Noms populars dels vents a Olot; diagrama recollit
a l’Assaig sobre el clima d’Olot (1938), p. 49.
Després d’obtenir el títol de mestre, es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid. Químic cerealista de relleu, fou director del Laboratori >d’Investigació Cerealista de Barcelona i professor de l’Institut d’agroquímica de València. Això no obstant, sempre va estar vinculat a la història de la ciència.
Va ser secretari de l’antiga Secció Catalana de l’Académie Internationale d’Histoire des Sciences i membre fundador i soci honorari de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT). Destaquen entre els seus treballs la monografia biogràfica del naturalista i químic Antoni Martí i Franqués, reflexions sobre el valor pedagògic de la història de la ciència, l’estudi de les relacions entre els primers aeronautes i la química de l’aire a finals del segle XVIII, diversos treballs de bromatologia i, des d’una perspectiva geogràfica, l’Assaig sobre el clima d’Olot (1938).
Antoni Quintana donà al Museu d’Història de Tarragona un conjunt de documents coneguts com el Llegat Quintana. Es tracta de llibres d’història de la ciència pertanyents a Antoni Martí Franquès, l’epistolari d’aquest científic, amb més de 800 cartes, entre altres documents.
[Text redactat a partir de l’entrada a la GEC, vol. 12, p. 260, signada per Miquel de Garganta, i el díptic anunciador del Premi Antoni Quintana i Marí que concedeix la SCHCT]Triat i garbellat a les planes:
- Història de la Ciència i l’Ensenyament : IV Jornada
- Història de la Ciència i l’Ensenyament : IX Jornada