Albert Barella i Miró

Fragment del mapa de Catalunya d’Aparici (1720), el qual fou estudiat detingudament per Albert Barella.

Barcelona, 1914 – Matadepera, 2001

Va ingressar a la Societat Catalana de Geografia l’any 1979 i en va ser un dels seus socis més representatius i significats. Era un d’aquests socis que s’hi havia vinculat expressament per la seva faceta de col·leccionista de mapes de Catalunya i del territori català. Els seus coneixements sobre aquest tema li permeteren formar una col•lecció d’unes 180 peces entre les quals es troben exemplars de gran valor pel seu significat històric, per la seva vàlua cartogràfica i, també, per la seva raresa en el mercat. Ens estem referint, doncs, a una de les col·leccions privades més interessants de mapes de Catalunya. Dins del món de la història de la cartografia, cal fer també esment de la seva activa participació en congressos, reunions, simposis, exposicions i altres trobades, bé prestant el seu material, bé col•laborant-hi personalment mitjançant la lectura de comunicacions i ponències.

Aquesta dedicació al tema geogràfic i cartogràfic té molt de mèrit perquè, a aquestes activitats, hi destinà molt de temps, per bé que Albert Barella exercia una professió que no estava pas vinculada a aquest domini científic. Des de molt jove, la seva activitat professional es desenvolupà en el camp de la indústria tèxtil: obtingué el títol de tècnic industrial tèxtil l’any 1941, i el d’enginyer industrial el 1967. Una activitat que s’inicià en el camp estricte de la indústria entre els anys 1943 i 1955 i que a partir d’aquesta data el dirigí vers el món de la investigació, arran de la seva incorporació al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) com a cap de la secció tèxtil del Patronato «Juan de la Cierva» i, més endavant, el 1973, com a professor d’investigació.

En el marc d’aquesta línia investigadora fou nomenat membre electe de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Tot això li comportà ésser nomenat Doctor Honoris Causa de la Universitat de Lódz (Polònia), Membre Honorari del «Textile Institute» de Manchester, ambdues distincions atorgades el 1997, i condecorat amb la medalla «President Macià» al Mèrit en el Treball de la Generalitat de Catalunya, el 1995. És autor de nombroses publicacions de temàtica tèxtil: un total de 26 llibres, 960 articles publicats en diverses revistes professionals d’arreu, i autor, també, de quasi 200 comunicacions presentades en pràcticament altres tants congressos nacionals i internacionals.

Si s’ha dedicat un cert espai a comentar la tasca estrictament professional del nostre consoci ha estat per posar de manifest el mèrit que representa el fet d’haver pogut compaginar-la amb el que ell considerava també la seva vocació, la geografia i la cartografia. A la col·lecció de mapes ja esmentada, cal afegir-hi la seva biblioteca i la seva col•laboració escrita dedicada a aquests temes. A vegades les pogué fins i tot compaginar. Així, s’ho va fer venir bé per dedicar el discurs del seu ingrés al CSIC, en tant que professor d’investigació tèxtil, a la temàtica de la cartografia antiga de Catalunya i dels seus artífexs. Hi exposà una molt ben documentada informació sobre l’evolució de la cartografia de Catalunya fins a finals del segle XVIII.

Aquella dissertació del dia 26 d’abril de 1977 va esdevenir poc després la seva primera publicació dedicada a la cartografia i en un moment de la seva vida en la qual tenia ja un profund coneixement del tema. Des d’aleshores i fins a la seva mort, el Dr. Barella l’amplià considerablement i amb prou d’encert. [Montserrat Galera; fragments de la nota “Albert Barella i Miró. In memoriam”, publicada a Treballs de la SCdG, 51]

2001 “Els camins de travessa dels Pirineus segons la cartografia de finals del segle XVII”, publicat a Treballs de la SCdG, 51.
1999 “La Vall d’Aran a la cartografia antiga de Catalunya”, publicat a Treballs de la SCdG, 48.
1998 “Alguns mapes itineraris de Catalunya del segle XVIII i començaments del XIX”, publicat a Treballs de la SCdG, 46.
1997 “Una interpretació de la xarxa fluvial dels mapes primitius de Catalunya de l’escola flamenco-holandesa del segle XVII”, publicat a Treballs de la SCdG, 43.
“Un mapa singular: el del Bisbat de Barcelona de Francisco Xavier de Garma (l762)”, publicat a Treballs de la SCdG, 44.
“Una anàlisi dels mapes antics de petit i mitjà format de les terres catalanes dels segles XVI al XVIII”, publicat a Treballs de la SCdG, 45.
1996 “La corrupció de la toponímia catalana en els mapes de finals del segle XVIII”, publicat a Treballs de la SCdG, 41.
1995 “La duplicació de topònims en els mapes antics de Catalunya: el cas de Gelida”, publicat a Treballs de la SCdG, 39.
“Sobre la comparació dels mapes en cartografia antiga”, publicat a Treballs de la SCdG, 40.
1994 “L’entorn de Matadepera en els mapes antics de Catalunya”, publicat a Treballs de la SCdG, 38.
1993 “Matadepera i Sant Llorenç del Munt a la cartografia antiga de Catalunya”, publicat a Treballs de la SCdG, 36.