INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA (ICC): Atles topogràfic-històric de Catalunya 1:50 000. Primeres edicions dels fulls de Catalunya del Mapa Topográfico de España. Barcelona: ICC, 2012; 67 p. + 174 s.n. Estudi introductori de Francesc Nadal i Luis Urteaga. ISBN 978-84-393-8862-3.
El Mapa Topográfico Nacional (MTN) d’Espanya a escala 1:50 000 va ser el primer mapa modern amb una cobertura completa del territori de l’Estat a escala mitjana, recolzat en una xarxa de posicionament geodèsica i aixecat amb les tècniques topogràfiques més avançades de l’època. El disseny específic del mapa, fraccionat en més de 1.100 fulls quadrangulars de vint minuts d’arc de paral·lel i deu minuts d’arc de meridià, va ser efectuat a darreries de la dècada dels anys seixanta del segle dinou. El primer full publicat —Madrid— va arribar aviat, el 1875, amb la restauració de la dinastia borbònica i tot just a punt de superar les turbulències polítiques i bèl·liques derivades de la Revolució de Setembre de 1868. El darrer, gairebé cent anys més tard, el 1966, va ser el corresponent a la illa de La Palma, a les Canàries.
La lentitud en la progressió de l’aixecament, de l’edició i de la publicació dels fulls, conseqüent amb les deficiències estructurals i congènites de l’administració pública espanyola, va causar la natural exasperació dels usuaris evidents d’aquest mapa. A Catalunya, i a començament del segle vint, era un document repetidament sol·licitat per a facilitar l’inventari dels recursos i la planificació de les obres i les activitats necessàries per a una societat i una economia en plena transformació. Fins i tot, la Mancomunitat de Catalunya, tot seguit a la seva constitució, va crear un Servei Geogràfic propi per a formar el Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100 000, a manera de document preliminar a l’1:50 000 endegat per l’Instituto Geográfico y Catastral (IGC). Potser per això mateix, l’IGC va donar embranzida a la publicació dels fulls del territori de Catalunya, els quals anava preparant des de 1910. Així, l’any 1918 apareixia el corresponent al quadrangle que, per tota terra emergida, presenta l’illa de Buda arraconada a la seva cantonada sud-occidental.
Seria pretensiós i fora de lloc repassar ara amb quatre mots la formació i la publicació dels fulls que cobreixen el territori de Catalunya, les quals s’allargassarien fins al 1945. És una història que descabdellen del tot, allisant els rebrecs i estirant les citacions, els professors de geografia Francesc Nadal i Luis Urteaga a tall d’estudi introductori [p. 13-67]. No només hi sintetitzen molts dels valuosos treballs que porten publicats sobre la història de les institucions cartogràfiques espanyoles, sinó que ho amplien amb detalls d’una erudició sistèmica abassegadora. Posem per cas, s’han esforçat per saber qui eren i com treballaven els topògrafs enviats per l’IGC a tots els racons de Catalunya; de
quines dificultats van tenir i com i en quina mesura les van superar. L’estudi de Nadal i Urteaga també aprofundeix els aspectes de la toponímia i de l’edició, els quals no poden destriar-se de la publicació del mapa. De tot plegat, els dos autors poden estar temptats, ben legítimament, a considerar aquesta obra com “un dels seus llibres”. “El llibre” vindrà amb la publicació de la història del Mapa Topogràfico Nacional complet, el de tot Espanya. Confiem en què ja hi estiguin treballant.
És clar, la joia de l’obra és la reproducció facsímil dels vuitanta-cinc fulls “catalans” del MTN, més el full de l’aglomeració de Barcelona, el qual, amb un tall de meridians i paral·lels especial però amb quadrangle normatiu, va ser publicat en ocasió de l’Exposició Universal de 1929. Els facsímils es presenten a doble plana, sense que el séc de l’enquadernació dificulti gaire la seva contemplació completa i còmoda. La uniformitat cromàtica de la impressió ha estat molt ben aconseguida, potser massa i tot, eliminant les petites diferències existents en els originals, d’un full a altre. Durant els vint-i-set anys transcorreguts entre la publicació del primer i el darrer, les qualitats i tonalitats dels papers emprats, així com de les tintes aplicades, no van ser pas les mateixes! A més a més, la trinxadissa i l’esmicolament d’exemplars efectuada per les mans d’enginyers, polítics i excursionistes, per no parlar de militars, funcionaris i altres usuaris freturosos per conèixer i posseir el territori, ha estat enorme. Val a dir que els editors del llibre han tingut la sort de poder disposar de la col·lecció, gairebé verge, subsistent a la biblioteca de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Amb aquest material, Jaume Massó, Isabel Ticó i M. Carme Montaner han excel·lit en dirigir una publicació que honora l’Institut Cartogràfic de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, així com a l’Obra Social de la Caixa, la qual ha col·laborat decisivament per tal que l’obra vegi la llum.
Tot amb tot, la contemplació atenta dels fulls de l’Atles topogràfic-històric de Catalunya 1:50 000 és un exercici apassionant de geografia històrica, en la mesura com els mapes, els topogràfics inclosos, sense parar-nos en les meravelles i complicacions tècniques de la seva confecció, no són altra cosa que interpretacions de distribucions geogràfiques, dirigides, en cada cas, a un ventall d’usuaris específic, el qual, en aquest cas, era i és molt ampli. En efecte, com bé diu el conseller Lluís Recoder al pròleg, la Catalunya de l’Atles era “un model de país de dos milions d’habitants, que ha quedat molt enrere, però que entronca directament amb la nostra realitat actual i n’és referent”. I ho rebla el director Jaume Miranda en cloure la seva presentació, de manera que, “mercès a tots, aquestes obres complexes són pròpies de nacions amb consciència pròpia i futur garantit.” [Pau Alegre, febrer de 2013]