Text: Jordi Ramoneda, fotos: Neus Aller, Cèsar Passadas i Jordi Ramoneda
La bonança climatològica d’aquest final de novembre ens va acompanyar durant tota la jornada.
El recorregut pels Talls de Vilobí del Penedès ens va portar per tres pèlags, el Fiol, el Petit i el Sec, que van servir d’introducció a l’espectacular visió, des dalt del mirador, del pèlag Gran, amb aigües encalmades que reflectien simètricament tot l’existent per sobre el seu nivell.
La tectònica, l’assecament de les llacunes endorreiques de la depressió de l’Ebre durant el Cenozoic, la crisi messiniana (ara fa 7 milions d’anys) que convertí tota la fosa del Vallès–Penedès en un salí gegantí, vam fer que les sals un cop precipitades és convertissis en guixos i que aquest afloressin a la superfície a la zona denominada guixeres de Vilobí, explotades des de l’època dels romans.
A les parets dels talls es detecten, aquí i allà, el reflex brillant dels guixos
La vista al petit Museu de Geologia de Vilobí, acompanyats pel seu promotor En Josep Rovira va ser força interessant, i magnifica la col·lecció de minerals de molts llocs del món que al llarg del temps ha anat acumulant.
A la tarda vàrem fer un petit recorregut per la capital de l’Alt Penedès, Vilafranca, acompanyats per M. Àngels Alió geògrafa, Josep Bertran arquitecta i urbanista i Joan Solé filòleg i historiador, finalitzant la sortida d’estudi al local cultural de l’Escorxador, on s’exposaren diferents qüestions relacionades amb els àmbits de l’urbanisme, la geografia i la història.