A partir de mitjans del segle XVIII, la cartografia esdevingué un instrument cada cop més important en el creixent procés de transformació que estava experimentant el territori català (aprofitament dels recursos naturals, reformes del mapa administratiu i judicial, reforma del sistema fiscal i ordenació de l’espai urbà). I, en aquest fet, la nissaga familiar barcelonina de mestres de cases i arquitectes Soler, que fou molt activa cartogràficament des de mitjans del segle XVIII fins a mitjans del segle següent, hi va tenir un paper molt important, gairebé central. Així, des del punt de vista institucional, cal assenyalar que, de les cinc generacions de mestres de cases i arquitectes, quatre van estar vinculades a importants institucions de l’època: la Batllia del Reial Patrimoni, la Diputació de Catalunya o la de Barcelona. Joan Soler i Faneca (1731-1794) va ser el primer membre de la família Soler de qui s’ha trobat cartografia; posteriorment, va ser el seu primogènit, Tomàs Soler i Ferrer (1771-1843); els seus nets Joan Soler i Mestres (1797-1863) i Francesc d’Assís Soler (1802-1851), i, finalment, el seu besnet, fill de Joan Soler i Mestres, Tomàs Soler i Linés (1826-1874). En total, un llegat de cent vint-i-cinc mapes elaborats pels diferents membres de la família Soler, que es poden agrupar en quatre grans blocs temàtics: els hídrics, amb cinquanta-set documents cartogràfics (1787-1852); els administratius, amb quatre (1813-1822); els parcel·laris, amb vint-i-sis (1849-1852), i els urbans, amb trenta-vuit (1798-1859).
L’enllaç per a accedir-hi és el següent: https://us02web.zoom.us/j/86991208242?pwd=S0Mzd1R4N3hhdFBFbEhHNnVBbENjdz09 ID de reunió: 869 9120 8242 Codi d’accés: c51Lgw
Lloc: Format virtual
Hora: 18.30 h
Accés al vídeo