Presentació del llibre:
España dividida según acostumbran los geógrafos. Origen y evolución del mapa regional (1456-1850),
de Jesús Burgueño.
Dimecres 30 d’octubre de 2024, a les 18 hores
Institut d’Estudis Ilerdencs
Plaça de la Catedral, s/n, Lleida
Introducció a l’acte:
Andreu Vàzquez Romero, director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Rafael Giménez Capdevila, president de la Societat Catalana de Geografia
Intervencions:
M. Carme Montaner Garcia, Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia (GEHC). Noèlia Ramos, directora de la Cartoteca de Catalunya, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Francesc Nadal, Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia (GEHC), catedràtic jubilat de geografia de la Universitat de Barcelona. Jesús Burgueño, catedràtic de geografia de la Universitat de Lleida.
→ Enllaç per assistir-hi en línia ←
El llibre és de distribució oberta i gratuïta al Repositori Obert UdL (Universitat de Lleida):
https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/466425
«España dividida según acostumbran los geógrafos» és el títol d’un mapa del geògraf Tomás López que es publicà durant dècades (1770-1816) a l’anuari oficial Kalendario manual y guía de forasteros. Com el nom indica, s’hi presentava la divisió tradicional d’Espanya mitjançant una imaginativa perífrasi que permetia no referir-se a províncies ni a regnes: molts regnes comprenien diverses províncies i algunes províncies mai havien estat cap regne (aleshores no s’usava el dúctil concepte de regió). D’aquesta manera, l’autor situa el protagonisme de la definició de les regions en la pròpia tradició geogràfica. Aquest és l’objecte de la recerca: realitzar un seguiment exhaustiu del sorgiment i evolució cartogràfica de la forma de presentar la Península dividida en regions. És un fet veritablement notable i singular que la presentació cartogràfica del territori espanyol es realitzés gairebé sempre emfatitzant la compartimentació regional, fins i tot reforçada amb els escuts de cada territori. Això informa clarament de la realitat composta de l’Estat espanyol, de la seva definició com a entitat complexa, formada per diverses regions històriques.
Ja s’hi troba al primer mapa modern d’Hispània, de 1456. A partir d’aquesta data s’analitza l’evolució de la compartimentació regional, que ateny una formulació gairebé definitiva amb l’acceptació d’Extremadura com a regió, a finals del segle xvii. L’existència de catorze entitats històriques a l’Espanya peninsular estava plenament assumida al segle xviii, tal com les esbossà Tomás López. Des d’aleshores, els canvis en l’esquema regional tingueren poca entitat, el més rellevant dels quals fou la inclusió de Granada dins d’Andalusia, a principis del segle xix (per tant, es reduí a tretze el nombre de regions peninsulars). La divisió provincial de 1833 es circumscriu a la demarcació regional històrica, que així obtingué vigència simbòlica (no administrativa) fins a la dècada de 1970. Aquesta divisió fou la base del mapa autonòmic, tot i que el repartiment en comunitats en terres de Castella i de Lleó suposà una arriscada ruptura amb la història.
Aquesta publicació és part del projecte de recerca «Cartografía, delimitación y geopolítica en España (siglos xvii-xix)» PID2021-126835NB-I00, finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER, UE.