Barcelona 1935 – 2016

L’Anna Borbonet va entrar a l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1984 i hi va ser fins la seva jubilació, l’any 2000. Durant aquells anys va treballar en la toponímia de les diferents sèries cartogràfiques de l’institut i també hi va col·laborar revisant i redactant textos i notes.

Considerant que el seu univers vital es trobava íntimanent lligat a l’excursionisme, la tasca que va fer amb els mapes al davant es movia, també, al voltant d’aquesta passió. En aquest sentit, un dels treballs que més la van ocupar els primers anys –la revisió de la toponímia dels mapes a escala 1:25 000 de l’Instituto Geográfico Nacional– era com la continuació d’aquella experiència territorial de sortides i excursions traslladada a l’interior de l’oficina. El coneixement del país i el record de tants llocs trepitjats l’havien ajudat més d’un cop en la resolució de dubtes i conflictes derivats de l’emplaçament de noms als mapes.

Sovint duia a la feina els seus quadernets de camp, que repassàvem com incunables. En tenia molts. Llibretes de butxaca amb anotacions manuscrites on detallava les seves sortides: l’itinerari seguit, els temps de pas, les trobades amb estadants del lloc, i, esclar, topònims. Aquests quadernets havien estat el darrer recurs davant localitzacions o denominacions de difícil solució. Si recordava que en una o altra sortida havia visitat l’indret, l’endemà es presentava a la feina amb el corresponent quadern de camp. Atès que els quaderns també recollien anotacions sobre el parlar de la gent i sobre les converses que hi tenia, sovint esdevenien origen de debats lingüístics i erudicions al voltant del lloc en qüestió.

La tasca pròpiament cartogràfica va venir marcada per la transició tecnològica que es va viure aquells anys. Als seus inicis laborals, moltes tasques vinculades a la toponímia cartogràfica encara eren manuals: la retolació dels noms es feia a mà, amb traçadors de tinta de diferents colors segons si es tractava de topònims corresponents a instal·lació humana, a orònims o a hidrònims. Un món que s’extingia davant l’empenta dels entorns digitals. Una tasca que avui, vista a distància, ens enllaça directament amb el treball artesà dels primers cartògrafs.

Els noms de lloc els acompanyava amb aportacions botàniques i fotogràfiques. En aquest darrer cas, a través dels anys de col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) treballant a l’arxiu corresponent a l’estudi de la masia catalana (*). En resum, la translació del seu univers de passions personals a la feina li va permetre d’enriquir noms i mapes; un llegat que perviu encara avui. [Miquel Parella; responsable de toponímia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya]


(*) El Butlletí per als socis del CEC (agost-setembre de 2016) ha recordat Anna Borbonet amb un breu obituari. La qualifica de “referent de l’excursionisme català”. I afegeix: “l’any 1965 va ingressar al CEC, on ben aviat va participar activament en diferents càrrecs i responsabilitats de la nostra entitat, bé fos com a arxivera o com a membre del consell de redacció de la revista Muntanya, mitjà en el qual va publicar nombrosos articles. Però sobretot, fou l’alma mater de l’Estudi de la Masia Catalana, departament del Centre en què hi dedicà molts esforços i anys”. La necrològica es clou amb un repàs dels seus llibres.


Citada a les semblances de: Narcís Rucabado i Franquesa


Citada a les ressenyes de: Tort; Tobaruela (1999): L’home i el territori: vint converses geogràfiques


Triada i garbellada a les planes:

  • Assemblea general 2017 : paraules del president
  • De Sant Salvador de Bianya a Sant Pau de Segúries…
  • Per les terres parades a banda i banda del Jordà
  • A l’altra banda del Gran Atlas
  • Del volt per Busa

Li hem ressenyat:

  • Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, realitzat amb Jordi Sanglas.
  • Masies que cal conèixer (Barcelona: Barcanova, 2006) efectuat amb Antoni Pladevall, Joan Curós i Joan Maluquer.
  • La participació en el llibre La vida a pagès. Barcelona: la Magrana, 2010.
  • La Vall del Bac. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1979.
  • La participació en el llibre Les Garrigues (Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1991), de Joan Tort i Donada i Joan Tort i Donada.

Aportacions


2010 Sortida d’estudi al Segre Mitjà [23 d’octubre, resum]. Els vestigis del passat negats per l’embassament de Rialb.
2002 Sortida d’estudi al Collsacabra. Va guiar la travessa Tavertet – Rupit. [13 d’abril]. La notícia de la sortida va ser publicada a Treballs de la SCdG, 55.
1994 Va intervenir en el seminari d’Introducció a la toponímia sobre el tema: “Aproximació filològica i dialectològica a la toponímia catalana”. El resum del seminari va ser publicat a Treballs de la SCdG, 38. La resta de les sessions del seminari varen anar a càrrec de Joan Tort i Donada, Ramon Amigó i Anglès i Vicenç Biete i Farré
1990 Sortida d’estudi a la Franja de Ponent [28 d’abril]. Va intervenir sobre el tema: “Aspectes de la vegetació en un sector semiàrid del Ponent de Catalunya. La notícia de la sortida va ser publicada a Treballs de la SCdG, 22.
1988 Sortida d’estudi al Riubregós, Torà i Vallferosa [10 de desembre]. Va intervenir sobre el tema: “Aspectes diversos del Riubregós i les terres de frontera” amb Vicenç Biete i Farré, Jesús Burgueño i Rivero i Lluís Casassas i Simó. La notícia de la sortida va ser publicada a Treballs de la SCdG, 15.
1987 Sortida d’estudi al Priorat [25 d’abril]. Va intervenir sobre el tema: “Aspectes diversos del Priorat: història, morfologia, biogeografia, toponímia, economia” amb Vicenç Biete i Farré, Lluís Casassas i Simó i Joan Tort i Donada. La notícia de la sortida va ser publicada a Treballs de la SCdG, 10-11.