’autor, o l’Ajuntament, encara és a temps d’afegir-lo, com un full volant, en els exemplars de Caminant per Vacarisses que encara restin per a distribuir. [Pau Alegre, juliol 2016]