Salvador Anton Clavé (a cura de): 10 lliçons sobre turisme. El repte de reinventar les destinacions = 10 Lessons on Tourism. The challenge on reinventing destinations. Barcelona: Planeta, 2012; 469 p. ISBN 978-84-08-00401-1.
Molts lectors d’Annals of Tourism Research no han sentit parlar mai de Vila-seca, un petit municipi (21,4 km2, amb 21.373 habitants) situat a 100 km al sud-oest de Barcelona i plantat al bell mig de la Costa Daurada. La seva andana costanera, anomenada la Pineda, només tenia un grapat d’hotels ara fa vint-i-cinc anys; avui, aplega més de 5.000 places hoteleres i més de 3.000 places en apartaments turístics registrats oficialment. L’any 2012, més de 300.000 turistes, un 54% dels quals provinents de l’estranger, van generar 1,6 milions de pernoctacions.
Tot amb tot, Vila-seca té prou interès per a l’estudi de les transformacions esdevingudes al llarg de la costa catalana, espanyola i mediterrània durant els darrers decennis per dues raons. En primer lloc, perquè Vila-seca és, avui, una destinació turística d’anomenada, molt propera a altres destinacions de la Costa Daurada com Salou o Cambrils i a quatre passes del Parc Temàtic de Port Aventura. De conjunt, aquestes localitats reuneixen més de 50.000 places hoteleres i un nombre similar en apartaments turístics registrats, acomboiant gairebé 7 milions de turistes a l’any. En segon lloc, perquè una colla d’investigadors catalans de la Universitat Rovira i Virgili, encapçalats per Salvador Anton Clavé, han escrit un llibre prou detallat i crític d’aquesta destinació turística relativament petita de Sol i Platja.
L’interès d’aquest llibre rau en l’ús que fa del cas singular de Vila-seca per a reformular el concepte de model turístic de la costa mediterrània vigent des de la dècada dels anys noranta fins ara. Així, clarifica la manera com les destinacions turístiques consolidades han aplicat, durant els darrers vint anys, una gran diversitat d’estratègies per tal de renovar-se. Cal remarcar que com a resultat del desenvolupament d’alternatives estratègiques, la majoria de les destinacions de més anomenada han conservat un nivell de competència adient en un context canviant i de globalització incessant. El llibre presenta les claus per a entendre com les destinacions locals situades al llarg de la Mediterrània s’han adaptat a les noves condicions del mercat.
El llibre s’enceta i es clou amb una introducció i un epíleg de Salvador Anton Clavé. Entre un i altre, cadascun dels deu capítols aborda una temàtica específica i vénen agrupats en tres parts. La primera fa referència a l’entrellat del bon govern i de l’administració del territori. El capítol 1, l’autor del qual és Josep Oliveras Samitier, destaca la importància del model urbà heretat, la disponibilitat d’infraestructures i el planejament urbanístic per a mantenir una activitat turística competitiva; en aquest context, subratlla la importància de l’administració i la gestió endegades per l’Ajuntament de Vila-seca amb la finalitat d’assegurar a la Pineda un lloc destacat com a destinació turística en el marc de la Costa Daurada. El capítol 2, redactat per Josep Ros Santasusana, tracta de les polítiques de col·laboració i concertació entre les administracions públiques i el sector privat per a la millora de la competitivitat turística, tant per a la creació de sinèrgies i benifets en relació amb el model de turisme aplicat, com pels beneficis que pot generar a les corporacions públiques que gestionen l’activitat. El capítol 3, escrit per Josep Manuel Fuentes Gasó i Marina Rodríguez Beas, tanca la primera part del llibre amb una descripció acurada dels nous instruments jurídics, així com de la creació dels ens intermunicipals estratègics, tots els quals van permetre la implantació de Port Aventura.
A la segona part del llibre es repassen les exigències actuals de millorament de les destinacions turístiques madures. Aquestes exigències passen per la definició d’estratègies per a la sostenibilitat i la gestió dels recursos, les quals esperonin i facilitin, en un context de desenvolupament urbà intensiu, la creació i el manteniment d’espais públics atractius tant a nivell individual com col·lectiu, sense malmetre l’entorn natural. És així com, en el capítol 4, Juli Capella contempla un procés de creació d’espais públics en els àmbits més valuosos i desmarxats del front marítim mitjançant l’aplicació de polítiques de desurbanització. Les polítiques de recuperació i gestió dels indrets naturals o lliures en àmbits de destinacions massificades és analitzat per Jordi Blay Boqué, al capítol 5, en la perspectiva de millorar la competitivitat de les activitats turístiques. En un sentit semblant, però concretat en la recuperació, el manteniment i la gestió de les platges, va el capítol 6 redactat per Francesc González Reverté, el qual tanca la secció.
La tercera part de llibre abasta les propostes i les estratègies que han convertit Vila-seca en una destinació turística de referència, en base a la transformació del model productiu turístic experimentats per la localitat d’ençà les darreries de la dècada dels anys vuitanta del segle vint. En el capítol 7, Juan Antonio Duro analitza la dinàmica de transformació del model d’implantació hotelera de la localitat, resultat de la combinació de les normes de qualificació aplicades per les administracions públiques i de les estratègies d’inversió del sector privat. El capítol 8, de la mà de Fernando Campa i Vicenç Vesses, concreta el paper representat en aquell procés pel parc temàtic Port Aventura, un node d’atracció líder a la Mediterrània, en el context de la diversificació de les activitats lúdiques a la Pineda i en el marc de la Costa Daurada.
Al seu torn, Noemí Rabassa destria, en el capítol 9, com aquelles dinàmiques de transformació productiva han anat acompanyades per la concreció i projecció d’una imatge adient amb una identificació competitiva de la destinació. Per a reblar aquesta perspectiva, el capítol 10, d’Antonio Paolo Russo, remarca la importància de la competitivitat i la innovació en els sistemes turístics regionals i insisteix en la necessitat de polítiques que les afavoreixin. [Noam Shoval; Department of Geography, Hebrew University of Jerusalem, Jerusalem; la ressenya apareixerà a Annals of Tourism Research properament; versió catalana ampliada de P. Alegre, març de 2013]
El llibre ha estat publicat en dues edicions paral·leles: una en català i anglès, la referència i la coberta de la qual figura en la pàgina present, i una altra en castellà i anglès.