Acte en record de Carme Massana : “La geografia crítica i l’economia crítica a Catalunya”. Coorganitzat amb la Societat Catalana d’Economia, amb intervencions d’Horacio CAPEL, Amador FERRER, Oriol NEL·LO, Antoni MONTSERRAT, Francesc ROCA i Josep OLIVERAS [12 de març de 2018]
Dilluns 12 de març, la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans va ser el marc d’una sessió acadèmica dedicada al bon record de l’economista Carme Massana (Barcelona, 1942), traspassada encara no fa dos anys. Sota el lema “La geografia crítica i l’economia crítica a Catalunya”, l’acte va constituir un petit homenatge a una de les figures senyeres de la renovació conceptual dels estudis urbans a Catalunya durant els anys setanta del segle passat, i sobre els quals va insistir al llarg de la seva vida com a investigadora i professora.
D’ençà la publicació d’“Estratègies urbanes i realitat urbana a la regió de Barcelona” a Economia crítica: una perspectiva catalana, (Barcelona: Ed. 62, 1973, p. 203-234), escrit en col·laboració amb F. Roca, la bibliografia de Carme Massana ha estat un referent indefugible en l’estudi de la ciutat en el domini de les ciències polítiques i socials, àmbit acadèmic en el qual la geografia s’arredossà de bona hora. Bé ho van destacar els cinc oradors de l’acte. Com també ho van fer del vessant militant de l’homenatjada. El seu treball pioner, publicat poc abans del ja citat, La Ciudad Satélite de San Ildefonso (1a parte) (Barcelona: 1972, ciclostilat), efectuat amb R. Cáceres i la col·laboració de F. Roca, és una bona prova de la concreció activa del seu pensament ja a les etapes primerenques.
Horacio Capel, Amador Ferrer, Oriol Nel·lo, Francesc Roca i Antoni Montserrat van intervenir, successivament, per a detallar i valorar aspectes diversos de la trajectòria vital i investigadora de Carme Massana. Cal, però, alterar l’ordenament efectiu de les exposicions per un altre més ajustat al desplegament cronològic de les temàtiques presentades. Roca és qui va donar més pistes sobre els antecedents familiars i la formació acadèmica i cultural bàsica de Massana. Nel·lo va remarcar les possibles influències rebudes dels professors més consistents de la Facultat d’Econòmiques UB als anys seixanta del segle passat: Estapé, Nadal, Sacristán…, entre d’altres. Conjectures a banda, la crítica de la producció i el consum de l’habitatge va ser el nucli del pensament de Massana sobre la ciutat contemporània, i Ferrer el va desplegar a consciència. Per a acabar-ho d’arrodonir, Capel va insistir, entre anècdotes prou saboroses, sobre la transcendència dels seus estudis per a decantar definitivament, a partir dels anys setanta del segle passat, l’anàlisi crítica de la ciutat cap a les ciències polítiques i socials. Altre caient va prendre la intervenció final d’Antoni Montserrat. Val la pena reproduir el comentari que li ha merescut al consoci Juan M. García Ferrer, publicat al seu féisbuc (13.03.2018): “ha recalcado el carácter marxista de la homenajeada, y toda su intervención me ha resultado un nada encubierto elogio de la Economía Crítica y de unas generaciones que ofrecieron su fuerza de trabajo dentro del PSUC.”
La reunió de professionals de l’economia i de la geografia per a glossar la figura de Carme Massana va ser prou reveladora de les possibilitats d’integració acadèmica que oferia la renovació epistemològica dels estudis urbans a la dècada dels anys setanta del segle passat, possibilitats que no van quallar pas a satisfacció de tothom. A hores d’ara, seria fer volar coloms especular sobre allò que no succeí. Tanmateix, l’esmicolament dels estudis crítics del territori ha estat ben real. Posem per cas, com s’entén que la Societat Catalana d’Ordenació del Territori no figurés com a coorganitzadora de l’acte? D’altra banda, la dinàmica dels moviments socials urbans, al llarg dels anys, ha pres una trajectòria ben peculiar. ¿Hi havia a la sala representants del govern municipal actual a Barcelona? Cal, doncs, agrair la iniciativa de les Societats Catalanes d’Economia i de Geografia per no mirar enrere amb ira i tirar endavant aquest recordatori de l’obra de Carme Massana, una baula incontrovertible vers un esdevenidor més just i més lliure. Confiem veure publicades ben aviat les intervencions dels cinc ponents, així com l’extensa introducció del president de la SCG relativa als festeigs i els oblits entre geògrafs i economistes. El vice-president de la SCE, per absència justificada del president, va cloure l’acte. [Pau Alegre]
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2018): “Un record per a Carme Massana, notícia de l’acte a la SCG (12 de març de 2018)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, <https://scgeo.iec.cat/acte-en-record-de-carme-massana/>