Toni LÓPEZ: “La pugna per viure a la ciutat: població, polarització i canvi urbà” [21 de març de 2018]
Un dels problemes que recentment apareix en nombrosos titulars de premsa, i s’ha convertit en una preocupació cada cop més extensa a Barcelona, és la possibilitat de poder trobar un habitatge a preu assequible. Dimecres 21 de març, Antoni López, geògraf i demògraf, ha analitzat la demanda d’habitatge en la conferència impartida a l’Institut d’Estudis Catalans sota el títol: La pugna per viure a la ciutat: població, polarització i canvi urbà. És a dir, quines són les característiques de la població que viu a la ciutat i com està evolucionant en els últims anys. Parteix de la consideració de tres grans tipus de població que es posicionen a la ciutat amb perfils i demandes diversos: població local/autòctona; població migrant, que engloba en l’actualitat migrants de baixa qualificació, d’alta qualificació —sovint coneguts com expats—, digital nomads i visitants temporals, que resideixen estades curtes —sovint de mesos a la ciutat; i, per últim però no menys important, els turistes. Tres grups que pugnen per situar-se a la ciutat i que entren en conflicte especialment pel desig preferent de viure/habitar -encara que sigui de forma molt temporal com és el cas dels turistes— al centre de la ciutat.
És a partir d’aquí que Antoni López planteja set reptes sociodemogràfics en un nou context urbà que s’albira en aquest moment i en un futur pròxim. Per donar-hi resposta, ha treballat amb les microdades facilitades pel Servei d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2011-2016. La font de dades és l’estadística d’altes i baixes residencials que permet estimar tots els emigrants i immigrants que entren i surten de la ciutat, així com els canvis de domicili que es produeixen dintre del mateix municipi de Barcelona. La unitat territorial utilitzada han estat les 233 àrees d’estudi bàsiques, que de mitjana compten amb uns 7.000 residents cadascuna.
Quines són les principals conclusions a les quals s’arriba a partir d’una anàlisi detallada d’aquestes dades?
1. La mobilitat residencial i la migració estan produint canvis substancials en la composició de la població que viu a la ciutat, i en especial en alguns dels barris, on la rotació de la població és més intensa -normalment lligada a un percentatge més gran del parc d’habitatge de lloguer-. El cas més extrem ara mateix és Ciutat Vella.
2. Barcelona s’ha convertit en una destinació per uns professionals globals d’alta qualificació i amb sous elevats, que competeixen per l’habitatge amb una població local amb sous generalment més baixos. Les dades mostren també un increment de la població amb un nivell d’estudis alt en els últims anys que no només prové de l’estranger sinó també de la resta d’Espanya. A la vegada s’està produint un rejoveniment de la ciutat ja que es tracta de població majoritàriament entre els 25 i 49 anys d’edat.
3.Creix la desigualtat territorial i la polarització sociodemogràfica a la ciutat. Si bé no és possible disposar del nivell de renda de la població que canvia de residència, sí que disposem del nivell d’estudis, la qual cosa permet aproximar-se al perfil social i professional dels migrants i aquests que canvien de domicili dintre de la mateixa ciutat. S’observa una tendència cap a la concentració de població amb nivell d’estudis superiors i d’alta qualificació professional al centre de la ciutat, i una suburbanització cada cop més clara de la població més vulnerable cap a les perifèries. Seria molt interessant tenir informació dels diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona per poder oferir una informació més completa del territori.
4. Creix així mateix el nombre de barris que és destinació d’aquesta població jove i amb un perfil professional d’alta qualificació.
5. Es detecten processos de gentrificació especialment en els barris al voltant del que ha constituït fins fa poc l’àrea de presència de classes mitjanes i altes de la ciutat: Eixample-Diagonal-Sarrià. Al voltant d’aquest eix són nombrosos els barris que estan experimentant l’arribada més intensa de població jove amb nivell d’estudis universitaris, i que està expulsant el volum més alt de població envellida o amb nivell d’estudis baix.
6. S’ha intensificat així mateix la marxa de persones que viuen en els barris més vulnerables de la ciutat.
7. Si bé la gentrificació residencial “clàssica” i les noves formes detectades de gentrificació produïda pel turisme no tenen els mateixos efectes sobre la població i la seva evolució i canvi, es detecta la confluència de tots dos processos en la ciutat de Barcelona, amb incidències diverses segons els barris.
Per tant, Barcelona és una ciutat que té una gran capacitat de seleccionar la població que arriba i que pot instal·lar-se per viure-hi. Això comporta una enorme competència per l’habitatge disponible entre poblacions que no competeixen en igualtat de condicions, degut a les diferències salarials que venen determinades pel nivell socioprofessional i per la presència actualment d’un nou grup de professionals, molts d’ells estrangers, amb sous per sobre clarament de la mitjana de la població. La població de la ciutat canvia ja que el procés de substitució de poblacions és intens, malgrat que la preeminència de la propietat fa que el canvi sigui més lent que en altres ciutats globals europees. Gentrificació, desigualtat i polarització social marquen l’actualitat i el futur de la ciutat de Barcelona. [Miguel Solana; professor del departament de Geografia, UAB]
Fotografia d’A. Ortiz (SCG)
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Solana Solana, Miguel (2018): “Sobreviure a ciutat: població, polarització i canvi urbà, resum de la conferència d’A. López a l’IEC, 21 de març de 2018)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, <https://scgeo.iec.cat/la-pugna-per-viure-a-la-ciutat-poblacio-polaritzacio-i-canvi-urba/>