Artur Bladé i Desumvila

Benissanet, a tocar de l’Ebre. Fragment de l’Ortofotomapa de Catalunya 1:25 000. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, full 63-36; 2003.

Benissanet 1907 – Barcelona 1995

Artur Bladé Desumvila va néixer a Benissanet el 2 de març de 1907. Acabada la primària començà els estudis de magisteri, però no els acabà. Amb tot, donà classes en un local de la Societat “La Renaixença”. Arribada la República, fou funcionari de la Generalitat a Tortosa i a Barcelona. Va fer la guerra al Cos de Sanitat de l’Exèrcit de l’Est. S’exilià el 1939, primer a França –estudià art, història i filosofia a la Universitat de Montpeller– i tot seguit a Mèxic on exercí el periodisme. Retornà a Catalunya el 1961.

Com a periodista, abans de la guerra, començà a col·laborar als periòdics El Llamp de Gandesa, La Riuada de Móra d’Ebre i Tivissa de Tivissa. Desprès va escriure als diaris Foment de Reus, L’Opinió de Barcelona, així com a Lluita de Tortosa. Com a escriptor, tocà fonamentalment tres temes: el referent al seu poble natal i a la pròpia comarca, la biografia i la història. El seu estil és clar i directe, sense complicacions ni enfarfecs. Es decanta sempre pel to moral i humanista. Les dues primeres obres publicades: Geografia espiritual de Catalunya (Biblioteca Catalana, Mèxic, 1944) i Benissanet (Col·lecció Catalònia, Mèxic, 1953) pot dir-se que són un fruit de l’enyorança. En la primera estudià, entre d’altres coses, la situació, la llengua, la cultura, etc., del seu país. En la segona evocà la història, el paisatge, els treballs, les festes, etc., del seu poble natal. Trobant-se encara a Mèxic, l’editorial Selecta de Barcelona va publicar-li, l’any 1958, el seu tercer llibre: Crònica del país natal, en el qual explica els costums, el caràcter de la gent, els jocs infantils, l’escola, les cançons populars, les dites, etc., de Benissanet.

En retornar a Catalunya, la ploma d’Artur Bladé es desfermà en un devessall de publicacions en les línies temàtiques suara esmentades. Amb això es lliurà plenament a la reconstrucció de la societat civil de la seva comarca i de Catalunya. Fou President d’honor del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, des de la seva fundació, l’any 1982, fins el dia 23 de desembre de 1995, data del seu decés. L’any 1996 el Centre va publicar l’obra pòstuma, L’edat d’or, definida en paraules d’Albert Manent com “una gemma més dins el petit i únic tresor que representa la seva obra memorialista d’una part de les terres de l’Ebre”. La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi per a recompensar-li la seva obra literària i patriòtica.

Artur Bladé va guanyar l’edició de 1974 del Premi Eduard Brossa, atorgat per la Societat Catalana de Geografia, amb un recull de topònims de Benissanet. El premi, mil pessetes, un bitllet verd que Josep Iglésies treia de la seva cartera, no era per engormandir ningú. Més que mai es feia evident el lema: “allò important és la participació”. A dreta llei, Artur Bladé no va pertànyer a la Societat Catalana de Geografia, però el seu interès i la seva disposició a col·laborar-hi el fan membre creditor de la nostra entitat. Sembla prou just, doncs, guardar-ne memòria en aquestes planes. [Pau Alegre; text adaptat del web de l’Associació Cultural Artur Bladé Desumvila]