Vicenç M. Rosselló i Verger; Werner-Francisco Bär : Joan Binimelis, Vicenç Mut i els mapes murals de Mallorca (segles XVII-XVIII). València – Barcelona: Publicacions de la Universitat de València – Institut d’Estudis Catalans, 2015; 193 p. ISBN PUV 978-84-370-9907-1; IEC 978-84-9965-288-7.
No tinc per costum subratllar els llibres. Però en llegir l’estudi dels professors Rosselló i Bär, no me n’he pogut estar. Ha estat així perquè, des de les primeres ratlles, els lectors s’adonaran de la presència de paràgrafs singulars, la seqüència dels quals revelen el desenvolupament de l’obra completa. He posat cura en la seva identificació i els copio tot seguit a tall de resum. L’exemplar consultat, de propietat compartida, ha estat retornat impol·lut, sense petges de llapis. L’empremta de la profunditat d’anàlisi, exhaustivitat documental i refinament en la presentació de l’obra, en canvi, serà difícil d’esborrar. [P.A.N., abril de 2017]
“Que sapiguem, per ara, es conserven en diferents indrets i condicions quatre mapes murals de l’illa de Mallorca, pintats a l’oli sobre tela, tots anònims i a una escala no gaire divergent. Deuen ser confegits el segle XVII o XVIII o, com a molt prest, a final del XVI, quan començava a actuar en qüestions territorials el metge, capellà, astrònom, arbitrista, historiador, cartògraf, etc., doctor Binimelis […] El present treball ha nascut de la voluntat d’aclarir qualque cosa del gran oli anònim del Museu de Mallorca (184 x 241 cm)…” [p. 11]
“El segon document, més o menys coetani —si no anterior—, emparentat, sens dubte, quant a factura cartogràfica, pertany a una col·lecció particular. Es tracta d’un oli sobre tela de 171 x 235 cm —una mica més petit que el precedent— en relatiu bon estat. L’atribució al prolífic i un poc excèntric pintor Miquel Bestard i Cirer (1592-1633″ és apodíctica, encara que la data, 1631-1633, sigui aproximada.” [p. 14]
“A la casa de la vila es conserva un altre oli sense títol ni nom d’autor, de mides un poc més reduïdes (129 x 170 cm) que, referit al 1696, va ser atribuït, sense fonament a Honorat Massot (1655-1725), “un dels pintors més destres del barroc mallorquí. Segons s’ha pogut esbrinar, el quadre pareix fet l’any 1654 pel pintor mallorquí Marc Cotto (1605/06-1666)…” [p. 16]
“El més modern dels llenços estudiats es troba des dels orígens al Palau episcopal de Mallorca i duu com a títol Ysla de Mallorca en un filacteri interromput per una vista marítima de Ciutat envoltada d’ornaments. Les dimensions (149 x 203 cm) l’emparenten amb l’anterior. No sabem gaire cosa d’un possible autor, J. M. Montaner i Moner, influït, sens dubte, per l’ambient clerical il·lustrat” [p. 18]
“Quan començàrem la tasca d’estudi dels olis esmentats, era coneguda l’existència d’un manuscrit de la traducció castellana de la Història de Mallorca de Joan B. Binimelis, datada entorn de 1600, autògrafa amb gairebé total seguretat. No sabíem, en canvi, que conservàs mapes com els còdexs de la Biblioteca [de l’Abadia] de Montserrat i de la British Library. La Biblioteca Nacional de España custodia en efecte un volum que conté, […] els 22 mapes [seccionals, reproduïts sencers a les p. 25-49], a diferents escales relativament petites, que corresponen aproximadament als mapes murals, cobreixen tota Mallorca i l’illa de Cabrera. […] Si la data atribuïda a aquest manuscrit 1597-1601, any endavant, any enrere, és segura i se’n confirma el caràcter autògraf, tendríem un sòlid punt de partida per a l’arbre genealògic dels mapes moderns que ens ocupen. Un fonament tècnic que podia ben bé haver aportat un científic com en Joan B. Binimelis, sobre la formació del qual insistirem més avall” [p.24]
“Ens movem, pel que fa als que pintaren els mapes a l’oli —coses d’aquell temps—, en un complet anonimat. Tanmateix, ens referirem a un probable cap de sèrie [J. B. Binimelis], a un autor d’un mapa imprès documentat [V. Mut] i a dos artistes [M. Cotto i J. M. Montaner] que, tot i que no signassin el llenç, roman provat o probable que el van pintar” [p. 55]
“Per arribar a saber si el quadre anònim del Museu de Mallorca és realment de Joan Binimelis o d’un altre autor, s’han tractat tots els elements representats i s’han anat comparant amb els dels altres mapes més o menys contemporanis, tant si abasten tota l’illa com si són seccionals” [p. 65]
“Partim d’una hipòtesi de treball: no hi ha notícia de cap obra cartogràfica consistent i global de l’illa de Mallorca anterior a la tasca documentada i confessada del doctor Joan Baptista Benimelis (1538/9-1616). Per això el suposàvem pare de tota la documentació gràfica analitzada…” [p. 179]
“Hem considerat, d’una banda, el perímetre litoral, les escales i l’orientació dels mapes, i de l’altra, l’orografia, la hidrografia, la vegetació, els assentaments humans, la toponímia i els elements decoratius […]. Doncs bé, si ens fixem en el litoral es pot arribar a la conclusió que el mapa del Museu de Mallorca no va ser pintat per cap dels autors de les altres obres examinades, motiu pel qual es podria atribuir a en J. B. Binimelis o a un altre autor fins ara desconegut. D’altra banda, en cas de ser d’en Binimelis, sobta que el seu perímetre litoral difereixi tant del dels seccionals del mateix autor […][p. 183] Tampoc des del punt de vista de l’orientació, no es pot deduir que el mapa del Museu de Mallorca sigui d’en Binimelis” [p. 185].
“Tots els mapes tractats —siguin els olis, el gravat d’en Mut de 1683 o els seccionals— presenten, llevat del d’en Bestard, un gran nombre de torres de defensa […]. D’altra banda, confrontant aquest mural amb els seccionals de la Biblioteca Nacional de España, que el primer mostri vuit torres ignorades a les respectives seccions, i que en les dites seccions es visualitzin onze edificis que no són al quadre anònim. Això dissuadeix de l’autoria binimelisiana.” [p. 185]
“Les dates assignades a la majoria dels documents —excepte el que va servir de pretext a la nostra recerca— són prou creïbles. Els seccionals de la Biblioteca Nacional de España Mss/10394 són posteriors a 1597 i anteriors a 1601. El quadre de Miquel Bestard es pogué pintar entre 1631 i 1633, sempre abans de 1643. El mapa de l’Ajuntament està documentat el 1654; la presència del castell de l’Avançada (1624-1684) no ho desmenteix. El gravat de Vicenç Mut duu l’apodíctica xifra de 1683 i, finalment, el mapa del Palau episcopal ha de ser posterior a 1793. L’intrigant quadre del Museu de Mallorca caldria assignar-lo a una data posterior a 1616 o 1625 […]”
“El somni d’aquest assaig de filiació, per ara, no s’ha realitzat. Sabem ben poc dels antecedents i la documentació arxivística disponible, exceptuats els casos del quadre de Miquel Bestard i el mapa del Palau episcopal, és gairebé nul·la. L’ombra del doctor Benimelis plana per tot arreu, però només podem atribuir-li quasi apodícticament els dissenys del manuscrit de la Biblioteca Nacional de España.” [p. 189] [Vicenç M. Rosselló i Verger; Werner-Francisco Bär]