Miquel JaumotCaminant per racons del Moianès. 15 itineraris. Valls: Cossetània Edicions, 2016; 107 p. ISBN 978-84-9034-478-1.

Aquest llibre va ser presentat en públic a Moià, el proppassat diumenge 9 d’octubre, en el marc d’una diada festiva, perquè s’hi feia la Fira del Producte i la Terra Moianès – 42. Ho poso de relleu per palesar la vinculació del seu autor, el consoci Miquel Jaumot, amb la 42a comarca catalana, si només comptem les reconegudes oficialment. La seva relació amb aquestes terres ve de lluny, de fa més de quaranta anys, quan trescava per la rodalia de la Ruca, per compte de l’Escola de l’Esplai de la Fundació Pere Tarrés, on feia de professor al Departament de Natura. D’aquells primers anys, n’eixí La Ruca, una aproximació al Moianès (1988), una monografia de les contrades immediates a aquesta casa de colònies, amb una oferta afegida d’una desena d’itineraris a peu, com a eina de suport a l’educació en el lleure.

Sabem que durant els anys que s’han escolat fins avui, Jaumot ha continuat trepitjant el Moianès, perquè, tot i esmerçar temps a fer excursions arreu de Catalunya, per aquesta comarca, té especial tirada. La seva curiositat per observar el paisatge i caminar per viaranys poc coneguts, dóna ara com a resultat el llibre que l’editorial de Valls publica enguany en la seva col·lecció Azimut, impulsat per la fundació abans esmentada. Per força, doncs, els 15 itineraris que s’hi descriuen han de ser una selecció, feta amb la confessa intenció, això sí, de destacar en cadascun un element diferent de la geografia, l’art o la història del Moianès. No hi són tots, ni de bon tros, però la tria s’ha fet amb la intenció que hi siguin els fonamentals. El lector hi podrà dir la seva, doncs.

I jo us en destacaré 5 -fent trampa, haig de dir-ho, perquè segueixo en bona mesura una tria del mateix autor en la entrevista que li feren al programa de Catalunya Ràdio Meteomauri-, per deixar ben palesa la diversitat temàtica de cada recorregut: el núm. 1, que de la Ruca us durà al balç de Berenguer, que de tant en tant una lliçó de geologia no fa mal a ningú; el núm. 9, que partint de Moià, us portarà al salt de la Tosca i el molí fariner de Brotons (fotografia de la coberta); el núm. 13, que sortint de Castellterçol, us portarà en un rentador de llana, que passa per ser l’únic que es conserva a Catalunya; el núm. 14, que sortint de Granera, us permetrà fer cap al Còdol del Castellar, on s’albira la millor panoràmica de la contrada; i el núm. 15, que sortint de Sant Quirze Safaja, us menarà a la balma de l’Espluga, on sempre cau aigua, tret que la sequera sigui extrema.

Cal reiterar que la tria té una voluntat exemplar. Us equivocareu de mig a mig, això no obstant, si no aneu més enllà, perquè deixareu de veure fonts i basses, gorgs i rieres, ponts i masies, no recorrereu boscos mediterranis, no podreu admirar coves, dòlmens i cabanes d’inspiració prehistòrica, no visitareu colònies industrials i petites instal·lacions com ara forns de calç i poues de gel, no podreu admirar ruïnes de castells roquers, esglesioles rurals, un monestir i un comunidor. De tots aquests elements, el llibre se n’ocupa a bastança, amb interessants i aclaridores explicacions, segregades de la descripció dels itineraris.

Les rutes que ens proposa Jaumot són aptes per a tota la família, amb distàncies que oscil·len entre 3 i 12 km. Cada itinerari comença amb una descripció de la contrada que es planteja de realitzar. Tot seguit, hi ha una fitxa tècnica, amb trets del recorregut (durada, quilometratge i grau de dificultat) i, si és el cas, del camí d’aproximació, que es pot fer amb cotxe. A continuació, hi ha sempre un croquis on es presenta el trajecte que es descriu després amb tota mena de detalls, els quals fan, tot sigui dit, molt difícil d’imaginar que un es pugui arribar a perdre. S’hi donen referències de distàncies, parcials i acumulades, i indicació de l’altitud. La ressenya de l’itinerari va acompanyada de fotografies amb color del propi autor dels indrets més significats de la caminada.

No hi ha res més a dir, tret que aquesta obreta és una magnífica eina de divulgació del Moianès, ensems que una guia útil per recórre’l, una activitat que el bon geògraf no es pot estalviar, malgrat tot. [Enric Bertran]