Bartomeu Barceló i Pons

Ciutat de Mallorca, 1932 – 2012

Soci Honorari  ·  Membre Numerari de l’IEC

M’acaben de donar la notícia del traspàs de l’amic i un embolic de records i sentiments s’atropellen al meu cap, però una idea s’imposa: abans de Bartomeu Barceló no hi havia geografia a Mallorca, geografia científica / ciència geogràfica, s’entén.

Ell era un alumne brillant de l’escola jesuítica de Montesión i ens vam conèixer, l’any 1948 o 1949, en sortir els dos primers de la prova de l’examen de revàlida. Sempre generós, em va ajudar en les coses comunes, ja que tots dos vam començar la llicenciatura universitària en Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona; a tots dos ens atreia la geologia i després vam acabar retrobant la geografia per camins separats: ell a la Universitat de Madrid i jo a la de València.

En tornar, anys mes tard, a la Universitat de Barcelona, va defensar, el 1968, la seva tesi doctoral sobre Evolución reciente y estructura actual de la población en las Islas Baleares, dirigida pel doctor Joan Vilà (primera tesi de geografia a la Universitat de Barcelona) i el llibre que va sortir de la meva tesi va ser iniciativa seva. Una tasca que mai no li he agraït prou: Mallorca. El sur y sureste (1964).

A dalt: “Hipotético mapa de zonas de ruidos del aeropuerto de Son Sant Joan, de Palma de Mallorca, realizado teniendo en cuenta las aerovías de despegue y aterrizaje, y por analogía con los mapas de Satolas, Orly y Roissy-en-France. Leyenda: 1: Zona de ruido intenso; 2: Zona de ruido fuerte; 3: Zona de ruido”. Mapa que acompanyava el treball de B. Barceló “Una aproximación a una geografía del ruido”, Trabajos de Geografía, 26 (Palma de Mallorca: Departamento de Geografía, Facultad de Filosofía y Letras), un quadern monogràfic el qual era una separata del Boletín de la COCIN de Palma de Mallorca, 686-689 (1975). El mapa ocupa la p. 71 del Boletín. En fi, aquest treball, molt innovador a la seva època, també es va publicar com aportació d’homenatge a Manuel de Terán en el volum que se li va dedicar arran de la jubilació de la càtedra de geografia de la Universitat Complutense de Madrid.

La intensa activitat de Barceló va tenir una faceta gairebé oblidada. A més d’elevar a la categoria de revista científica un fins aleshores insuls butlletí de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Palma, va fundar l’editorial Daedalus, en què van participar els escriptors Jaume Vidal Alcover i Guillem Frontera.

Després d’impartir classes entre el 1958 i el 1965 en diversos centres d’ensenyament secundari, es va iniciar com a professor agregat a la secció delegada de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Mallorca, que, el 1974, es va convertir en facultat autònoma. Quan es va crear la Universitat de les Illes Balears ja era catedràtic de Geografia per oposició. Va exercir fins al juny del 1999, amb una activitat fructífera però sovint discutida sembrant bon planter de deixebles i marcant el futur de la ciència geogràfica.

L’episodi frustrat de la seva campanya pel rectorat (1982) li va provocar un desencant i moltes animadversions que van torbar la seva maduresa. El professor Barceló, home generós a ultrança, exigia carta de fidelitat a deixebles i col·laboradors. Va dirigir 18 tesis de llicenciatura i 13 tesis doctorals. No tothom li va saber agrair com els havia ajudat.

No es pot silenciar, a part de la seva actuació cívica, la fundació de Septe, que va dur a terme nombrosos estudis de geografia aplicada, urbanística i econòmica. El 1979 va estar al capdavant de l’organització del VI Col·loqui de Geògrafs Espanyols. Les publicacions sumen uns centenars, sense les quals la geografia balear no hauria assolit el nivell al qual va arribar en ple segle XX. Des del 1991, era membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans.

La salut li va jugar males passades i ell no va ser gaire escrupolós a mantenir-la. La postjubilació el va sumir en la desgana i va espaiar la seva presència civil i científica. Els amics de sempre no oblidem les visites al Son Macià pairal, a la caseta de Banyalbufar, la tornada a Mallorca a peu, les inacabables converses entre el fum de pipa al seu pis de la plaça de les Mongetes o del de Sa Costa de Sant Domingo. Que passarà amb la riquíssima biblioteca d’aquest benemèrit ciutadà? Als fills de Bartomeu Barceló, Xisco, Manuel i Jordi, el meu afectuós condol. I per a Mentxu Etxeto (+ 1982), el meu entranyable record. [Vicenç M. Rosselló i Verger; obituari publicat a La Vanguardia (divendres, 12 d’octubre, p. 33)]